El govern habilitarà la casa Bloc de Barcelona per fer la primera acollida de refugiats

El Govern treballa en un pla que inclou habilitar la Casa Bloc de Barcelona, al barri de Sant Andreu de Palomar, per fer la primera acollida dels refugiats que aquest estiu han arribat a Europa provinent de països en guerra. No hi ha dades oficials sobre quants seran els refugiats que acollirà Catalunya, tot i que la xifra que sona més és de 3.000 persones. Tampoc se saben les dates en què arribaran. A la Casa Bloc de Barcelona els professionals estudiaran cas per cas els refugiats, per a fer-ne un perfil individualitzat. Després s’ubicaran definitivament a llocs adequats i repartits per tot Catalunya. Espargits per tot el territori  ‘els refugiats  podran incorporar-se amb més normalitat a la vida cívica, ordinària i comunitària’, segons ha explicat Àngel Miret, coordinador del pla d’acollida de la Generalitat, en una entrevista a TV3.  Això mateix es va fer amb els refugiats provients de la guerra dels balcans. Miret creu que Catalunya està preparada per acollir els refugiats que li adjudiquin.

Des del comitè també s’està coordinant un banc de recursos, que a banda dels béns immobles que s’hi puguin registrar, provinents de particulars, empreses o entitats, ha de recollir qualsevol iniciativa que pugui ser una ajuda pel col·lectiu. Miret ha posat d’exemple un metge jubilat que vulgui atendre les famílies o una AMPA que estigui disposada a fer reforç per als infants. Aquests dies nombrosos ajuntaments catalans estan fent el seu propi inventari de recursos que poden oferir. Formen part de la Xarxa de Ciutats Acollidores de refugiats.

La Casa Bloc de Sant Andreu, inaugurada per Francesc Macià.

Els refugiats passaran les primeres nits a La Casa Bloc de Barcelona. Aquest és un edifici d’habitatges construït als anys trenta, símbol de l’arquitectura racionalista promoguda durant la Segona República per la Generalitat.

Fou pensada perquè visquessin obrers, i l’ens encarregat de construir-lo va ser l’Institut Contra l’Atur Forçós. La primera pedra la va posar Francesc Macià. Els seus arquitectes van ser Josep Lluís Sert, Josep Torres i Joan Baptista, tots ells integrants del GATCPAC. El règim franquista se’l va quedar, i el va fer servir com a residència de vídues i orfes de militars. La democràcia va permetre que l’edifici en mans de la Generalitat. Ara podria servir perquè pernoctessin els refugiats les primeres nits.