Dos articles de Sánchez Piñol i Gabancho al diari argentí Clarín rebaten atacs unionistes

Els escriptors Albert Sánchez Piñol i Patricia Gabancho han publicat dos articles al diari argentí Clarín per a respondre a un article d’opinió de l’escriptora barcelonina Nuria Amat publicat al mateix diari en què ataca el procés d’independència català. Sànchez Piñol i Gabancho rebaten les paraules d’Amat, una autora que parla de ‘virus nacionalista’ i de ‘deliris d’Artur Mas’.

Albert Sànchez Piñol titula el seu article ‘Palabras por la independencia catalana‘ (‘Paraules per la independència catalana’) i explica que com a ciutadà ‘se sent obligat a expressar el neguit per la suma d’absurds’ que l’article d’Amat conté. A més d’exposar breument la successió de fets dels darrers anys del procés d’independència i rebutjar les acusacions d’Amat, Sánchez Piñol recorda el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions independentistes dels darrers anys i també fa memòria a Amat de la censura del govern espanyol que hi va haver a la presentació a Holanda de la seva novel·la, ‘Victus’.

Heus ací un fragment de l’article d’Albert Sánchez Piñol:
«Què afirmava Amat en el seu article? Que l’ANC pretén, ni més ni menys, que … fundar un exèrcit de guerrilles! (sic). Ja ho deia Orwell: l’important no és el missatge, sinó qui controla el megàfon. I ja ho dic jo: si Hitler ressuscités acusaria als seus enemics de nazis.»

La identitat catalana
Quant a Patricia Gabancho, al seu article, titulat ‘Dos lenguas, una idetidad‘ (‘Dues llegües, una identitat’), recorda la situació de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme i dels privilegis de la cultura castellana els anys que el van seguir. Gabancho destaca que el fet que hi hagi un canvi de paradigma polític i cultural suscita neguit en alguns sectors.

A continuació podeu llegir unes frases del text de Patricia Gabancho:
«El 1939 es van desmantellar les institucions i es va enviar a l’exili a una generació d’intel·lectuals, inclosos escriptors, professors i científics. El panorama era desolador. Amb un al·licient: la cultura va resistir, la gent no va renunciar a parlar català amb els seus fills, gairebé un miracle.»

El diari Clarín també ha publicat una carta de l’ex-president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i ex-delegat de la Generalitat a l’Argentina i una altra carta de Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. L’ANC internacional ha col·laborat en la tasca de fer possible la publicació dels articles.