Eduard Voltas: ‘El procés mutaria si Puigdemont no superés la qüestió de confiança’

Avui comencem una sèrie d’entrevistes a personalitats diferents –‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’– perquè ens expliquin la seva visió particular del moment que viu el procés, ara que queda un mes encara no per a la diada de l’Onze de Setembre i a les portes d’un curs que es preveu d’allò més mogut. Els demanem quina previsió fan de la Diada, pel RUI, la qüestió de confiança i la independència. Comencem amb Eduard Voltas, periodista, editor de Time Out i piulador empedreït a qui apassiona d’examinar l’actualitat política.

—Quin propòsit ha de tenir aquesta Diada?
—Mantenir el llistó de les anteriors, és a dir, que sigui una diada que no resti des del punt de vista de la percepció de la bona salut del moviment.

—Anem bé per a assolir-lo?
—Crec que acabarà anant bé, sí. Crec que es mantindrà el llistó de les anteriors. Jo sóc optimista perquè la gent sempre s’acaba activant, però el nou format descentralitzat facilitarà el relat que no hem estat tants.

—Creieu que la gent està cansada de mobilitzar-se?
—No. Crec que la gent té moltes ganes de veure els polítics dirigint més. La capacitat de mobilització i la disposició de mobilitzar-se és exactament la mateixa de sempre, però hi ha un sentiment entre la gent: ‘Ara us toca a vosaltres.’

—Què li agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Doncs que fos exactament això: una qüestió de confiança. M’agradaria que el president Puigdemont expliqués en què consisteix exactament fer la independència des del carril central. I que això mereixés la confiança de la CUP. No m’agradaria que la qüestió de confiança se superés a partir d’una negociació agònica.

—Si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—Jo crec que el procés mutaria.

—Cap a millor o cap a pitjor?
—No ho sé, no sóc endeví. Crec que caldria tornar a pensar moltes coses. Però no sé preveure si en unes noves eleccions es tornaria a presentar Junts pel Sí. A mi m’agradaria, però hi ha moltes variables que no sé.

—RUI sí o RUI no?
—RUI sí. Com un element que cal incorporar al full de ruta. No per a substituir res, sinó per a ratificar les lleis de desconnexió i convalidar-les.

—Amb una DUI immediatament després?
—Referèndum d’independència vinculant i, per tant, amb conseqüències concretes de caràcter immediat.

—I això seria una DUI?
—No ho sé, és que potser s’ha de fer d’alguna altra manera. Potser podem entendre que la DUI és la llei de Transitorietat Jurídica. Hi ha polítics de Junts pel Sí mateix que ho van dient. Llavors, el referèndum ja no seria previ a la DUI. La DUI seria feta i el referèndum seria de convalidació. Sí que veig molt clar que el torcebraç amb l’estat espanyol no poden ser unes eleccions constituents, sinó un referèndum clar, vinculant, amb pregunta clara i resposta binària. Per tant, situar el torcebraç al terreny de la democràcia.

—Com creieu que pot reaccionar l’estat espanyol si hi ha un referèndum?
—Acabo d’utilitzar l’expressió torcebraç. Aquest torcebraç es pot donar abans si inhabiliten la presidenta del parlament. Aleshores hi hauria una situació de desobediència en què Forcadell continuaria al seu càrrec i el parlament es continuaria reunint amb ella. Llavors, el moment del torcebraç seria aquest i no el referèndum. Vull dir que qualsevol full de ruta té un punt naïf, perquè pressuposa que l’altra part s’estarà de braços plegats mirant com l’executes. Si ells actuen abans inhabilitant Carme Forcadell, la situació canviarà i potser serà aquest parlament el que proclamarà la independència amb els 72 diputats, bàsicament per a defensar la seva inviolabilitat. Per tant, no sabem si serà un RUI, una DUI o una insubordinació del parlament… Ja ho veurem.

—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Cal convèncer el 50% més u dels ciutadans que aniran a votar i no és escrit enlloc que no la tinguem ja, aquesta majoria. Ara, l’actitud ha de ser la d’intentar convèncer més gent cada dia.

—Hi ha independència sense els comuns?
—No hi pot haver independència sense el 50% més u dels votants. M’és igual si el 50% més u dels vots ve de votants dels comuns, d’ex-votants d’Unió, de votants del PSC o de Ciutadans. A la independència no s’hi arriba sumant sigles, sinó sumant el 50% més u.

—Vàreu escriure el llibre Carta a un indecís. Digueu-me tres coses de la independència que el motiven i que utilitza per convèncer un indecís.
—En primer lloc, perquè la independència representa una caixa d’eines molt més completa que no l’autonomia per a resoldre els grans reptes de la societat catalana. En segon lloc diria que la independència és la majoria d’edat en el sentit que ja no podem culpar ningú dels nostres problemes. És a dir, que si el port no és connectat amb la frontera amb amplada de via europea, vull que sigui per culpa nostra i de ningú més. La independència és que les coses siguin culpa nostra i no de Madrid. I el tercer gran argument és que qualsevol de les alternatives que ens ofereix l’estat espanyol és pitjor.

—Quin gran error ha comès el procés?
—Jo no tinc una visió especialment crítica. De fet, crec que en cada moment s’han fet les coses que es podien fer d’acord amb la relació de forces que hi havia i del context.

—I encert?
—La Via Catalana, el 9-N i Junts pel Sí.

—En algun moment ho heu vist molt magre?
—No. Fins i tot quan l’independentisme ha ensopegat amb si mateix com a la no investidura d’Artur Mas o la gestió nefasta del post 9-N, les condicions objectives continuaven essent les mateixes. I les condicions objectives diuen que no hi ha una oferta de l’estat espanyol per a encaixar Catalunya de manera satisfactòria. Mentre això no canviï, encara que l’independentisme vagi ensopegant amb si mateix, no deixarà de créixer.

Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’: Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran i Bel Olid.