Doncs ara, a favor de Mas

Sóc dels qui no té cap dubte, però cap ni un, que CDC es va finançar il·legalment a través dels diners de la multinacional madrilenya Ferrovial. El Palau de la Música feia d’intermediari. I trobo realment lamentable que la tàctica convergent hagi estat negar la realitat. I la realitat, família, no són les declaracions dels lladres Millet i Montull. No. La realitat són els llibres de comptabilitat trobats al Palau de la Música on tot s’apuntava al detall. Això no s’ho inventa ningú. Els convergents poden dir missa, però els fets són els fets. I els fets s’han demostrat a bastament durant el període d’instrucció. En el sistema judicial espanyol la vista oral generalment és la fase menys important. La teca es troba en la instrucció, en el paper. I els papers fa anys que han demostrat que Ferrovial pagava a CDC per mitjà del Palau en canvi d’obra pública. Per això, quan escolto segons quins arguments convergents tinc la sensació que em tracten directament d’imbècil.

La mateixa sensació em queda al cos, però, quan sento el món dels comuns, o del PSC, dient que Artur Mas hauria de plegar per corrupte. I, per tant, cordó sanitari a CDC. Doncs, aquí torno a tenir la sensació que em tracten directament d’imbècil. Sobretot si saps que el mètode de corrupció, els diners en canvi d’obra pública, els convergents el van aprendre del PSOE. Ho explica el president de la comissió Pujol, i grandiós periodista , David Fernàndez (CUP). Vull dir, amics comuns, que si CDC és corrupte, el PSOE encara ho és més. Uns són alumnes, i els altres, mestres. I si els comuns pacten a Barcelona amb el PSC, i no amb CDC, no serà pas per la corrupció: corruptes ho són tots dos, Jaume Collboni inclòs.

En fi, a Mas el volen fer caure per corrupte, o per independentista? Vosaltres què creieu? Tanta corrupció són els 6 milions que CDC va rebre de Ferrovial? I aleshores, els 720 milions de Narcís Serra (PSC), què?

Amb el senyor Mas em passa una cosa tota curiosa: vaig a destemps. Quan Mas té l’estat d’opinió en contra, jo hi estic a favor. I quan Mas té l’estat d’opinió a favor, jo hi estic en contra. Així, recordo perfectament que en la batalla campal entre Junts pel Sí i la CUP em vaig posicionar contra Mas. No el volia de president. Mira, creia, i crec, que de president no ajudava. No sumava. Doncs encara avui hi ha gent que m’ho retreu. I ara em passa el contraria: començo a detectar que després del cas Palau hi ha gent que creu que Mas és una rèmora, que hauria de plegar del seu càrrec al partit, i sobretot abandonar tota esperança de ser candidat en el futur. I que si plega avui, millor que demà. Aquestes veus, quin món el nostre, també sorgeixen del món convergent. I digueu-me incaut, però diria que aniran creixent.

Doncs jo, a diferència de segons quins convergents, dic que no. No plegueu, Mas. No marxeu, president. Continueu endavant. No hauríeu de plegar per corrupció per la senzilla raó que no us persegueixen per corrupte. Us persegueixen per independentista. I això, a mi, em provoca una enorme empatia amb el personatge. Avui en dia resulta que Joan Coscubiela pot pensar allò que vulgui, Jaume Collboni també i a Nuet, ni el toquen (tot arribarà). Però es veu que Mas, no. Per això el busquen: per la seva ideologia, no per la seva corrupció.

Si no és demanar gaire, això sí, senyor Mas, si us plau no ens tracteu d’imbècils, com fan els comuns, i deixeu de negar l’evidència. CDC es va finançar il·legalment. I la veritat és que podria haver estat pitjor: els americans van necessitar ajuda d’esclavistes per a aconseguir la llibertat. Viatgeu, feu conferències, ajudeu en el procés. I penseu que tota l’energia, tot el temps i tot l’odi que desperteu en l’equip rival serà tranquil·litat per a Puigdemont. Com més ocupats els tingueu, millor.

Una raó més per a arribar a la independència és aquesta: per poder jutjar la gent, com Artur Mas, per les coses que fan, i no per les coses que pensen. Dins d’Espanya, no se puede.