12.05.2017 - 17:45
|
Actualització: 12.05.2017 - 19:46
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català constata que la llengua avança i es mostra més viva allà on l’estat no intervé o té una intervenció menor, com en el cas de la iniciativa privada, les noves tecnologies o internet. En canvi, té dificultats on està més regulat, com en l’ àmbit de la justícia, per exemple.
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres el sisè informeCAT, que recull les dades més significatives sobre l’ús de la llengua catalana a tot el país. Una d’aquestes dades és la que indica l’augment del coneixement del català al País Valencià. En aquest sentit, les enquestes d’ús del català que publica cada cinc anys la Generalitat Valenciana indiquen que ‘si el 2010 només un 48,5% dels enquestats asseguraven poder parlar el català “perfectament” o “bastant bé”, ara la xifra ja passa de la meitat, amb un 50,9% que diu que la parla perfectament (33%) o bastant bé (17,9%).’
El delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha presentat aquestes dades, entre les quals hi ha també la situació del català als centres d’ensenyament valencians: el 54% dels centres educatius públics del País Valencià trien l’ensenyament ‘majoritàriament en català’, que aposta per l’ús del català com a llengua vehicular de la majoria d’assignatures no lingüístiques, mentre que el 30% ha optat pel model intermedi – amb dues assignatures no lingüístiques en català – i un 16% amb el bàsic i que no milloren la situació prèvia. Així doncs, si es compara amb els models que cada centre aplicava en anys anteriors, un 84% dels centres d’ensenyament ‘han millorat respecte a la situació anterior de l’ensenyament en català’, segons que ha dit el president de la Plataforma.
La rodalia de València
La darrera enquesta lingüística de la Generalitat Valenciana, del 2015, remarca una dada important pel que fa a l’ús social de la llengua a les comarques que envolten la ciutat de València: més de la meitat dels seus habitants empren la llengua catalana amb les seves amistats. En concret, el 43,2% dels habitants de la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre parla sempre en català amb els amics, el 9,9% ho fa generalment i el 3% ho fa més en català que en castellà. En contrast, només el 30,6% dels enquestats declarava parlar-hi en castellà sempre, generalment o més que en català.
També cal destacar l’ús del català amb les amistats a la Safor, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa. En aquestes comarques, fins a un 52,4% dels enquestats declaren parlar-hi exclusivament o majoritàriament en català, davant d’un 26,4% que ho fa en castellà.
Illes Balears
La situació de millora també s’observa a les Illes Balears. El català gaudeix d’una vitalitat creixent a les Illes Balears, on el català guanya un 5,2% de parlants en la transmissió de pares a fills, segons les dades que recull la plataforma. D’aquesta manera, el 2014, fins al 41,7% dels habitants de les Illes parlava en català amb el primer fill, en contrast amb un 36,5% que ho fa o ho feia amb els pares i un 37,2% amb els avis.
La transmissió intergeneracional és un dels indicadors més relacionats amb la supervivència d’una llengua i, segons les enquestes de referència, les Illes són un dels territoris en què el català es manté millor. Així, la diferència en la transmissió generacional entre pares i fills a les Balears és de 5,2 punts percentuals positius, un poc per sota de Catalunya (+9%) i d’Andorra (+8,1%), però clarament per sobre de territoris on el català s’estanca, com la Franja (+1,3%), o perd parlants, com Catalunya Nord (-5,6%).
Catalunya Nord
L’informe també indica que a Catalunya Nord el nombre de parlants de català, en termes generals, ha pujat en 8.000 persones. És una de les dades més rellevants de la segona edició de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015 (EULCN 2015). L’estudi mesura els coneixements de llengües de la població, els usos que en fan, les seves actituds lingüístiques i les seves opinions sobre l’ensenyament del català.
Segons l’enquesta, el 61% de la població de més de 15 anys declara entendre el català, el 35,4% afirma que el sap parlar, el 39,2% el sap llegir i el 14,3% el sap escriure. En relació amb l’enquesta de 2004, els percentatges de comprensió i expressió oral han baixat moderadament, tot i que en nombres absoluts augmenten, ja que 9.000 persones més declaren entendre’l i 8.000 persones més declaren parlar-lo. Aquest fet es deu al creixement de la població en 32.710 persones arribades d’altres indrets. Tot i la dada positiva anterior, cal fer esment que la transmissió lingüística intergeneracional no es manté, malgrat l’augment de parlants potencials ja esmentat.
L’Alguer
El 88% dels algueresos afirmen que entenen el català, el 50% el parlen, el 35% el saben llegir i un 8% l’escriuen. A l’Alguer, un 23% de la població té el català com a llengua inicial, això és, la llengua que han après a casa de petits. Per tant, el 27% restant fins a arribar al 50% de la població que el parla ha adquirit el català més tard.
Andorra
Pel que fa a Andorra, segons la darrera enquesta de coneixements i usos de la llengua que fa el govern d’Andorra, el percentatge de català a les llars del Principat va baixar al començament de la primera dècada de l’actual segle i, posteriorment, va tornar a pujar. Això fa que al principi i al final del període considerat el català superi el castellà com a llengua a casa, però en canvi, això no passa durant la primera dècada de l’actual segle. Així, l’ús del català com a llengua exclusiva a casa augmenta fins al 33,9%, 8 punts més que el darrer període estudiat.
