27.02.2018 - 15:55
|
Actualització: 28.02.2018 - 07:18
El Consell d’Europa ha posat el diputat del PP català Xavier García Albiol com a exemple de xenofòbia en la política a l’estat espanyol. En un document que insta a crear un organisme ‘fort i independent’ per a combatre el racisme, adverteix de la presència de discursos xenòfobs en l’esfera política espanyola i esmenta com a exemple les declaracions d’Albiol que associaven obertament els immigrants romanesos i gitanos amb la delinqüència. ‘També va vincular la pobresa, la desocupació i la manca de seguretat amb l’arribada d’immigrants i el terrorisme islàmic’, diu el report.
L’organització també assenyala que el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CERED), creat pel govern espanyol l’any 2009, ‘no és independent, no té una infrastructura pròpia i ha cessat pràcticament totes les activitats’.
Avisa, a més, que, tot i que a l’estat espanyol hi ha prejudicis –especialment sobre els musulmans, els gitanos i els membres del col·lectiu LGTB–, les estatístiques de la policia sobre els delictes motivats per l’odi ‘no proporcionen una visió realista de l’abast d’aquesta classe de delictes’. Aquestes estatístiques tenen una notificació ‘insuficient’ i amb ‘incoherències’ en la compilació de dades. A més –critiquen– no van prou vinculades amb les estatístiques judicials. Per aquests motius, el Consell d’Europa recomana a les autoritats espanyoles que intensifiquin les activitats per a vetllar pel ‘bon funcionament’ d’un sistema pel registre i de vigilància d’incidents racistes, homofòbics i transfòbics i també el grau en què són qualificats de delictes d’odi.
Els responsables del document també es planyen que, a causa de les ‘dràstiques’ retallades pressupostàries, l’aplicació de l’estratègia de lluita contra el racisme s’ha alentit i s’han pres ‘poques mesures’ des de l’any 2015 per a prevenir el racisme i el discurs d’incitació a l’odi. Asseguren que, tot i que no és un discurs ‘habitual’ en el relat polític predominant, els grups d’extrema dreta ‘han contribuït enormement a la xenofòbia, l’homofòbia i la transfòbia’. A més, recorden que, malgrat que ‘la recent memòria’ del franquisme ha ‘endurit’ la societat contra l’extremisme, Plataforma per Catalunya va obtenir regidors en quaranta ajuntaments i que el nombre d’investigacions contra grups ultra van multiplicar-se entre el 2009 i el 2012: van passar d’11 a 39.
Mitjans de comunicació, xarxes socials i escoles
Per una altra banda, el Consell d’Europa assegura que alguns mitjans de comunicació difonen opinions negatives i prejudicis. ‘Els mecanismes autoreguladors per als mitjans amb prou feines contribueixen a prevenir la publicació de contingut xenòfob i racista. Les autoritats haurien de sensibilitzar sobre l’existència de codis ètics i organismes destinats als mitjans de comunicació i la millora de la seva competència’, diuen.
El report també recull que el discurs d’incitació a l’odi i a internet i les xarxes socials ha augmentat ‘notablement’ i que les víctimes continuen tenint ‘dificultats’ per posar-se en contacte amb la policia i obtenir dels proveïdors d’internet la informació necessària per a investigar el discurs d’incitació a l’odi. A més, es considera un ‘retrocés’ que el 2013 se suprimís del programa escolar l’educació obligatòria en drets humans i igualtat i s’exhorta les autoritats a reintroduir-lo.
