El cas de masclisme a l’acadèmia del MIR: Un punt de vista diferent dels fets

No em considero pas una persona gaire tafanera en qüestió de xarxes socials. Detesto crear polèmica i sobretot llegir injustícies, especialment si són casos que conec de primera mà. Aquests últims dies he viscut, juntament amb molts companys, les conseqüències que pot tenir una informació mal contrastada, parcial i treta de context. I vull donar la cara perquè em sembla que, aprofitant el sensacionalisme que alguns temes poden crear a les xarxes, s’ha arribat a acusar una persona injustament.

En els estudis de preparació del MIR, hi ha tanta matèria que hem de cercar trucs poca-soltes per recordar-nos de tot. A les classes de preparació de l’examen de qualsevol acadèmia, miren d’ajudar-te a trobar aquests mètodes. Dijous passat, a la classe de CTO, precisament això va portar a uns exemples que –si bé no em semblen pas els més adequats– creiem que tenien l’únic objectiu de facilitar-nos l’estudi. És cert que no em van semblar exemples ideals, però en cap moment no em vaig sentir ofesa, perquè sabia bé que havien estat escollits com a estereotips que hi ha a la societat (malauradament) i que no tenien intenció de ferir els més de cinquanta estudiants que hi érem presents. De totes maneres, ens va semblar molt lloable que algú expressés incomoditat pels exemples emprats. Després d’això, el docent es va disculpar i va canviar de diapositiva per no interrompre la classe (és una marató de 5 hores que fem el dijous). Uns quants estudiants van abandonar l’aula quan feia només trenta minuts que la classe havia començat. Després d’aquestes tres diapositives, no hi va haver més comentaris d’aquesta mena i la classe va continuar amb normalitat fins a la mitja part, quan el docent va aprofitar l’avinentesa per disculpar-se repetidament. Així mateix, va tornar a demanar perdó al final de la classe. Fins i tot va facilitar la seva adreça de correu electrònic perquè així, si algú s’havia sentit ofès, podria disculpar-se personalment de no haver-se adonat abans que aquests exemples es podien interpretar malament i podien donar una imatge que no era de cap manera la que el docent volia transmetre.

El problema és que quan va poder disculpar-se moltes de les persones disconformes amb allò que havia passat ja no hi eren. No dic pas que m’oposi a aquest comportament. Tenen tot el dret d’anar-se’n i palesar el desacord amb els comentaris, però sí que crec que haurien d’haver demanat explicacions al docent, o fins i tot al centre, abans de fer públic –a totes les xarxes– allò que havia passat, incloent-hi de primer el nom del docent i el centre.

El sensacionalisme de la notícia no va deixar temps, si més no, que la gent intentés arribar a saber què havia passat de debò, o si hi havia cap més punt de vista sobre els fets. A la nostra societat hi ha masclisme encara, per desgràcia. Però el masclisme és –segons la definició–una ‘actitud o manera de pensar de qui sosté que l’home és per naturalesa superior a la dona’, i no crec que això fos el que vaig veure en l’última classe de l’acadèmia. Especialment, després de parlar amb el docent i que ens expressés el seu malestar per haver ferit algú amb un exemple que havia facilitat com a recurs mnemotècnic.

Ho repeteixo: no dic que em semblin bé aquests exemples i aquestes diapositives, però la manera com aquestes companyes ho van denunciar, sense donar oportunitat a l’acadèmia ni al metge mateix d’esmenar l’errada em sembla molt més discutible. També em sembla vertiginosa la rapidesa amb què s’estén avui dia una notícia com aquesta, treta de context i sense contrastar tots els punts de vista. Si entre quasi-companys del mateix ofici, que sabem quant val un nom, no ens respectem… Qui ho farà? Una equivocació com aquesta no ha de passar per alt, però crear una polèmica d’aquesta magnitud sense ni deixar que qui ha comès l’error tingui l’oportunitat d’excusar-se, em sembla igualment denunciable.

No esperava que aquestes companyes arribessin tan lluny, però avui, veient en múltiples mitjans la notícia explicada d’una manera tan diferent i injusta de com la vaig viure jo, he sentit la necessitat d’expressar el meu descontentament. Crec que cal lluitar per la igualtat de gènere, però no crec que s’hagi de fer d’aquesta manera. Penso que s’ha abusat de l’exageració, el sensacionalisme i el victimisme per denunciar una cosa que, en l’origen, no tenia el propòsit de ferir ningú. I, cosa pitjor, crec que en el procés s’ha arribat a perdre el respecte i les formes.

Maria del Peral Samaniego, estudiant de sisè de Medicina a la UB.