01.11.2016 - 05:01
Daniel Pauly ha estat el responsable de desenvolupar teories sobre l’impacte humà en els ecosistemes marins i de reconstruir les captures mundials quantificant les que no apareixen a les estadístiques oficials. La revista Scientific American l’ha considerat un dels científics vius amb més influència en la societat i ha rebut nombrosos homenatges i reconeixements internacionals. Recentment ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, on ha impartit un curs en el Màster en Gestió Pesquera Sostenible.
Com podem calcular la «petjada ecològica» de la pesca als oceans?
Una possibilitat consisteix a calcular la producció primària requerida (PPR) per a mantenir la pesca. Bàsicament consisteix a comparar la producció primària amb l’energia que es necessita per arribar a produir la biomassa capturada considerant el nivell tròfic de les captures i les eficiències de transferència entre nivells tròfics. Les estimacions inicials que vam fer en l’any 1995 ens indicaven que la PPR era d’un 8 %, enfront d’un 2% que s’havia considerat fins aquell moment. Ara sabem que encara és més alta i que, malgrat que la mitjana se situa per sobre del 10 %, varia des d’un 2 % en alta mar fins un 40-50 % en algunes zones costaneres. També hem pogut aplicar l’índex PPR per analitzar l’expansió de les pesqueries des dels anys cinquanta fins ara, que ha estat molt important.
Un dels seus treballs més citats, però també envoltat d’una certa polèmica, ha estat el que es refereix a la simplificació de l’ecosistema produïda per la pesca. Ens pot resumir l’estat actual de la qüestió?
Quan vam publicar el treball, que demostrava la tendència a la reducció del nivell tròfic de les pesqueries perquè amb el temps els peixos grans, situats dalt de la cadena alimentària, tendeixen a reduir-se més ràpidament que els menuts –situats a nivells tròfics inferiors–, no esperava la polèmica que es va produir. He de reconèixer que no estava preparat. D’exemples de reducció de nivell tròfic n’hi ha molts i els hem recopilat a la web Fishing down. A més, quan aparentment no s’observa aquest efecte és perquè hi ha altres factors que l’emmascaren. El principal és l’expansió de les pesqueries. Quan els recursos esdevenen menys abundants les zones de pesca es desplacen a noves àrees, freqüentment cap a alta mar, on tornen a capturar espècies d’alt nivell tròfic. Si no es té en compte aquest fenomen es pot perdre el senyal, però el fet és que les evidencies cada vegada són més abundants. En ciència qualsevol teoria ha d’explicar fets que no han pogut ser demostrats fins el moment o precisar millor o més elegantment aspectes que han estat detallats abans d’una altra manera. Els detractors d’aquesta teoria no han donat una explicació alternativa de les tendències observades en tants treballs.
Pot servir d’índex per a mesurar la salut dels oceans?
Per exemple, la convenció per a la diversitat biològica empra l’índex tròfic dels oceans com un índex de biodiversitat de grans peixos.
Per què és tan important l’oxigen per als organismes marins?
En realitat, pensem com mamífers terrestres per als quals l’oxigen no és limitant. Però fins i tot nosaltres morim després d’uns poc minuts sense oxigen mentre que podem viure setmanes sense menjar. A l’aigua, la concentració d’oxigen és de 20 a 30 vegades inferior a la de l’aire, la densitat i la viscositat de l’aigua és superior i la difusió a través de les membranes és molt més lenta. A més, la superfície de les brànquies limita el creixement, ja que no pot créixer tan ràpidament com el volum. En créixer el cos, la superfície de les brànquies que condiciona la quantitat d’oxigen que el peix pot assimilar creix amb un exponent de 2 però el consum depèn del volum i per tant creix amb un exponent de 3. Aquest fenomen explica el creixement asimptòtic dels peixos o la seua reproducció, entre altres fenòmens. Ens podem imaginar la situació si intentem respirar a traves d’una palleta. Ens costa un esforç i no podem fer exercicis bruscos com córrer.
I la temperatura?
Bàsicament per la seua relació amb la disponibilitat i consum d’oxigen, ja que afecta el metabolisme basal principalment però també un augment de la temperatura provoca que hi haja menys oxigen dissolt a l’aigua. Per això, cada espècie té un rang òptim de temperatures en què pot viure. Un peix no va als llocs on més aliment hi té, sinó on la temperatura és òptima perquè cresca. I si, a més d’una temperatura adequada hi troba aliment, millor. Això explica el desplaçament de les espècies cap als pols o aigües més profundes a causa de l’escalfament global. S’ha dit que busquen aigües més fredes però en realitat el que busquen es mantenir la seua temperatura òptima.
Ha introduït el tema del canvi global. Com afectarà les pesqueries?
En realitat ja les està afectant i anirà a més. S’observa un escalfament de les aigües superficials a la major part dels oceans llevat d’algunes situacions concretes com al voltant de l’Antàrtida per l’augment del desgel i a les zones d’aflorament, on, per la major diferència de temperatura entre la terra i la mar, l’aflorament es pot intensificar i dur aigües fredes cap a la superfície. Aquestes zones poden funcionar com a bosses en les quals es mantinguen les espècies d’aigües fredes. Però en general, l’escalfament de les aigües superficials està provocant el desplaçament de les espècies cap a zones polars. Aquest fenomen es pot estudiar per exemple mirant la temperatura mitjana de les captures, que ens pot indicar com ha anat canviant la distribució de les espècies. I en el futur els canvis aniran a més. Mentre a les zones temperades els impactes no seran molt forts, ja que unes especies són reemplaçades per altres, en zones tropicals l’impacte serà terrible, ja que cada espècie que desaparega no podrà ser reemplaçada. Cal tenir en compte que molts països tropicals són altament dependents de la pesca i que l’efecte serà també semblant en els ecosistemes terrestres i conreus.
Com es pot saber com afectarà la pesca?
Cada espècie té una distribució de temperatura òptima i un potencial de captura i ara mateix disposem de models molt detallats que expliquen com evolucionarà la temperatura als mars i oceans. Així podem estimar els canvis en la distribució de les especies i les captures. En algunes zones les captures es mantindran o fins i tot poden augmentar, però en altres baixaran significativament. D’altra banda també es produirà una reducció de la talla dels peixos si no es poden desplaçar seguint la seua temperatura òptima, ja que tindran menys oxigen per a créixer.
És el canvi global el principal impacte sobre els oceans actualment?
No. Actualment el principal impacte és que matem massa peix. Cal reduir la mortalitat per pesca per recuperar les poblacions i eliminar les modalitats de pesca més destructives. Amb el temps, el canvi global anirà augmentant la seua importància relativa i cal reduir les emissions que el provoquen, però, a dia d’avui, la sobreexplotació és el principal problema que tenim.
Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.
José Luis Sánchez Lizaso. Professor titular del departament de Ciències del Mar i Biologia aplicada de la Universitat d’Alacant.
