13.02.2016 - 19:48
‘Quaranta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, Espanya continua essent incapaç de fer el dol del seu passat’, diu la cadena pública France 24 en un reportatge que acaba de publicar i que es titular ‘El fantasme de Franco encara recorre Espanya’. Un reportatge en què constaten, recorrent la capital espanyola, que ‘malgrat les nombroses condemnes internacionals i la pressió de la societat civil, Madrid té pendent d’investigar el període franquista i reobrir velles ferides.’
I destacat que ‘quaranta anys després de la seva mort, la memòria del “caudillo”, sovint comparat amb Adolf Hitler, encara persegueix els espanyols. Fins i tot els seus partidaris continuen honorant-lo, per glorificar el seu paper en la història i la intenció de rehabilitar-lo com a heroi’. I rebla que ‘el procés de recerca de la veritat en els anys foscos d’Espanya segueix sent encara una gran tasca pendent de realitzar’.
El reportatge de France 24 també posa l’accent en com la transició espanyola va servir per deixar impunes molts crims de la dictadura. ‘L’endemà de la transició democràtica del 1977, Espanya va aprovar una polèmica llei d’amnistia que permetia als condemnats durant la guerra civil i la dictadura de netejar els seus registres. Una llei que va ser aprofitada pels torturadors de la dictadura. Cap dels governs no va tenir el valor de desafiar aquest text que impedeix qualsevol procés judicial. El 2007 el govern socialista de Zapatero va aprovar una llei de reconciliació nacional que permetia el reconeixement de les víctimes i l’obertura de les fosses comunes, però molts l’han considerada massa tímida i ineficaç’.
De fet, el reportatge recorda que, ‘segons l’ONU, Espanya és, després de Cambodja, el segon país del món que ha tingut més casos de desaparicions forçoses. Més de 150.000 persones van desaparèixer durant aquells anys foscos, d’acord amb les xifres oficials. Desenes de milers van ser torturats, milers de nens van ser robats a les seves mares, sovint comunistes o d’esquerres, per a ser lliurats a ‘bones famílies catòliques’.
