El jurat del Premi Ramon Llull premia un altre autor mediàtic, Pilar Rahola

D’uns anys ençà, el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, que publica l’editorial Planeta, es destaca per premiar autors que tenen una dimensió mediàtica. D’aquesta manera, l’any passat el va guanyar el periodista Víctor Amela i abans que ell el també periodista Xavier Bosch. La línia és marcada, doncs, i enguany el premi ha recaigut en una altra periodista mediàtica i polemista, Pilar Rahola. La seva trajectòria com a escriptora és breu, compta amb dos llibres publicats amb anterioritat: Mariona (2014) i El carrer de l’embut (2013). Amb tot, Mariona és un dels llibres més venuts dels darrers anys. De manera que al Premi Ramon Llull li va molt bé una autora mediàtica que, a més, amb el llibre guanyador continua la nissaga familiar del llibre anterior. L’estratègia permet a Planeta mirar d’assegurar-se que recuperarà els 60.000 euros de dotació del premi.

Pilar Rahola ha obtingut el Premi Ramon Llull amb la novel·la La rosa de cendra. Segons que ha explicat l’autora: ‘Es tracta d’un homenatge personal a la Rosa de Foc, que és així com es va anomenar Barcelona durant la Setmana Tràgica. El llibre pertany a la saga de la Mariona, tracta de la mateixa família però uns anys més tard. De fet, la novel·la és la història d’aquesta família que s’ha d’enfrontar a uns moments històrics convulsos de la ciutat. L’obra discorre entre el 1901 i el 1909, entre l’atac a la redacció del setmanari satíric Cu-Cut fins a l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.’

Diu Rahola que el principi del segle XX és un moment apassionant però també convuls, amb auge del sindicalisme obrer, el naixement del catalanisme polític amb Solidaritat Catalana, el Lerrouxisme, les bombes anarquistes, el moviment modernista i el noucentista… ‘Els personatges de la novel·la tenen mirades diferents sobre el moment històric.’ Rahola ha recalcat que no ha volgut prendre partit per cap personatge i que això li ha permès d’entendre les posicions ideològiques més allunyades a les seves. Perquè, diu, que aquell començament del segle XX a Catalunya té molts paral·lelismes amb l’actual. Que això s’ho ha trobat, ho ha anat veient: l’enfrontament del catalanisme polític, els moviments antisistema, els discursos espanyolistes, la repressió brutal de l’estat, el crim d’estat que representa l’execució de Ferrer i Guàrdia, que té un pes important en la novel·la.

La novel·la Rosa de cendra enllaça amb el final de Mariona, on l’àvia Mariona acomiada el seu nét, que marxa a la guerra de Cuba i ella li diu que torni. La nova novel·la comença amb el nét que ha tornat de la guerra. ‘Es tracta d’un supervivent, un antiheroi sense escrúpols. La guerra l’ha marcat i l’experiència l’ha fet pitjor persona, com no podia ser d’una altra manera.’ Altres personatges: un dels fills d’aquest, que és anarquista i treballa amb Ferrer i Guàrdia i que és homosexual. Diu Rahola: ‘He descrit com n’era de terrible ser homosexual a primers del segle passat, quan ni tan sols els companys t’ho permetien ni ho entenien. L’altre fill es fa de Solidaritat Catalana i es vincula a la Lliga de Cambó. També descric el començament de la mirada femenina, l’emancipació de la dona a través d’aconseguir permetre’s pensar, tenir una mirada pròpia sobre les coses.’

La novel·la sortirà l’1 de març. Tindrà traducció en espanyol i francès. Els membres del jurat són: Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.