Informe demolidor del Síndic de Greuges sobre les ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, ha elaborat aquest mes d’abril un informe demolidor sobre les recents ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol. El document es presentarà públicament en un gran acte el dia 29 de maig al Col·legi d’Advocats de Catalunya. Consta de trenta-una pàgina i fa un repàs exhaustiu a la reforma del Tribunal Constitucional espanyol, les persecucions judicials a l’ex-president Mas i tres dels seus consellers, regidors de Badalona o Vic, o la manca de separació de poders a l’estat. Ho fa amb un llenguatge contundent, directe i clar, sense deixar de ser jurídic. I també recorda els avisos i recomanacions que la Comissió de Venècia i el Consell d’Europa han fet a l’executiu de Mariano Rajoy, que continua sense fer-ne cas. L’informe es titula Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya, i es pot llegir sencer ací. També hi ha versions en anglès i en espanyol. VilaWeb n’ofereix un resum:

Introducció
«Aquest informe analitzarà les afectacions en matèria de drets humans i llibertats fonamentals que, a parer d’aquesta institució, s’estan produint al Regne d’Espanya i que tenen una especial incidència a Catalunya. Tal com es veurà en aquest informe, hi ha lleis aprovades pel parlament espanyol que en si mateixes lesionen o posen en risc drets i llibertats fonamentals.»

Drets humans i separació de poders en el context espanyol
«El Tribunal Europeu considera que, si bé la llibertat d’expressió és essencial per a tothom, ho és més particularment per als partits polítics i els seus membres actius. […] Pel que fa a la crítica als polítics, el marge de discurs crític admissible és més ampli quan es refereix a un govern (i en menys mesura a un individu polític) que quan fa referència a un simple particular. […] No hi ha res menys desitjable per a les autoritats competents de l’Estat que adoptar mesures penals, en qualitat de garants de l’ordre públic, destinades a reaccionar de manera adequada i no excessiva a aquests propòsits.»

Restriccions legislatives del dret a la llibertat d’expressió al Regne d’Espanya: Llei de seguretat ciutadana i Codi penal
«L’informe 2016/17 d’Amnistia Internacional comença l’apartat corresponent a Espanya amb aquesta afirmació: ‘A lo largo del año se impusieron restricciones injustificadas a los derechos a la libertad de información, de expresión y de reunión, basadas en la reforma  del Código Penal y la nueva Ley de Seguridad Ciudadana que habían entrado en vigor en 2015’.»

«En efecte, en els darrers temps, Espanya s’ha dotat d’una legislació administrativa i penal que, en opinió d’aquesta institució, restringeix en excés els drets i les llibertats fonamentals, de manera incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu: […] les reformes de 2015 del Codi penal (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març) i de la Llei orgànica de seguretat ciutadana – LOSC– (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març).»

«La LOSC implanta un model de control administratiu que prioritza la presumpció de veracitat de les forces i els cossos de seguretat de l’estat davant de la presumpció d’innocència, fonament de qualsevol règim democràtic, amb una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió. […] Resulta significatiu que en els set mesos que recull el gràfic s’hagin imposat més de 10.000 sancions per faltes de respecte a l’autoritat o desobediència, infraccions en què l’agent que denuncia és, alhora, víctima i testimoni dels fets.»

L’informe Greco
«És simptomàtica la denúncia del Consell d’Europa, en el denominat Informe Greco, en el qual critica el Regne d’Espanya per no haver atès les seves recomanacions per a enfortir la independència judicial.»

«L’any 2013 el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa va plantejar al Regne d’Espanya onze recomanacions per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals. Gairebé tres anys després, considera que cap de les onze mesures proposades llavors no ha obtingut una resposta satisfactòria. Sis d’aquestes mesures ni tan sols s’han posat en marxa. La institució recorda al Regne d’Espanya que ‘les autoritats polítiques no han d’intervenir en cap de les etapes del procés de designació dels magistrats’. […] I no s’ha d’oblidar que el CGPJ nomena tots els magistrats del Tribunal Suprem, tots els presidents dels tribunals superiors de justícia i tots els presidents de les audiències provincials.»

La reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional
«La reforma permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències. Mesures sancionadores que són indeterminades quant al contingut, sense límit temporal, que afecten persones aforades, respecte de les quals no hi ha cap possibilitat de recurs i que es prendrien sense audiència a la part […]. En suma, mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democràtica del dret sancionador, sigui penal o administratiu.»

«Als estats del nostre entorn que tenen TC acostuma a ser l’executiu qui s’encarrega de vetllar per l’execució de les sentències del TC. El fet que s’atorgui aquesta capacitat al TC és un element més que fa posar en guàrdia amb relació als vincles entre govern i TC.»

L’opinió de la Comissió de Venècia
«En síntesi, la Comissió observa que la responsabilitat del TC de garantir l’execució de les seves pròpies sentències és l’excepció en dret comparat i demana que es reconsideri aquesta potestat. Estableix que, mitjançant la reforma, pot semblar que s’augmenta el poder del TC, però el que està fent és danyar-ne la independència.»

«Cal destacar que davant aquest pronunciament de la Comissió de Venècia, el govern central ha estudiat l’aplicació de l’article 116 de la CE per si fos necessari per a aturar el procés català. En efecte, el document d’al·legacions que l’executiu central va enviar a la Comissió de Venècia afirma que ‘si la situació fos més greu’ i no es pogués solucionar amb altres eines, com ara l’article 155 CE, es podria aplicar el 116, que es refereix a l’estat d’alarma, excepció i setge. Es tracta de la mesura més extrema que es pot adoptar en qualsevol règim democràtic.»

Regressions en drets i llibertats a Catalunya
«Com es veurà, en aquest punt resulta d’una importància especial la Sentència 42/2014, que és el punt de partida per a atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític, cosa que fins aquell moment el TC mai no havia acceptat».

Alguns casos recents de judicialització de la política
«La imputació i la condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i de tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU. En el moment de presentar aquest informe, ja hi ha hagut la vista oral i sentència dels dos judicis. […] Amb independència de les sentències, resulta insòlit haver jutjat una acció política, sense efectes jurídics i que únicament va donar un resultat de valor polític i d’expressió ciutadana. Resulta desproporcionat que aquests fets puguin arribar a tenir efectes penals, quan com a resposta s’havia d’haver donat una acció política activa dels governs i partits polítics.»

Sobre la judicialització de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa, l’informe diu:

«Cal assenyalar que l’actuació de la presidenta del Parlament i dels membres de la mesa quedava protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. Com ha posat de manifest la professora Mercè Barceló, l’article 57 de l’Estatut estableix que ‘els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec’, principi avalat per consolidada jurisprudència que s’inicia amb la Sentència del TC 36/1981.36.»

En referència a mantenir penjada l’estelada a l’ajuntament de Berga, l’informe afirma:

«En cas que l’ajuntament compleixi amb la presència de les banderes oficials, res no li impedeix dins de la llei d’afegir-hi altres símbols, com, d’altra banda, succeeix sovint (banderes de l’arc de Sant Martí, lemes a favor dels refugiats o contra la violència masclista, etc.).»

Sobre les declaracions del regidor Joan Coma (dels ous i la truita), l’informe diu:

«Cal considerar les declaracions de Coma dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió, marc en el qual cadascú pot valorar si són adequades o no, si es tracta d’unes paraules coherents amb algú que creu fermament en el procés o bé si advocar per la desobediència constitueix una irresponsabilitat per part d’un càrrec públic. Ara bé, resulta desmesurat que aquestes declaracions s’hagin de considerar d’interès penal.»

Sobre el fet que regidors de Badalona estripessin en públic la interlocutòria:

«S’entén que els regidors eren lliures de fer la seva performance com a acció política en el marc de la llibertat d’expressió i no s’ha infringit cap precepte penal.»

Conclusions
«Les regressions democràtiques que recull l’informe tenen l’origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol.

En l’àmbit institucional, els pronunciaments internacionals −Greco, Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides− han demanat reformes per garantir la separació de poders.

La LOSC té una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió.

Una excessiva intervenció del dret penal en la vida social comporta una reducció de l’àmbit de llibertat individual i és especialment greu quan es fa servir en representants polítics i càrrecs electes.

En un estat democràtic és essencial el respecte escrupolós del principi de separació de poders. Tanmateix, Espanya sembla erosionar aquest principi perquè cap de les onze mesures proposades pel Greco per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals no han tingut una resposta satisfactòria, i sis ni tan sols s’han posat en marxa.

Recentment, hem presenciat procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l’exercici de les seves funcions en què s’ha constatat la influència que té l’executiu sobre la Fiscalia. La imputació i condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU.»

Recomanacions
«Cal buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics.

Cal garantir la immediata aplicació de les sentències dels tribunals europeus. En particular, pel que fa a les clàusules terra, cal que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’apliqui a totes les persones afectades i que la futura llei de contractes immobiliaris s’hi adeqüi plenament.

Cal tornar a la jurisprudència constitucional tradicional en què les resolucions parlamentàries d’impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment.

Cal que les accions polítiques només tinguin com a resposta accions polítiques per part dels governs i els partits polítics.

S’ha de considerar la possibilitat de permetre que els encausats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.»