Empar Marco: una periodista sempre al peu del canó, per a bastir la nova televisió valenciana

El tancament de l’antic Canal 9, el 29 de novembre del 2013, el van poder veure en directe els espectadors de TV3 perquè Empar Marco va entrar de matinada amb el seu productor i el seu càmera a les instal·lacions de Burjassot. Des d’allí dins va narrar les últimes hores de la ràdio i la televisió públiques valencianes. Feia poc més d’una hora que Marco havia arribat a casa, a Godella, molt a prop de Burjassot, després d’assistir a una estrena teatral. Allò que els espectadors potser no saben és que la nova directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no va tenir temps ni de treure’s el pijama. Tampoc no saben les llàgrimes que va haver d’ofegar entre connexió i connexió.

Mesos després va reviure aquesta escena kafkiana i més escenes de la nit del tancament en la novel·la Vertigen (Sembra), que va escriure a quatre mans amb Esperança Camps, ex-treballadora de Canal Nou i ara periodista de VilaWeb.

Marco és delegada de TV3 al País Valencià des del 2004. Abans havia estat corresponsal de l’Avui i de La Vanguardia i també de Catalunya Ràdio. I encara abans, abans dels inicis de les emissions de Radiotelevisió Valenciana, havia col·laborat en l’elaboració del llibre d’estil de la casa. També va ser-hi lingüista uns quants anys, i més tard hi va treballar de periodista, un ofici que ja no ha abandonat fins avui. Però abans de tot això, com a funcionària de la Generalitat, havia posat en funcionament el servei d’informació de la dona.

Marco es defineix com una ferma defensora dels mitjans públics de comunicació. I encara més en territoris amb llengua pròpia com el País Valencià. Considera que la informació veraç i independent és un dret de ciutadania. I això és el que l’ha empesa a presentar-se per a ser la primera directora general del renaixement de la ràdio i la televisió valencianes, que seran alguna cosa més que tot això, perquè el món comunicatiu ha canviat i també han canviat les maneres de consumir informació i entreteniment.

Incendis, pluges, successos, nevades que tallen carreteres, falles, judicis per corrupció. I l’accident de metro del 2006, en què l’equip de TV3 va ser un dels primers d’arribar a l’estació de Jesús. I també el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià, sota la pluja i el fred, a la Carrasqueta. I, més tard, el silenci de Catalunya Ràdio. I els plens de les Corts i les comissions d’investigació. I eleccions municipals i autonòmiques. I el canvi de govern el 2015.

En aquests anys sense televisió pública valenciana, TV3 ha estat l’única que ha informat en català d’allò que succeïa al País Valencià. La mirada d’Empar Marco era la que s’oferia al món. Ara, des dels nous mitjans que dirigirà, tindrà l’oportunitat de gestionar aquesta mirada.