El fiscal manté la petició de 9 anys d’inhabilitació per Homs: ‘El govern de Catalunya va desafiar la legalitat’

En les conclusions finals, el fiscal del Tribunal Suprem ha mantingut la petició de condemna de nou anys d’inhabilitació per desobediència i prevaricació contra Francesc Homs. Javier Moreno Verdejo ha dit que el Tribunal Constitucional és l’òrgan que té la competència de delimitar les actuacions dels poders polítics en relació al text constitucional. El fiscal ha dit que ‘la democràcia no és si no la submissió de tots els poders a la llei’. El fiscal ha dit que el govern de la Generalitat sabia que el recurs que va presentar no interrompia la instrucció que donava la providència del TC i, en canvi, va mantenir la convocatòria i va fer activitats per impulsar-la. Segons Moreno Verdejo, el govern de Catalunya va desafiar aquells dies la legalitat i va fer un torcebraç a l’estat de dret.

Les conclusions del fiscal han estat dirigides a demostrar que els responsables polítics sabien que estaven desobeïnt les instruccions del TC. El fiscal ha fet notar que Homs és advocat i que tenia tots els serveis jurídics del govern a disposició. És a dir, que no pot al·legar desconeixement de les obligacions derivades de la providència del 4 de novembre. Segons Moreno Verdejo, el recurs presentat per la Generalitat demostra que el govern era conscient de les conseqüències de la providència perquè incloïa un paràgraf on reconeixia que si no tenia resposta no es podria fer la consulta. I a continuació ha anat detallant les tasques de preparació del 9-N que considera que van continuar en marxa després de la providència.

La comparació de les dues providències i la confusió entre consulta i procés participatiu
El fiscal ha demanat al tribunal que comparés les dues providències del TC, la del setembre que va ser acatada pel govern de la Generalitat, i la del 4 de novembre. Segons el fiscal, els dos textos diuen exactament el mateix i no té cap sentit que Homs al·legui que la segona no era prou clara en referència a quines activitats quedaven afectades. Moreno Verdejo també ha fet servir un informe de Consell Assessor per a la Transició Nacional que diu que es podria incórrer en delicte penal si es tira endavant una consulta impugnada pels tribunals en un procés constitucional. En aquest sentit, el fiscal no fa la distinció entre consulta i procés participatiu, que és un dels jocs que ha fet l’acusació durant tot el procés.

Moreno Verdejo també ha remarcat que els ordinadors van arribar als punts de votació els dies 7 i 8 de novembre i que els voluntaris s’ho van trobar tot fet. I també ha recordat que el mòdul informàtic per al recompte centralitzat de resultats no es va tenir llest fins el 7 de novembre. I també ha dit que no es va voler eliminar la web oficial. ‘Dir que va quedar en mans de voluntaris és quelcom que no se sosté per enlloc’, ha dit el fiscal. Moreno Verdejo també ha atacat l’argument de la defensa segons la qual es podien vulnerar drets fonamentals si s’impedia el dret de votar del ciutadans. La providència del TC i la sentència posterior demostren, segons el fiscal, que no es vulnerava cap dret fonamental perquè allò que calia fer era complir amb ‘l’imperi de la llei’.

Per què prevaricació?
El fiscal ha justificat la petició de prevaricació. Ho ha fet valent-se d’una sentència de la mateixa sala del Suprem de 1997 que justifica la prevaricació en comissió per omissió. Segons el fiscal, el fet de no haver ordenat la suspensió del procés participatiu demostra aquesta comissió de delicte per omissió. És a dir, el fet de no haver fet res no eximeix el govern de la seva responsabilitat penal. En aquest sentit, el fiscal ha reforçat la seva argumentació amb la resposta que el govern va donar a l’empresa T-Systems quan aquesta va demanar si havia de continuar les tasques de desenvolupament dels mòduls informàtics. El govern va respondre a l’empresa que la providència del TC no afectava les seves tasques.

‘Aquí no s’analitza el fons, si era o no una consulta constitucional’, ha dit el fiscal, ‘això ja ho va sentenciar el TC més endavant’. Moreno Verdejo ha recordat que es jutja si es va obeir la instrucció del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta.

Per què desobediència?
Per justificar el delicte de desobediència, Moreno Verdejo ha recordat que no es va fer cas del mandat d’una autoritat com el Tribunal Constitucional. La defensa ha argumentat en les fases prèvies que el TC no és una autoritat jurisdiccional. Aquest és un debat de fons entre els juristes espanyols. Com que la tipificació del delicte de desobediència al codi penal parla de no fer cas a les autoritats jurisdiccionals, la defensa s’agafa a la teoria segons la qual el TC no ho és per demostrar que no es va poder cometre aquest delicte. Tanmateix, el fiscal ha fet referència a sentències i resolucions que reforcen la idea que el TC és un òrgan jurisdiccional i no tan sols declaratiu.

Per a considerar que s’ha comès desobediència, hi ha d’haver un mandat concret, exprés i terminant. I una notificació directa a l’afectat. El fiscal considera que tot això es va donar contra el criteri de la defensa. El fiscal es val d’una carta enviada pel president del TC al president Mas sobre la providència. El fiscal reconeix que la providència no incloïa un advertiment clar sobre la possibilitat de comissió de delicte en cas de no obediència. Moreno Verdejo ha dit que en aquest cas no calia que hi hagués l’advertiment explícit perquè la data concreta de la consulta ja marcava una limitació temporal per al compliment de la instrucció judicial. Segons el fiscal, tan sols cal advertir els afectats quan hi ha el risc que aquest retardi el compliment de la instrucció. També ha reforçat aquesta idea pel fet que els afectats no eren particulars que podien desconèixer la llei, sinó governants amb tots els recursos i informació per conèixer-la.

Ací podeu consultar totes les cròniques detallades del judici contra Homs:

El fiscal manté la petició de 9 anys d’inhabilitació per Homs: ‘El govern de Catalunya va desafiar la legalitat’ (dimecres migdia)

La defensa d’Homs desmunta les proves pericials informàtiques de la Guàrdia Civil (dimecres al matí)

Xoc dialèctic de Viver Pi-Sunyer i Lamarca amb el fiscal i el tribunal del Suprem (dimarts a la tarda)

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)