21.01.2016 - 16:58
|
Actualització: 21.01.2016 - 17:05
Les dificultats per poder fer servir el català i la resta de ‘llengües regionals’ de l’estat espanyol a la justícia i la sanitat preocupa el Consell d’Europa. El consell de ministres d’aquesta institució basada a Estrasburg i que aplega 47 països europeus ha aprovat avui fer ‘sis recomanacions a les autoritats espanyoles’ perquè resolguin ‘alguns problemes importants’ i respectin la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries‘.
En concret, demana a l’estat espanyol que ‘modifiqui el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos en les llengües cooficials, quan una part ho demani’.
El Consell d’Europa lamenta que ‘l’ús de les llengües regionals en algunes àrees de l’administració de l’estat i en els serveis públics, sobretot en la sanitat, es veu obstaculitzat per la manca de personal que poden utilitzar-los’. I per això reclama “aplicar mesures legals i intensificar les mesures pràctiques per garantir la presència de les llengües cooficials en els serveis públics, especialment en els de la sanitat‘.
També defensa ‘garantir que una proporció adequada del personal judicial’ té ‘un coneixement pràctic de les llengües pertinents’. I, en general, demana un esforç a ‘l’administració de l’estat en l’àmbit de les comunitats autònomes’ per ‘garantir l’adequada presència’ del català i la resta de llengües cooficials.
L’informe, el quart d’aquest tipus (després dels del 2005, 2008 i 2012), assegura que la situació ha millorat ‘considerablement’ en els darrers quatre anys, gràcies sobretot a les comunitats autònomes. El Consell d’Europa, però, tem que el nou model d’educació trilingüe de les Illes Balears o el País Valencià ‘afecti negativament a l’educació’ en català. I exigeix a l’estat espanyol que ‘extremi la precaució’ per evitar-ho i l’adverteix que ‘continuarà vigilant’.
El consell de ministres, a més, proposa al govern espanyol que ‘consideri estendre el reconeixement’ de les llengües cooficials ‘a altres comunitats autònomes’ on no tinguin aquest estatus, ‘sempre que hi hagi un nombre suficient d’usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió’. En aquest sentit, recomana ‘una major cooperació en els mitjans d’educació i de difusió entre les comunitats autònomes on es parlen les mateixes llengües o similars’.
Finalment, també troba ‘motiu de preocupació’ la ‘reducció gradual de l’ensenyament en gallec a Galícia’. I lamenta que ‘la baixa proporció de personal amb domini de la llengua basca causa problemes en els àmbits de la justícia, la policia, la salut i l’assistència social al País Basc’.
