13.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 19.12.2017 - 10:40
El relator especial de l’ONU sobre drets humans Alfred-Maurice de Zayas s’ha implicat en el procés independentista català. Ho va fer el mes de gener passat, quan va enviar una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra i a l’oficina permanent d’Espanya a l’ONU i més organitzacions internacionals, en què expressava la preocupació per la persecució judicial de dirigents polítics catalans pel 9-N. De Zayas és un expert independent de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans ‘sobre la promoció d’un ordre internacional democràtic i equitatiu’.
En aquesta entrevista de VilaWeb, De Zayas procura mantenir un to neutral sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, però defensa que el dret d’autodeterminació no pot ser sotmès a la màxima de ‘la llei és la llei’. I això també val, diu, per al cas català. Demana, doncs, que les autoritats espanyoles facin una interpretació àmplia, i no pas restrictiva, de la constitució i de les lleis, per a permetre una sortida democràtica i acordada al procés català.
—Heu tingut resposta a la carta que vau enviar a l’ambaixada espanyola a Ginebra?
—La carta és en tràmit i he tingut l’oportunitat de dialogar amb la missió. El meu informe a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2014 (A/69/272) enfoca la lliure determinació dels pobles com a estratègia de prevenció de conflictes i proposa el diàleg per a arribar a un acord de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i els convenis de drets humans. Aquesta lliure determinació pot realitzar-se en un federalisme amb més autonomia d’una regió o província, o pot ser externa, amb secessió. Hi ha precedents d’ambdues solucions. En qualsevol cas, preval el respecte mutu. El meu informe proposa quinze criteris per a aplicar el dret a la lliure determinació de manera pacifica i sobretot perdurable.
—Vau expressar preocupació per la judicialització del conflicte polític. Quines conseqüències pot tenir?
—La independència de la magistratura és fonamental en l’estat de dret, i el diàleg polític és millor que no l’ús de l’aparell judicial, i en particular del dret penal. Els Procediments Especials de les Nacions Unides poden proporcionar assessorament en aquesta matèria, si hom els en demana. Naturalment, els relators no tenim poder d’iniciativa i no podem convidar-nos motu proprio.
—L’ex-president Mas ha estat condemnat a inhabilitació per haver organitzat el 9-N. Al mateix temps Nicola Sturgeon anunciava un segon referèndum a Escòcia. Us hauríeu imaginat mai judicis a independentistes escocesos?
—Reitero la primacia del dret internacional i dels drets humans fonamentals, com és el dret de la lliure determinació dels pobles. Em sembla que hauria estat absurd si els líders independentistes d’Escòcia, el Quebec o Montenegro haguessin estat sotmesos a judicis i sentències.
—Què us sembla la reforma del Tribunal Constitucional espanyol per la qual assumeix capacitat sancionadora i coercitiva, fins a l’extrem de poder suspendre càrrecs públics que incompleixen les seves resolucions?
—La Comissió de Venècia acaba de pronunciar-se sobre aquest assumpte. En destaco alguns dels dubtes que expressa: «Sobre la base d’una visió comparativa, la Comissió [de Venècia] considera que la responsabilitat del Tribunal Constitucional per a contribuir a l’execució de les seves pròpies decisions és l’excepció, i que aquesta tasca se sol atribuir a uns altres poders de l’estat. L’atribució de la responsabilitat general i directa per a l’execució de la decisió del Tribunal Constitucional ha de ser examinada novament per tal de promoure la imatge del tribunal com a àrbitre neutral, com a jutge de les lleis. Per a totes les mesures d’execució, el tribunal no ha d’actuar d’ofici, sinó només a petició de les parts. […] Es poden plantejar qüestions relatives a les fortes sancions repetitives i coercitives aplicades als particulars i a la suspensió del càrrec dels funcionaris.» És clar que hom pot pensar que això que qüestiona la Comissió de Venècia ja està bé, perquè la constitució ja es pot esmenar i la llei és la llei…
—És a dir, una visió rígida de la legislació espanyola.
—És que el dret no és només allò que es codifica, o el que es reforma, sinó que depèn també de l’esperit de la constitució mateixa, de les normes. És Montesquieu. És particularment important l’article 10 de la constitució espanyola; el punt 1 diu: «La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.» I el punt 2: «Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.»
—Què voleu dir?
—Que cal pronunciar-se no únicament sobre els procediments, sinó sobre la substància dels drets, en particular del dret a la lliure determinació, que és jus cogens, és a dir, un dret ben ancorat en la Carta de les Nacions Unides i en l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. I en aquest sentit també cal ressaltar la importància de l’article 96 de la constitució espanyola, que estipula que el dret internacional és part del dret espanyol, i, per tant, cal tenir en compte què inclou el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i de la Convenció Europea de Drets Humans. En un sentit ampli, el Tribunal Constitucional té la responsabilitat d’interpretar la totalitat de les normes, fins i tot del dret internacional dels drets humans.
—El govern català està decidit a convocar el referèndum el setembre, i el govern espanyol, a impedir-lo. Fins a quin punt es pot agreujar el conflicte tenint en compte aquestes posicions?
—La cosa més urgent és mantenir el diàleg i la pau social a Espanya i a Catalunya. Els referèndums d’Escòcia (2014), el Quebec (1995) i Montenegro (2006) es van fer sense violència. Són bons precedents. El ‘divorci de vellut’ mitjançant negociacions entre els txecs i els eslovacs el 1992 constitueix igualment un exemple de separació amigable.
—Quines conseqüències pot tenir?
—La violència en un país membre del Consell d’Europa i de la Unió Europea seria inconcebible i resultaria una gran pèrdua per a tothom. L’estat de setge com preveu l’article 116 de la constitució espanyola no pot invocar-se per esquivar o destruir el dret de lliure determinació.
—Tenint en compte la situació política actual, veieu encara possible un referèndum a Catalunya pactat entre el govern en català?
—Ho espero, i per ventura amb el suport i la monitorització de les Nacions Unides com en casos anteriors de referèndums a Timor Oriental, Etiòpia-Eritrea i el Sudan. Jo mateix vaig ser observador oficial de les Nacions Unides a les eleccions parlamentàries i presidencials d’Ucraïna el març i el juny del 1994. La participació internacional dóna més legitimitat i sostenibilitat a qualsevol consulta. També l’Organització de Seguretat i Cooperació a Europa pot assistir com a observadora d’eleccions o referèndums.
—Si no es pacta el referèndum, és legítim que el govern català en convoqui igualment un?
—Jo no sóc jurista castellà ni català, i no puc pronunciar-me sobre la interpretació de la constitució. Però sí que afirmo que la lliure determinació és un dret fonamental que les Nacions Unides ha reafirmat en moltes resolucions les implicacions de les quals cap constitucionalista no pot bandejar. Aquí em refereixo també a les conclusions d’una conferència de la UNESCO que es va fer a Barcelona el 1998 en la qual es va ressaltar la importància de la lliure determinació com a estratègia per a evitar conflictes.
—Quines condicions hauria de complir el referèndum perquè fos vàlid i el resultat fos reconegut internacionalment?
—Jo suggeriria una participació del 70% o el 75% dels votants catalans (al Quebec hi va haver una participació del 93% dels votants), i una majoria substancial de dos terços dels votants. En qualsevol cas, amb supervisió de les Nacions Unides.
—Fins a quin punt es pot exigir una participació mínima en el referèndum quan hi ha risc de boicot per part dels contraris a la independència?
—No obstant això, és necessari. Una abstenció és un vot negatiu. La secessió és una cosa molt important per a ser decidida per una minoria.
—El codi de bones pràctiques per a referèndums de la Comissió de Venècia no fixa participació mínima…
—Però el sentit comú i la legitimitat ho requereixen.
—Penseu que hi ha un risc de deteriorament de la salut democràtica a l’estat espanyol?
—Aquest risc és en tots els països. Per això la societat civil ha de vetllar perquè hi hagi un diàleg constructiu. I molta paciència.
Qui és Alfred-Maurice de Zayas?
Nascut a l’Havana el 1947, és un advocat nord-americà, expert en drets humans i en dret internacional. El 2012 fou nomenat pel Consell de Drets Humans de l’ONU expert independent per a la promoció d’un ordre internacional democràtic i equitable, una funció que durà a terme fins al 2018. També és professor de dret internacional a l’Escola de Diplomàcia i Relacions Internacionals i va treballar a les Nacions Unides com a advocat a l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans. Fou secretari del Comitè de Drets Humans i cap de Peticions. S’ha especialitzat en àmbits diversos: el genocidi armeni, l’Holocaust, els centres de detenció de Guantánamo, la neteja ètnica a l’antiga Iugoslàvia, l’expulsió dels alemanys de l’Europa de l’est després de la Segona Guerra Mundial, la invasió de Xipre per part de Turquia el 1974, els drets de les minories, el dret de la llibertat d’expressió i d’opinió i el dret dels pobles indígenes.
De Zayas ha participat també en el documentari ‘L’autodeterminació damunt la taula’, de Pere Sánchez. Vegeu-ne el vídeo promocional:
