19.12.2016 - 22:00
El ple del congrés espanyol admetrà a tràmit avui la derogació de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC). Aquesta llei, la va impulsar el govern espanyol tot sol per dotar els magistrats de la potestat d’inhabilitar i suspendre els càrrecs públics que incomplissin les seves sentències. La proposta de derogació l’han feta el PDECat i el PNB, separadament. És previst que la cambra baixa aprovi la presa en consideració de totes dues iniciatives gràcies al suport del grup socialista, Podem, ERC i la resta de formacions del mixt. D’aquesta manera, enviarà un missatge al govern espanyol i al TC, que coincideix amb la notificació, tant a la presidenta del parlament com als membres independentistes de la mesa, de la resolució que va declarar suspès el full de ruta cap al referèndum.
El Tribunal Constitucional encara no ha fet ús d’aquestes noves atribucions, però el mes passat en va avalar la constitucionalitat quan va desestimar –sense unanimitat– els recursos que el govern de la Generalitat i el del País Basc havien presentat contra la reforma. Ara les iniciatives del PDECat i del PNB pretenen que el congrés obri el procés per a derogar la llei i eliminar una reforma que el govern espanyol va aprovar a final del 2015 només amb el suport del PP.
Segons l’exposició de motius del PDECat, aquella reforma tenia l’objectiu de ‘sufocar jurídicament qualsevol decisió que de manera democràtica adoptés la majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya’ i ‘atempta frontalment contra l’estat de dret’ perquè vulnera ‘el principi de la divisió de poders’. També diu que és una reforma encoberta de la constitució espanyola i afegeix: ‘És el reflex de la voluntat per part de la vella política de mantenir la precarietat dels drets democràtics a qualsevol preu.’ Així mateix, el PDECat considera que amb aquesta reforma la naturalesa del TC canvia i deixa de ser un àrbitre entre poders de l’estat o entre territoris de l’estat per esdevenir un tribunal ordinari obligat a fer complir directament les seves resolucions i fins i tot a executar-les.
La iniciativa del PNB fa èmfasi en un altre aspecte de la reforma: la recuperació del recurs previ d’inconstitucionalitat que la reforma va incorporar. Amb aquest recurs previ, el govern espanyol es dotava de capacitat d’interposar un recurs al TC i suspendre l’aplicació d’un estatut d’autonomia abans no fos sotmès a referèndum.
El PNB adverteix que el recurs previ d’inconstitucionalitat crea desequilibri i confusió entre els poders, polititza la justícia i limita la sobirania política dels parlaments autonòmics. ‘El recurs previ –diu– accentua inexorablement la politització del tribunal, el converteix en un autèntic àrbitre de desacord polític per sobre de la defensa de les normes constitucionals com a base de convivència.’
