El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N

El judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem s’ha reprès aquest matí amb vuit testimonis proposats per la fiscalia i, alguns, per la defensa. La vista s’ha centrat en tres aspectes: l’organització de la conferència de premsa del 9 de novembre al vespre, la campanya de publicitat institucional i la cessió del banc de dades del padró de l’Idescat per a l’enviament d’una carta als ciutadans. Com ja va passar ahir, el fiscal no ha pogut obrir cap escletxa en favor de la seva argumentació sobre la continuïtat de les tasques organitzatives després de l’ordre de suspensió del Tribunal Constitucional. Tan sols ha aparegut el dubte sobre l’ús del padró per part del CTTI, però tampoc no s’ha pogut aclarir aquest fet. El primer testimoni ha estat el de Fàtima Soro, responsable del departament jurídic de la Fira de Barcelona.

El contracte signat el 7 amb data del 3
El fiscal ha interrogat Soro per mirar de demostrar que la data del contracte amb l’empresa Focus per a la conferència de premsa que es va fer el 9 de novembre al vespre davant de centenars de periodistes acreditats es va modificar per amagar que s’havia continuat treballant després de la providència del TC (4 de novembre). Soro ha explicat que el contracte es va signar el dia 7 de novembre, però que l’acord s’havia tancat el dia 3 i, per això, s’hi va posar aquella data.

Com ja li va passar ahir, el fiscal Jaime Moreno Verdejo no ha reeixit a establir el seu argumentari per a demostrar que després de la suspensió ordenada pel TC es va continuar preparant el procés participatiu. Veient que no se’n sortia, Moreno Verdejo també ha demanat per què s’havia signat el contracte amb el segell de confidencialitat. Soro ha dit que el 99% dels contractes que fan tenen per defecte aquesta signatura de confidencialitat. La testimoni també ha explicat que les tasques de muntatge de la sala de conferències van començar el dia 3, d’acord amb la data del contracte, i van acabar el 7. Que no van rebre cap ordre d’aturar l’organització de la conferència de premsa després del 4 de novembre. La defensa no ha fet preguntes a Soro.

El tribunal crida a continuació –a proposta del fiscal– el testimoni Pere Camprubí Nieto, director de l’àrea de negoci extern de Fira de Barcelona. Camprubí ha tornat a explicar que la data del contracte entre Fira i Focus es va fer coincidir amb l’inici de la prestació del servei: ús i condicionament del pavelló d’Itàlia per a la conferència de premsa. Camprubí ha explicat que les condicions i les indicacions sobre el format de la conferència venien directament de la Generalitat i que Focus hi intervenia tan sols com a mitjancera. També ha explicat que el cost es va desviar un 10% del pressupost, fet que ha valorat com a assumible i habitual. Camprubí ha hagut d’explicar així mateix que el concepte de confidencialitat del contracte el posava la Fira perquè no vol que es publiquin els preus acordats. La defensa no ha fet preguntes tampoc a aquest testimoni.

La conferència de premsa s’hauria fet igualment
El següent testimoni és Carles Fabró, cap de protocol de la Generalitat, que el 9-N depenia directament del Departament de Presidència presidit per Francesc Homs. Ha explicat que li van donar les instruccions per organitzar el centre internacional de premsa, encàrrec que va gestionar amb Focus i la Fira. Fabró ha explicat que el contacte es va fer telefònicament i que no hi va haver cap contracte escrit perquè ja hi havia un contracte marc guanyat per concurs per l’empresa Focus. L’organització d’aquell esdeveniment entrava dins aquest contracte marc amb Focus i no calia fer-ne cap d’explícit. El fiscal demana com, quan i qui va donar instruccions a la Fira durant els dies previs al 9-N per a l’organització del centre internacional de premsa. Fabró diu que ell no va parlar amb ningú de la providència del TC i va considerar que no afectava l’organització del centre internacional de premsa. I tampoc no va rebre cap instrucció d’aturar les tasques que tenia encomanades.

L’advocada defensora Eva Labarta ha demanat a Fabró quina mena d’acte preparava, si era purament informatiu. Fabró ha dit que era un acte informatiu i que no va pensar en cap moment que el govern no tingués dret de fer una conferència de premsa informativa, tant si es feia la consulta com si finalment se suspenia. L’advocada ha conduït el testimoni a explicar que la conferència de premsa s’hauria fet també en cas de retirada de les urnes.

Una campanya per la via d’urgència
El tribunal crida Mònica Osàcar a declarar com a testimoni. Era responsable de publicitat institucional del Departament de Presidència en l’època del procés participatiu. El director general d’Atenció Ciutadana va encarregar-li que contractés la campanya de publicitat institucional del procés participatiu a Mediaplanning. Osàcar ha explicat que la campanya es va fer per la via d’urgència i, per tant, no es feia concurs, sinó que es contractava segons la classificació prèvia de les empreses de planificació de publicitat a mitjans. La campanya es va encarregar entre el 24 d’octubre i el 9 de novembre. El fiscal també ha demanat si va rebre cap instrucció d’aturar la publicitat després del 4 de novembre amb la providència del TC. Osàcar ha dit que no va rebre cap instrucció i que la campanya ja estava contractada i en marxa. L’advocada de la defensa ha demanat a Osàcar quantes campanyes gestionava en aquell moment. La testimoni ha dit que era l’època de l’any amb més campanyes i de més pes: ‘Anàvem a mil per hora.’

No hi va haver cap instrucció de cancel·lar la campanya
A petició del fiscal i de la defensa, compareix a continuació Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió en el moment dels fets jutjats. Genovès ha explicat que va rebre l’encàrrec de contractar la campanya de publicitat institucional del secretari general de Comunicació, Josep Martí Blanch. Genovès va signar el contracte amb Mediaplanning de la campanya del procés participatiu del 9-N. El fiscal li ha demanat per què no havia aturat la campanya després de la providència del TC del 4 de novembre. Genovès ha explicat que sabia que el govern havia fet un recurs d’aclariment al Constitucional i que esperaven la resposta per a prendre alguna decisió. La defensa ha demanat a Genovès si hagués servit de res ordenar la cancel·lació de la campanya després del 4 de novembre. El testimoni ha dit que les empreses que col·loquen publicitat als autobusos i als plafons dels trens i del carrer no haurien pogut treure els cartells perquè ho fan setmanalment.

S’hauria pogut aturar la campanya de publicitat?
La defensa i el fiscal han demanat el testimoni de Marta Coll, que és cridada al tribunal. Era la directora general de l’oficina de Barcelona de Mediaplanning. Explica que la campanya estava encarregada per al període del 25 d’octubre al 8 de novembre. El fiscal ha demanat a Coll si es van plantejar que calia suspendre la campanya quan van tenir coneixement de la providència del TC. ‘Només parem una campanya si ho demana el client, si rebem una ordre judicial o una instrucció d’autocontrol quan la campanya incompleix la llei’, ha explicat Coll, que ha deixat clar que l’ordre judicial els ha d’arribar directament a ells. En aquest cas no van rebre cap d’aquestes tres instruccions. En resposta al fiscal, Coll ha dit que la publicitat d’internet s’hauria pogut aturar si hi hagués hagut la instrucció de fer-ho. I que la resta de publicitat hauria estat més difícil de retirar i que hauria tingut un sobrecost. ‘Jo no puc aturar una campanya si no m’ho demana el client o una ordre judicial directa’, ha conclòs Coll. La defensa no ha fet preguntes i ha quedat satisfeta amb les del fiscal i, sobretot, amb les respostes de Coll.

El padró en mans del CTTI?
A continuació, passa per la sala del judici Frederic Udina, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’Institut d’Estadística va signar un conveni amb la Secretaria de Presidència per poder utilitzar el registre de població de Catalunya. Es van cedir les dades del padró: noms i adreces de més grans de setze anys per al procés de participació. El fiscal ha volgut remarcar que es van cedir dades de menors d’edat. L’ús i la finalitat d’aquestes dades per part del Departament de Presidència no eren estipulades pel conveni. Era un banc de dades temporal amb el compromís de destruir-lo en acabat.

L’Idescat es va limitar a comprovar la destrucció de les dades el 2 de desembre. El fiscal ha preguntat si el banc de dades es va mantenir viu fins a aquell dia. Però Udina no ho ha pogut respondre. En una carta que va rebre Udina apareix una referència a la destrucció de dades pel CTTI. El fiscal ha volgut esbrinar per què el CTTI va tenir accés al banc de dades del padró –cosa que fins ara s’havia negat–, però Udina no en tenia cap coneixement i no ha pogut respondre.

La defensa ha demanat si el conveni que va signar l’Idescat s’ajustava a la legalitat. Udina ha dit que els serveis jurídics van avalar en tot moment el conveni signat amb Presidència. També ha demanat si el termini de destrucció de dades és l’habitual i raonable. Udina ha dit que sí: ‘Tot era correcte i tot era legal.’ La defensa: ‘No hi ha més preguntes.’

Dubtes sobre l’enviament de la carta de Mas
Jordi Vilajoana passa també per la sala de vistes. Era el secretari general de Presidència. El fiscal demana pel conveni amb l’Idescat signat el 24 d’octubre. L’objectiu del conveni, segons Vilajoana, era informar els ciutadans del procés participatiu. Es va enviar una carta signada pel president Mas als ciutadans que tenien dret de participar en el procés participatiu. Les dades es van cedir a Unipost –empresa de correu postal– amb unes condicions legals per a respectar la llei de protecció de dades. L’enviament es va fer abans del 27 d’octubre, ha dit Vilajoana en resposta al fiscal. Però el fiscal ha recordat que no es va convocar a Unipost fins al 31 d’octubre i que les dates no quadren. La defensa ha demanat a Vilajoana si les cartes s’havien enviat abans del 4 de novembre. ‘Això segur’, ha dit Vilajoana.

Amb aquest testimoni s’ha acabat la sessió del matí de la segona jornada del judici contra Homs. El fiscal ha tornat a tenir dificultats per a imposar la línia argumental de la continuïtat posterior al 4 de novembre. Tan sols s’ha obert una incògnita sobre aquest ús de les dades del padró en mans del CTTI. Aquesta informació ha aparegut en l’interrogatori a Frederic Udina (director de l’Idescat), però curiosament el fiscal no l’ha volguda contrastar amb Vilajoana (secretari de Presidència) ni tampoc ahir amb Jordi Escalé (director gerent del CTTI). El procés participatiu es va fer sense cens, segons que s’ha explicat en tot moment. Per tant, el padró no era necessari al centre de recepció de resultats ni tampoc en el procés de preparació de la participació i de registre de votants. Aquesta és l’única incògnita que s’ha suscitat avui i caldrà veure quin ús en fa el fiscal demà en el seu informe de conclusions.

El judici s’ha suspès fins a la tarda, quan arribarà el moment de la declaració d’Artur Mas com a testimoni de la defensa, juntament amb Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-president del Consell per a la Transició Nacional; Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis; Josep Martí i Blanch, ex-secretari de Comunicació del govern; i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora.

Les cròniques del judici contra Homs:

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)