Descobreixen un nou microorganisme en el cos humà

Un equip internacional de científics ha descobert una nova entitat biològica al microbioma dels éssers humans. Les seves característiques úniques el situen entre els virus i els diminuts viroides, però no és cap dels dos agents infecciosos.

A partir d’ara, el nou element, anomenat obelisc, serà estudiat i classificat pels biòlegs que hauran d’explicar “què és exactament aquest nou esglaó a l’escala de la vida”, diu a Efe Marcos de la Peña, investigador de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) –centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques  espanyol (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV)– i coautor de l’estudi.

“Aquesta troballa no tan sols canvia la nostra concepció de l’escala biològica al planeta, sinó que també demostra que, probablement, encara ens queda molt per descobrir al món microbiològic”, subratlla el viròleg valencià.

L’estudi, fet a partir d’anàlisis bioinformàtiques, ha descobert que aquestes noves entitats biològiques són part del nostre microbioma, un complex ecosistema microbiològic format principalment per bacteris, a més de fongs, protozous i els seus paràsits, com els virus.

Aquesta complexa xarxa biològica té un paper essencial en la nostra salut i és responsable de malalties metabòliques, com l’obesitat i la diabetis, i també de trastorns autoimmunitaris i malalties mentals. Ací rau la importància d’estudiar-ne els components, les funcions i les interaccions.

Els detalls de la troballa, encapçalada pel premi Nobel Andrew Fire, de la Universitat de Stanford (Estats Units), s’han publicat a la revista Cell.

Una troballa casual

A l’escala biològica, els viroides són els agents infecciosos més petits, per sota dels virus. “Sabem que infecten les plantes, però també hi ha alguns agents molt similars als viroides, com el del virus de l’hepatitis D humana i altres ARN similars, que infecten animals”, comenta De la Peña.

“Però feia temps que sospitàvem que hi havia d’haver alguna cosa més, perquè era sorprenent que aquests agents infecciosos d’ARN circular tan senzills fossin minoritaris (només es coneixien unes 50 espècies des del seu descobriment fa 50 anys) i només infectessin organismes complexos com animals i plantes”, afegeix el viròleg. A més, aquests darrers anys diu que havien trobat moltes indicacions que també podrien infectar organismes més simples i estesos del planeta, com ara els bacteris.

Amb aquesta idea, Ivan Zheludev, de la Universitat de Stanford, va decidir analitzar el microbioma humà, analitzant mostres de femta d’estudis previs de pacients amb diversos problemes intestinals.

Mitjançant anàlisis bioinformàtiques, es va detectar que al voltant del 7 % de les mostres contenien uns nous agents subvirals mínims d’ARN que es van batejar com a obeliscs i que estaven presents en persones malaltes i sanes i, per tant, no semblaven estar correlacionats amb cap malaltia.

En estudis posteriors, els investigadors també van aconseguir detectar obeliscs a la microbiota bucal, en un cep aïllat del bacteri Streptococcus sanguis, comú a la boca.

Després d’analitzar bioinformàticament milions de dades genètiques, van constatar que aquests nous elements infecciosos estan distribuïts per tot el planeta i s’han detectat fins a 30.000 noves espècies d’obeliscs en mostres mediambientals de tota mena (microbiomes animals, rius, terres, mars, etcètera).

Estructura i funció dels obeliscs

Els obeliscs, anomenats així per la seva forma de vareta allargada, són elements genètics mòbils simples que infecten bacteris, encara que els investigadors no descarten que puguin infectar altres organismes més complexos com fongs o protists, entre més.

“Ara hem de veure com funcionen a escala molecular i com es repliquen. Sabem que els virus d’ARN més simples necessiten una mida de genoma superior als 3.000 nucleòtids, però els obeliscs amb prou feines passen dels 1.000, molt per sota del dels virus, però que, tot i això, els permet codificar una o dues proteïnes”, detalla de la Peña.

“En qualsevol cas, parlem d’alguna cosa que ens envolta, i que, encara que ho acabem de descobrir, fa probablement molts milions d’anys que és a la natura jugant un paper que ara haurem de revelar”, comenta. I afegeix: “Creiem que aquesta nova porta que s’obre podria revolucionar la nostra comprensió de la virologia, la biologia i fins i tot l’origen de la vida a la Terra.”