El govern denuncia a l’ONU la persecució dels diputats independentistes

El govern de Carles Puigdemont ha demanat ajut internacional per a denunciar la ‘persecució dels representants electes que van donar suport a la resolució I/XI del Parlament de Catalunya’. Aquest document, aprovat pel ple el 9 de novembre de l’any passat, assenyalava l’inici del procés polític de creació d’un estat català en forma de república, de resultes de les eleccions del 27 de setembre, que van donar una majoria parlamentària partidària de la independència.

Segons que ha informat La Vanguardia, el director general d’Afers Multilaterals i Europeus del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, Manuel Manonelles, va enviar a final d’agost tres cartes a l’ONU i al Consell d’Europa. Concretament, a Zeid Ra’ad Al Hussein, l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, a Gianni Magazzeni, el responsable del mateix comissionat per a Amèrica, Europa i l’Àsia Central, i a Nils Muiznieks, el comissionat per als drets humans del Consell d’Europa.

En aquestes cartes, la Generalitat hi denuncia la ‘persecució judicial’ dels diputats independentistes i anuncia les mesures que aplicarà el govern català per preservar els drets fonamentals afectats per les decisions de l’estat espanyol. El text es refereix a la suspensió de lleis catalanes de caire social, com ara la llei de mesures urgents per a pal·liar situacions d’emergència social, la llei d’habitatge social o de pobresa energètica.

Persecució de càrrecs electes i vulneració de drets fonamentals
Pel que fa a la primera qüestió, el govern trasllada la decisió de la comissió de Justícia del 23 de juny, que instava el govern a elevar als organismes internacionals de drets humans el ‘caràcter antidemocràtic de les institucions judicials espanyoles’. Alhora, comunica la reprovació del fiscal en cap de l’Audiència espanyola, Javier Zaragoza, per  haver donar l’ordre de ‘perseguir els càrrecs electes catalans’, i lamenta l’ús de la justícia per part del govern espanyol, que ‘vulnera els drets fonamentals i polítics dels representants catalans’.

Les cartes inclouen un annex amb nou mesures per a protegir els drets fonamentals afectats per decisions de l’estat espanyol. El govern garantirà, diu el text, ‘l’accés a l’assistència sanitària pública i de qualitat’ i mantindrà el sistema educatiu de Catalunya. Així mateix, assegura que defensarà l’autonomia dels governs locals, la política d’acollida de refugiats, el dret d’avortament, el finançament de l’emergència social i la gestió del deute.