La Smithsonian Institution dels EUA, interessada per l’aranès

El centre Smithsonian, una de les institucions culturals més potents dels Estats Units, finançada en gran part pel govern nord-americà, visita aquesta setmana Barcelona. Demà i demà passat, un equip de nord-americans es reuniran amb experts de tot Europa en llengües en perill. El seminari ‘Vitalitat Lingüística en el context social’ és organitzat juntament amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), que encapçala la lingüista Carme Junyent, i es farà a la Universitat de Barcelona (UB). És el primer pas d’un projecte que s’acabarà l’any vinent, quan, segons que informa la Smithsonian, es donarà ajut econòmic i tècnic a set llengües europees amenaçades. O més ben dit: suport a set projectes lingüístics pensats per a revitalitzar una llengua europea. S’atorgarien 50.000 euros a cada llengua. Entre les llengües que la Smisthsonian podria ajudar, n’hi ha de molt més fràgils que no pas el català: l’aranès, l’asturià, el sami, el gal·ló, el gal·lès, el cors, el sòrab, el caixubi i el friülès. Abans de Nadal la institució nord-americana obrirà un concurs per tal que els equips interessats puguin presentar-s’hi. Els guanyadors se sabran cap a la primavera que ve.

La Smithsonian, nascuda el 1846, té seu a Washington i un pressupost anual d’una mica més de 1.000 milions d’euros. Té vuit centres d’investigació cultural i una xarxa de dinou museus repartits per tot el país. Entre els centres d’investigació, hi ha el Center for Folklife and Cultural Heritage, dedicat a les llengües. El director d’aquest centre, Michael Mason, serà un dels ponents del seminari, juntament amb la lingüista Mary Linn. ‘Nosaltres estem interessats en llengües, en drets lingüístics i en vitalitat cultural –diu Linn–. I ara hem rebut finançament per a donar uns premis i fer investigacions exhaustives. Cerquem programes lingüístics que faci anys que funcionen per veure quins van bé i quins no. Sabem que la música ajuda a revitalitzar, però no sabem exactament com. Sabem que la implicació dels pares és clau. Però perquè en uns llocs els pares s’impliquen i en uns altres no? Volem saber preguntar correctament i cerquem equips interdisciplinaris: economistes, lingüistes, educadors. En el seminari volem crear un model, un mètode que serveixi per a revitalitzar llengües. Que no funcioni únicament per a una. Volem veure quina informació ens falta per a acabar de bastir un model de revitalització lingüística. I, més endavant, i amb aquesta informació a la mà, decidir-nos per sis llengües europees que treballin per la revitalització’ afirma la lingüista Linn.

‘Una llengua podria ser l’aranès, efectivament, i podríem estudiar-ne l’impacte que hi han tingut les polítiques culturals a banda i banda de la frontera. Restem molt oberts a escoltar tots els projectes que es presentin’ diu Linn.

La cultura catalana, convidada a Washington l’any 2018
Per una altra banda, la Smithsonian Institution té tractes amb el govern català per a organitzar el Folklife Festival a la ciutat de Washington l’any 2018. En aquest festival, la institució fa de plataforma als Estats Units per tal que el públic conegui una cultura. Durant dues setmanes, hi ha música, gastronomia, expressions culturals, conferències, debats i dansa de la cultura convidada. Es fa des de l’any 1967 amb una assistència multitudinària, que pot arribar a centenars de milers d’espectadors, amb entrada gratuïta. La Xina, el Perú, Colòmbia i el País Basc han estat les darreres nacions convidades.