08.03.2017 - 18:51
|
Actualització: 08.03.2017 - 19:44
La senyera és la primera bandera nacional i la més antiga del món de les que encara són en ús. Ho diu el periodista i historiador Bruno Cianci, expert en vexil·lologia, la disciplina que estudia les banderes. En parla en un llibre que es titula La stoffa delle nazioni (‘La tela de les nacions’), publicat a final de l’any passat per l’editorial Odoya. El primer capítol del llibre és dedicat a la senyera i porta per títol: ‘Senyera, orgull català. Història de la primera bandera nacional’. Hi explica específicament que el Penó de la Conquesta, conservat a l’Arxiu Històric Municipal de València, és la bandera nacional més antiga del món.
Diu Cianci: ‘El Penó de la Conquesta fa uns dos metres de llarg i té una gran importància per a la història de la ciutat, de la comunitat del mateix nom, i especialment per a Barcelona i Catalunya. Alliberada de les mans dels musulmans per part dels carolingis entre el segle VIII i IX, Catalunya va adquirir amb els anys una creixent autonomia dels descendents de Carles Martell […]. Entre les diverses relíquies, algunes de les quals es remunten suposadament al període de la Reconquesta, hi ha banderes cristianes i musulmanes. D’aquestes, la més important és la que els catalans anomenen Penó de la Conquesta. Aquesta tela va ser hissada pels musulmans el 28 de setembre de 1238 per anunciar la rendició a les tropes de Jaume I, rei de la Corona d’Aragó. No és una bandera musulmana, com un famós trofeu pres dels musulmans a la batalla de Navas de Tolosa (1212) i conservada a Burgos, sinó una bandera aragonesa, feta pels musulmans assetjats per comunicar als assetjadors la rendició.’
El capítol parla també de la llegenda de les quatre barres de Guifré el Pilós, de la qual no hi ha cap prova històrica. I diu: ‘La senyera neix probablement en temps de Ramon Berenguer i de Peronella d’Aragó, però no hi ha cap prova sobre la data exacta de creació.’ Després ressegueix l’evolució històrica de la senyera, els usos que ha tingut, la creació de la bandera independentista, l’estelada i la gran presència que té en el moment polític actual.
Bruno Cianci és periodista i historiador. Ha col·laborat en una cinquantena de publicacions italianes i internacionals, incloent-hi BBC History, Focus Storia, Rivista Marittima, Arte Navale i Boat International. Actualment viu a Istambul i treballa com a consultor al museu Rahmi M. Koç. És autor de diversos llibres sobre nàutica publicats. És un referent de la vexil·lologia i un gran col·leccionista de banderes.
