Durangoko Azoka: cinquanta anys acompanyant la llengua i la cultura basques

A Euskal Herria hi ha, pel cap baix, tres grans esdeveniments al calendari en què la llengua i la cultura pròpies adquireixen tot el protagonisme: la final del campionat de bertsolaris, cada quatre anys; la Korrika, la quilomètrica cursa per relleus anual en defensa de l’èuscar; i la Durangoko Azoka, la concorreguda fira del llibre i el disc de Durango, que comença demà i convertirà aquest municipi biscaí a mig camí entre Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria en ‘la capital d’Euskadi’ fins el 8 de desembre.

Enguany ‘la cita del desembre’ s’ha allargat un dia més que l’any passat, perquè se n’ha de celebrar com cal el cinquantenari. Parlem de mig segle d’activitat, sí, i la pregunta salta quasi automàticament: qui i com s’ho va fer, el 1965, per engegar una fira cultural de temàtica basca enmig de la dictadura franquista? En té la resposta Nerea Mujika, presidenta de l’associació Gerediaga, promotora de la Durangoko Azoka: ‘Aleshores hi havia una llei d’associacions molt restrictiva i, diguem-ne que per mitjà d’una mena d’enginyeria cultural, un grup de persones de molt distint color va ésser molt llest i va aconseguir d’oficialitzar Gerediaga, malgrat totes les dificultats, amb l’objectiu de treballar, protegir i sobretot difondre el patrimoni que tenia a veure amb la comarca del Duranguesat, en concret, i la cultura basca, en general.’

‘La columna vertebral de Gerediaga –continua Mujika– és el patrimoni, tant material com immaterial, de la comarca o antiga “merindad”, que té per nosaltres un valor geogràfic i històric importantíssim.’ La seva activitat es canalitza tant amb la veterana fira de Durango, cada any més concorreguda, com amb iniciatives descentralitzades per tots els municipis del Duranguesat i relacionades amb la memòria històrica, la història del territori, el folklore i la dansa i, fins i tot, els gossos pastor: ‘Sorprèn, sí, i sovint ens trobem amb el comentari: “Els de l’Azoka sou els mateixos que organitzeu el concurs de gossos?”’, riu Mujika.

Per volum d’activitat, veterania i impacte social, la fira del llibre i el disc és ‘el principal desafiament i també la gran il·lusió’ de l’associació Gerediaga. Fou idea de Leopoldo Zugaza, un home sempre vinculat al món cultural basc i un dels creadors de la ikastola de Durango: ‘Veient la fira del llibre de Madrid, va tenir la pensada d’organitzar-ne una a Durango amb llibres i “dònuts” (com en deien, fent broma, dels discs) de temàtica basca.’

De la primera edició, desenvolupada de manera molt modesta en un pòrtic de l’església de Santa Maria de Durango, a l’actual, escampada com una taca d’oli per tot el municipi, ja han passat cinc dècades. Prou temps per a consolidar la proposta i, alhora, per a veure’n l’evolució i els canvis, diu convençuda Mujika: ‘Els espais han variat, els formats i suports del llibre i el disc també han variat i, lògicament, ha variat el volum de produccions presentades: de la quinzena d’estands presents el 1965 s’ha passat als més de dos-cents cinquanta del present, complementats amb dues-centes cinquanta activitats culturals més.’

Malgrat que els estands editorials i discogràfics han de continuar essent el centre de la fira, ‘per poder veure la cara d’un autor o grup musical concrets’, a mesura que avança el nou segle la Durangoko Azoka ‘ha de reflectir també, de cara a la transmissió, els diversos formats actuals de la cultura, incloent-hi noves disciplines que ens porten a una altra etapa d’aquesta evolució paral·lela de la fira i la societat basca’. Amb el pla estratègic que es va començar a aplicar fa pocs anys, la fira s’ha obert de bat a bat al creixent i creatiu sector de l’autoproducció, al de les noves tecnologies, al del teatre i el cinema i també al de la televisió, amb un canal específic i tot: ‘No diem que aquests dies tota la cultura és a Durango, però molts dels formats sí que hi són’, diu orgullosament convençuda Mujika.

De tot això, la presidenta de Gerediaga se’n sent satisfeta. I s’avé a enumerar què l’omple més: ‘La fira em dóna moltíssim, personalment. La gent de Durango s’hi reconeix, està orgullosa de l’Azoka tot i les grans dimensions actuals de l’esdeveniment. D’una altra banda, em dóna peu a conèixer creadors de la cultura basca que, d’una altra manera, no coneixeria. Però allò que més m’agrada és obrir la porta el primer dia a les escoles i veure nois i noies plens d’energia corrent amunt i avall pel recinte i participant activament en els tallers que els hem preparat. Això m’emociona, sincerament.’