03.03.2017 - 12:07
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han desenvolupat una eina per eliminar de manera “fàcil i ràpida” parts del genoma en cèl·lules vives, que impulsarà el descobriment de nous gens causants de malalties i nous tractaments potencials.
L’equip liderat per Rory Johnson ha desenvolupat el programari, que suposa un avanç per arribar a comprendre les grans regions de l’ADN que no codifiquen per a proteïnes, considerada com la “matèria fosca” de l’ADN, ha publicat la revista ‘Plos Computational Biology’.
Fins no fa gaire, els investigadors feien servir tecnologia d’última generació per llegir les seqüències dels genomes i les seves diferents capes, sense poder editar-les, fins que el desenvolupament de la tècnica ‘CRISPR-Cas9’ va obrir la porta a “silenciar” gens que codifiquen per a proteïnes, ha explicat el CRG aquest divendres en un comunicat.
Tot i això, el 99% del genoma no codifica per a proteïnes, i es tracta d’una part de l’ADN molt important comprendre aspectes com l’evolució o el desenvolupament d’algunes malalties, i fins no fa gaire no existien eines experimentals que permetessin estudiar-la.
Johnson, investigador del grup dirigit per Rederic Guigó en el CRG, va crear una eina basada en ‘CRISPR’ anomenada ‘Decko’ que pot fer-se servir per eliminar qualsevol fragment d’ADN no codificant, que utilitza dues seqüències guies que actuen com dues tisores i tallen un fragment d’ADN de manera selectiva i senzilla.
Mentre treballaven en ‘Decko’, els científics van veure que no existia cap programari per dissenyar els parells de seqüències guies necessaris, per la qual cosa dissenyar els experiments requeria molt de temps, i per superar aquest obstacle l’estudiant de màster Carlos Pulido va dissenyar un programari anomenat ‘CRIPR’.
Amb aquesta eina, l’usuari pot dissenyar experiments per eliminar fragments d’ADN amb ‘CRIPR’: primer informa a ‘CRIPR’ de quina regió vol eliminar, i aquesta tecnologia proposa un conjunt de parells de seqüències guia que es poden fer servir a nivell experimental.
Aquesta eina permet dissenyar experiments a gran escala, a més de cèl·lules humanes i en regions en les quals es produeixen molècules d’ARN.
