04.11.2015 - 02:00
|
Actualització: 04.11.2015 - 13:45
Ciutadans, PSC i PP han presentat un recurs d’empara contra la junta de portaveus i contra l’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP. L’objectiu d’aquesta iniciativa és impedir la celebració del ple per a debatre i votar la resolució. Per això, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier Garcia Albiol han escenificat davant del Tribunal Constitucional (TC) aquest front obstruccionista i han presentat els recursos conjuntament.
Són tres textos diferents on exposen els seus propis raonaments jurídics però que coincideixen a demanar al TC que declari nul l’acord de la mesa del 3 de novembre que va confirmar l’admissió a tràmit de la resolució, i apunten ja a la inconstitucionalitat de la declaració de ruptura. El tribunal podria celebrar un ple extraordinari per pronunciar-se abans de dilluns, data prevista del ple. C’s i PP han afegit als seus escrits una petició al TC perquè adopti mesures cautelars i tan bon punt admeti a tràmit els seus escrits suspengui l’acord de la mesa, de manera que la resolució no es pugui votar al ple de dilluns. El PSC, en canvi, no ha demanat perquè no hi ha precedents que el TC prohibeixi un ple que encara no s’ha celebrat
Els recursos coincideixen a apuntar a una suposada vulneració del dret a participació dels ciutadans i dels seus representants parlamentaris que recull l’article 23 de la constitució. Un argument compartit pel govern espanyol, que aquest dimarts ja va assegurar per boca de la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría que a Catalunya ‘s’estan creuant tota mena de línies vermelles’ i s’estan ‘atropellant els drets dels ciutadans i dels parlamentaris a defensar les seves idees’.
Els tres partits demanen al TC que declari la nul·litat de l’acord de la mesa del Parlament ‘i de qualsevol acció posterior relacionada amb la mateixa’ -tal com consta al recurs del PSC- per una suposada ‘violació dels drets reconeguts a l’apartat 2 de l’article 23 de la Constitució’. També l’emplacen a reconèixer el ‘dret fonamental dels recorrents a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics’ i a ‘restablir” els seus diputats “en la integritat del seu dret en plenitud’.
Contra l’admissió a tràmit
El recurs apunta també que la qualificació per part de la mesa del Parlament no es va ajustar a la legalitat argumentant que aquest organisme ha de verificar la regularitat jurídica de la iniciativa i no admetre-la si no s’ajusta a l’ordenament jurídic. Malgrat que en aquest punt admeten que existeix jurisprudència del TC sobre la possibilitat de debatre tot tipus d’iniciatives, consideren que ‘no pot comportar l’exclusió de qualsevol examen de fons sobre iniciatives de manifesta i palmària inconstitucionalitat’.
En aquest marc, Ciutadans, PSC i PPC denuncien la negativa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a acceptar la seva petició de demanar un informe jurídic, així com la decisió de la mesa de rebutjar les peticions de reconsideració sense haver complert el tràmit d’audiència a la Junta de Portaveus, ja que aquesta no es podia considerar vàlidament constituïda.
Apel·len a la ‘unitat d’Espanya’
De la decisió del TC, segons l’escrit del PSC, en depèn que es garanteixi a Catalunya ‘la vigència de l’estat de dret’, així com l’’exclusivitat del poble espanyol en la titularitat de la sobirania, l’autonomia de nacionalitats i regions dins de la unitat d’Espanya, els principis de seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i l’eficàcia general de les sentències del Tribunal Constitucional’.
Si el TC no ho impedeix, la declaració de ruptura s’aprovarà per majoria absoluta a un ple que tindrà lloc previsiblement dilluns, just abans del debat d’investidura del nou president de la Generalitat. La mesa va acordar aquest dimarts rebutjar la petició de reconsideració de C’s, PSC i PPC després d’escoltar l’opinió de la junta de portaveus.
Tota l’oposició tret de la CUP va queixar-se d’una suposada vulneració del reglament adduint que la reunió es va celebrar sense el PP, que encara no ha constituït el seu grup parlamentari. Per contra, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar que la reunió s’havia convocat d’acord a les normes de la cambra precisament per respondre les peticions de reconsideració del bloc del ‘no’ i va atribuir l’actitud dels tres partits unionistes a un intent amb “mala fe” d’ajornar un ple del Parlament.