07.02.2017 - 12:10
|
Actualització: 07.02.2017 - 16:02
«I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try
But that was just a dream
That was just a dream»
El tribunal ens rep aquest matí amb aquesta cançó de R.E.M. en fórmula de bucle. Mentre es prepara la segona jornada del judici del 9-N, quan han de passar els testimonis de l’acusació per la sala del judici, als espais de la premsa sona una cançó que diu que tot va ser un somni, tan sols un somni. I, certament, molta gent s’ho pregunta. Ahir la gernació que s’havia aplegat al passeig de Lluís Companys sentia molta indignació i ganes de lluita, però també una dosi ben forta d’incredulitat per allò que es jutja en un estat de la Unió Europea en ple segle XXI.
La solitud dels testimonis
Avui, quan faltaven pocs minuts per a la represa del judici, a l’exterior d’aquest palau de justícia no hi havia ni una ànima. Bé, unes quantes d’uniformades i alguns periodistes, fotògrafs i càmeres esperant l’arribada dels tres acusats i, potser, d’algun testimoni. Perquè fins ara, que han passat a declarar, no se sabien els noms d’aquests declarants cridats per la fiscalia, que vol demostrar que Mas, Ortega i Rigau van continuar organitzant el procés participatiu del 9 de novembre de 2014 tot i que el Tribunal Constitucional havia suspès per segona vegada la voluntat política del govern. Com és habitual, alguns nostàlgics amb banderetes espanyoles s’han presentat a donar suport a algun testimoni de l’acusació. Quatre gats, això sí.
Alsina, un inspector preocupat
‘Bon dia, senyor Alzina, i gràcies per la seva puntualitat’, comença el fiscal Emilio Sánchez Ulled en la seva primera intervenció. És un petit retret pel retard en l’inici del judici ahir, quan Mas, Ortega i Rigau van arribar tard després d’haver recorregut el camí des del Palau de la Generalitat enmig d’una multitud que els feia costat. El primer testimoni del dia és Josep Alzina, inspector d’Ensenyament, que explica com van anar les comunicacions entre els responsables del govern i els responsables dels centres educatius. Alzina ha explicat que la directora dels Serveis Territorials va dir als directors dels centres que hi havia tres opcions: que ells mateixos s’ocupessin d’obrir els instituts el 9-N, que cerquessin voluntaris entre el professorat, o que cedissin les claus perquè ho fessin els voluntaris.
Alzina també ha explicat que la directora dels Serveis Territorials es va negar a donar instruccions per escrit. ‘Es va enfurismar’ quan li van demanar instruccions per escrit. La llei de procediment administratiu diu que les instruccions s’han de donar per escrit. Per això Alzina diu que va indicar als directors que demanessin les instruccions per escrit i que l’administració s’hi va negar. Alzina ha dit que allò que es va fer el 9-N va ser absolutament irregular, segons el seu punt de vista, perquè ‘es forçaven els centres’.
Ha dit que quan el TC va suspendre la jornada del 9-N, ell va enviar una comunicació a dos directors dient que no s’havien de cedir els centres. Alzina ha declarat clarament contra la consellera Rigau i l’actuació del Departament d’Ensenyament.
Els coneixements legals de l’inspector Alsina
L’advocat de Joana Ortega, Rafael Entrena, ha volgut fer preguntes a Alzina. Entrena ha volgut posar en dubte els coneixements jurídics del testimoni, que és llicenciat en Matemàtiques. Per exemple, ha posat en dubte que la llei de procediment administratiu digui que les instruccions han de ser escrites. ‘Poden ser escrites o verbals’, li ha dit. ‘Vostè ha explicat unes quantes situacions en què va donar instruccions verbals’, li ha recordat.
A continuació, ha estat el torn de l’advocat d’Irene Rigau, Jordi Pina: ‘Qui és el propietari dels centres que vostè inspecciona?’ La Generalitat. És clar. I li ha demanat si va sentir el president dir que els instituts serien la seu del procés participatiu, una declaració que es va fer oralment.
Pina ha preguntat a l’inspector Alzina si coneix la senyora Caridad Ramos Ferrer, de l’alta inspecció d’ensenyament de l’estat espanyol. I Alzina ha dit que sí. La qüestió és que Alzina va posar-se en contacte amb aquesta inspectora de l’estat per explicar-li que tenia documentació comprometedora sobre el 9-N. Pina ha llegit un fragment d’un correu electrònic que demostrava que Alzina, fora de les seves funcions d’inspecció i assessorament, va actuar com a part en el cas que es jutja.
Rull, un ‘col·laborador de la justícia’
Ha passat gairebé una hora des de l’inici de la sessió. La cosa va més lenta, avui. És el torn d’un altre inspector, ara jubilat. El senyor Jesús Rull. Torna a preguntar el fiscal Emilio Sánchez Ulled. L’acusació ha portat el testimoni de Rull per reforçar la idea que els directors van rebre pressions en relació amb la cessió dels instituts per al 9-N. Rull considera que hi havia preocupació entre els directors perquè les comunicacions no es feien per escrit. ‘Vaig trobar que hi havia elements sobre els quals tenia el deure d’assessorar’, ha dit Rull. Ha explicat que havia indicat als directors que demanessin per escrit les instruccions sobre el procés participatiu i els va enviar una carta per exposar-los què diu la normativa sobre la cessió dels espais d’ensenyament per a qüestions de caràcter social.
Rull ha explicat que l’inspector en cap –el senyor Francesc Güell– havia demanat verbalment als inspectors en una reunió el 21 d’octubre que s’abstinguessin d’actuar en relació amb el 9-N. ‘Com que aquest tema va suscitar inquietud, vaig anar seguint el cas i tots els pronunciaments del Tribunal Constitucional’, ha dit Rull.
El fantasma de Caridad Ramos
L’advocat de Mas, Xavier Melero, ha demanat si la inquietud que ell va detectar tenia a veure amb la cessió dels espais per al procés participatiu. I Rull ha dit que no. Que la inquietud va venir per la petició de Güell d’abstenir-se com a inspectors en aquell cas. Però Rull ha acceptat que va poder fer totes les actuacions de la seva feina sense cap coacció i amb tota llibertat.
Jordi Pina ha preguntat a Rull si va ser voluntari del 9-N. I aquest ha dit que no, després de demanar de no respondre perquè no li semblava pertinent. Li ha demanat si no recorda que el senyor Güell, quan va demanar als inspectors d’abstenir-se en el tema del 9-N, va explicar que era una actuació que quedava fora de la seva competència. Per mostrar la contradicció de Rull entre la declaració que fa avui en el judici amb la que va fer en el procediment previ, s’ha posat l’enregistrament que es va fer aleshores.
‘Vostè es va reunir amb una senyora que es diu Caridad Ramos?’, ha demanat Pina a Rull. L’inspector jubilat ha explicat que va decidir de posar en coneixement de l’alta inspecció els fets que avui explica perquè considerava que s’havia actuat fora de la legalitat. ‘Quin objectiu perseguia lliurant la documentació a la senyora Ramos?’, demana Pina. ‘Col·laborar amb la justícia’, resol l’inspector Rull.
Una declaració molt incòmoda
Montserrat Llobet, la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament, és cridada a declarar i comença a respondre les preguntes de Sánchez Ulled. Llobet explica la reunió que va convocar per explicar als directors dels instituts que els centres podien ser punts de votació del procés participatiu. El fiscal mira d’esbrinar si Llobet havia rebut instruccions dels seus superiors per fer aquella reunió del dia 16 d’octubre, quan feia dos dies que el president Mas havia anunciat que es faria el procés participatiu.
Sánchez Ulled s’ha posat nerviós amb les respostes i reflexions de Llobet, que, segons ell, no eren prou concretes. I el fiscal ha continuat cercant alguna declaració de Llobet que impliqui una instrucció o alguna pressió sobre els directors dels centres. ‘Qui va dir que, si els directors no participaven de la consulta, haurien de cedir les claus?’, demana el fiscal amb insistència. I ella diu que no ho pot precisar.
A continuació, el fiscal ha tret la carta de la coordinadora dels directors d’institut de Badalona demanant a Llobet que donés instruccions escrites sobre l’actuació que calia fer en relació amb el procés participatiu del 9-N. Llobet no va contestar la carta perquè va considerar que les explicacions ja s’havien donat en la reunió del dia 16. El fiscal pretén demostrar que els responsables del departament havien decidit de no deixar cap rastre escrit de les instruccions que es podien haver donat als centres. Però Llobet no ha deixat clara aquesta qüestió.
Un document per a portar a Llanos de Luna
En resposta ara a les preguntes de Melero (advocat de Mas), Llobet explica que tan sols la directora d’un institut de l’Hospitalet, Dolores Agenjo, es va negar a cedir el centre al procés participatiu. L’advocat d’Ortega ha preguntat si havia estat voluntària del 9-N. I Llobet ha dit que sí. I l’advocat de Rigau ha mirat d’aclarir si la directora d’institut en qüestió tenia el dret d’oposar-se a cedir el centre per a l’ús que en volgués fer la propietària, la Generalitat. Llobet ha dit que Agenjo havia demanat un document escrit d’algun responsable del govern per portar-lo a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna.
La reunió, la reunió, la reunió…
La següent testimoni és Josefa Bosch, directora de l’institut Pompeu Fabra de Badalona. El fiscal s’interessa per la manera com es va convocar la famosa reunió de directors del 16 d’octubre, qui hi va assistir i com es va desenvolupar. Bosch respon amb naturalitat i una certa incredulitat per les preguntes del fiscal. Diu que tot va ser molt natural i que no es van donar més explicacions perquè la Generalitat és la propietària del centre i va prendre la decisió de posar els instituts a disposició del 9-N. I el fiscal insisteix a demanar si es van demanar instruccions per escrit. I Bosch reconeix que sí que ho va demanar.
Al fiscal també li interessa que la testimoni aclareixi si després de la suspensió del TC el 4 de novembre hi hagué cap indicació i instrucció del govern als directors dels instituts. I s’ha entretingut a preguntar sobre qui, com i quan es van lliurar les claus del centre abans de la consulta.
El zel de l’inspector Alsina
En les preguntes de la defensa, Bosch ha explicat que va ser l’inspector Alsina qui va transmetre’ls la preocupació per les conseqüències d’obrir els centres el dia 9. D’aquesta manera s’ha demostrat que va ser aquell inspector qui va motivar un seguit de consultes i peticions a l’administració. Amb aquestes preguntes finals a Bosch, ha quedat molt qüestionat el testimoni de Josep Alsina. Bosch ha dit que Alsina va demanar-li el document que li havien lliurat al centre en canvi de les claus i que poc després van veure que aquell document es publicava a la premsa.
El judici ha començat així avui, molt centrat en la qüestió de l’obertura dels centres educatius la jornada del 9 de novembre. L’acusació vol demostrar que el govern va continuar actuant després de la suspensió i va negar-se a deixar-ne rastre escrit. La defensa ha mirat de desmuntar els testimonis dels inspectors que van actuar amb molt de zel contra l’obertura dels centres el 9-N. Així, hem sabut que els inspectors Josep Alsina i Jesús Rull van portar dades a una inspectora de l’estat –Caridad Ramos– per denunciar els fets i que algunes proves van ser filtrades als mitjans de comunicació contraris a la consulta.
Abans de passar a nous testimonis, el jutge president ordena un recés de quinze minuts. Ja no sona R.E.M. Potser tot ja no és tan sols un somni. I els passadissos del tribunal ja no són governats pel silenci. La fiscalia ha mossegat i la defensa ha posat en evidència els testimonis més forts de l’acusació.
«I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try»
