Dos agents de la Guàrdia Civil creen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N

Dos agents de la Guàrdia Civil han actuat com a testimonis pericials en el judici contra el 9-N pel qual es jutgen l’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau. La seva declaració s’ha fet després de la de cinc voluntaris del 9-N i el cap de comunicació d’Ortega mentre va ser al govern. Els agents són dos experts en delinqüència informàtica i tecnològica. La seva imatge no s’ha transmès pel senyal de vídeo a petició del fiscal i tan sols se’n diu el número d’identificació policíaca, però no el nom.

Un dels agents ha explicat que va analitzar les aplicacions informàtiques utilitzades per a la pàgina web del procés participatiu i per a la votació que van ser lliurats per l’empresa T-Systems a la fiscalia. El fiscal ha demanat quina mena d’arxius es generaven des de les aplicacions analitzades. Els agents han dit que no van poder analitzar quines dades contenien aquests arxius i que no van tenir accés al banc de dades. El codi que va ser proporcionat per T-Systems era incomplet, han dit els agents, i per això no van poder comprovar quina mena de taules de dades podien contenir els arxius.

Els agents han dit que van comprovar que els dies 4, 7 i 9 de novembre i 10 de desembre s’havien carregat fitxers a les aplicacions i a la pàgina web del procés participatiu oficial. Amb aquesta informació, el fiscal ja ha quedat satisfet, perquè pot considerar que després de la suspensió es va actualitzar o modificar la web que havia creat el govern.

La defensa ha fet unes quantes preguntes als agents de la Guàrdia Civil per demostrar que la informació a què van tenir accés podria haver variat respecte del moment de la consulta. També ha qüestionat que es pogués garantir la seguretat de custòdia del material informàtic analitzat. Els dos agents confirmen que tan sols poden garantir la protecció de custòdia en el tram que el material passa de la fiscalia a les seves mans. Així mateix, confirmen que les versions de les aplicacions que ells han analitzat són anteriors a les que finalment van quedar allotjades a la web i que, per tant, pot haver-hi hagut força canvis. Amb aquestes preguntes, la defensa volia posar en dubte el valor que pot tenir l’informe elaborat per aquests agents.

La defensa, amb l’ajuda dels dos agents, ha argumentat que si la Generalitat hagués eliminat la web oficial després d’haver estat copiada per entitats o particulars, la rèplica s’hauria pogut consultar igualment.

Aquest testimoni pericial, més enllà de resoldre dubtes, n’ha creat de nous. El fiscal ha aconseguit unes dates de modificació d’arxius informàtics posteriors a la suspensió del TC, mentre que la defensa ha aconseguit posar en dubte la validesa de l’informe pericial de la Guàrdia Civil perquè no va tenir accés a les versions definitives de les aplicacions informàtiques utilitzades per la consulta.