15.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 16.02.2017 - 02:22
El govern espanyol té assignats 372 milions d’euros de fons europeus per a acollir refugiats entre el 2014 i el 2020. Aquests diners arriben en el fons d’asil, migració i integració (FAMI) de la Unió Europea. El primer any d’aplicació d’aquest fons va ser el 2015, i l’estat espanyol va despendre 26 milions d’euros dels 55 que tenia programats per a aquell any. Aquests diners són pensats efectivament per a finançar el pla d’acolliment de refugiats que gestiona de manera centralitzada el govern espanyol. Però no tots els recursos es destinen a pagar la manutenció i els serveis que s’ofereixen als sol·licitants d’asil, que reben l’atenció d’alguna de les entitats col·laboradores del programa; gairebé la meitat d’aquells diners es van dedicar a pagar expulsions i a finançar centres d’internament d’estrangers (CIE).
Això consta en el document del Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol sobre les actuacions que va fer el govern de Rajoy amb aquest fons el 2015 (encara no hi ha dades públiques del 2016). Dels 26 milions que se’n van gastar, 4,9 van anar a parar a operacions d’expulsió i 1,8 milions a pagar els serveis d’escorta en aquests vols. I una altra part important, 4,5 milions d’euros, es van emprar per a reformar els CIE.
En el programa espanyol d’aplicació dels fons FAMI s’especifica que un dels objectius del govern espanyol és el ‘retorn’, que inclou ‘programes de retorn forçós’. L’objectiu d’aquests programes, tal com consta en el document, és ‘augmentar la capacitat dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), construint-ne tres, i millorar i adaptar les infrastructures existents, reforçant els serveis assistencials’. Aquests tres nous CIE eren prevists a Algesires, Màlaga i Madrid, però només el primer s’ha posat en funcionament. La inversió en CIE amb aquests fons europeus era de 4,5 milions i, en canvi, la que es destina a centres d’estança temporal d’immigrants (CETI) era de menys de la meitat, 1,6 milions. A l’estat espanyol hi ha hagut denúncies ben recents sobre l’estat deplorable en què es troben aquests centres, especialment els de Ceuta i de Melilla, que són dos dels que reben més gent.
Retorn o expulsió?
Un altre objectiu del programa espanyol del fons per a l’acollid de refugiats és el d’establir mesures de retorn. Hi ha la part d’allò que s’anomena retorn voluntari, amb l’acompanyament corresponent, que el 2015 va rebre mig milió d’euros de finançament d’aquest fons. Però el programa també preveu les ‘operacions d’expulsió realitzades a Espanya i de manera conjunta amb més estats membres’, que van de la mà dels ‘serveis d’escorta en els vols de retorn forçós per a la millora de la seguretat en els dispositius de retorn’. Una de les prioritats financeres que estableix el programa en aquest àmbit és justament les anomenades ‘operacions nacionals i conjuntes d’expulsió’ i el servei de seguretat en els vols d’expulsió. L’anomenat ‘retorn forçós’, és a dir, les expulsions, s’enduia el 2015 fins a 4.933.513 euros. Són més diners que no els 4.839.276 euros que es van destinar dins d’aquest mateix programa als centres d’acollida de refugiats, objecte principal de finançament dels FAMI.
Aquest fons FAMI europeu ja preveu que un dels àmbits d’actuació sigui el del ‘retorn’. Ho especifica el reglament d’ús i aplicació d’aquest fons que va aprovar el Parlament Europeu: ‘Cal dur a terme expulsions per a salvaguardar la integritat de la política d’immigració i asil de la Unió i els sistemes d’immigració i asil dels estats membres. Per tant, la possibilitat de l’expulsió és un requisit previ necessari per a garantir que no es trobi menyscabada aquesta política i per aplicar el principi de legalitat, que és, al seu torn, essencial per a la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El fons, doncs, hauria de donar suport a les accions dels estats membres destinades a facilitar les expulsions d’acord amb les disposicions establertes en el dret de la Unió que siguin aplicables i respectant plenament els drets fonamentals i la dignitat de les persones retornades.’
Per tant, no és que l’estat espanyol faci un ús fraudulent dels diners que li són assignats, tenint en compte el reglament europeu. Cada estat decideix com administra aquests recursos i si en destina més a la part anomenada ‘retorn’ o bé a alguna de les altres tres línies d’acció previstes: l’asil, la integració i migració legal i la solidaritat.
