El principal problema del nostre temps

Tots vam reaccionar ahir amb horror arran de la mort d’una senyora gran a Reus, a qui Gas Natural va tallar la llum perquè no podia pagar-la. La senyora s’il·luminava amb espelmes i una d’aquestes espelmes causà un incendi que la va matar. La companyia havia d’haver informat l’ajuntament sobre aquesta situació; tot fa pensar que amb això n’hi hauria hagut prou per a resoldre el problema. El consistori municipal tenia aquesta dona en la llista dels qui necessiten ajut social, però diu que no li constava que li haguessen tallat la llum.

Tanmateix, el fet substancial és la mort d’aquesta dona, que es podia haver evitat. I ho és també el dubte de quantes dones com aquesta hi ha al nostre país avui.

És un emblema del pitjor problema que crec que tenim sobre la taula, aquest monstre que s’ha creat aprofitant la crisi: hem deixat el control de la vida diària de la gent en mans d’empreses molt insensibles als individus, empreses protegides i emparades per un sistema polític tou amb els poderosos i dur amb els febles. Parle dels bancs i de totes les derivades i subsidiàries: companyies d’electricitat, aigua, telèfon, autopistes, etcètera. En el cas que ens ocupa, Gas Natural, que té de principals accionistes La Caixa i la petroliera Repsol, el conseller delegat de la qual és l’ex-dirigent del Partit Nacionalista Basc Josu Jon Imaz.

La mort d’aquesta dona és un fet excepcional. Però ha passat per culpa d’un model de funcionament que ens afecta tots, avui. Si preguntàs a tots els lectors de VilaWeb si se senten més ben tractats pels seus bancs o empreses de serveis que no pas fa deu anys, estic segur que un percentatge altíssim respondria que no, potser el cent per cent. Perquè és evident que s’ha degradat la relació amb el client en la mesura que s’han anat creant grans oligopolis sense competència real. Qui no ha estat hores penjat al telèfon, provant de fer una reclamació, mentre una màquina contestadora el va fent ballar d’una banda a una altra? Qui no ha vist com li canviaven les condicions del contracte sense deixar-li cap alternativa real i fàcil per a desfer-lo? Qui no s’ha trobat impotent, de sobte, amb actuacions d’una prepotència gairebé delictiva com la que va tenir fa poques setmanes el BBVA quan, després d’integrar Caixa Catalunya, va tancar tots els serveis bancaris durant tres dies als seus clients, que no van poder ni tan sols traure diners, per cap via?

Parle d’una cadena demencial. L’estat, prenent decisions polítiques amb el suport dels principals partits, rescata uns bancs que controlen la major part dels serveis que reben els ciutadans i aquests bancs, una volta rescatats amb els diners dels ciutadans, adopten una hostilitat diària en contra seu que només pot causar indignació i ràbia.

Hi som a temps, de canviar-ho? És difícil ara de canviar allò que ja és fet, però almenys la classe política hauria de maldar perquè els bancs i les companyies de serveis que en depenen tractassen amb dignitat els clients i els ciutadans. Primer de tot, perquè ha de ser així. Però també perquè si continuem per aquesta via Donald Trump no serà pas cap anècdota aïllada. El capitalisme i la democràcia liberal aporten estabilitat social i funcionen quan redistribueixen la riquesa de manera que la immensa majoria de la societat visca amb dignitat. I per a viure amb dignitat és imprescindible que et tracten amb dignitat.