19.06.2024 - 19:50
“L’economia catalana funciona, presenta una molt bona dinàmica i evolució i disposa d’uns fonaments sòlids i estables per a afrontar els reptes de futur amb ambició i capacitat de resiliència”, ha dit el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, aquest matí, en la presentació de l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2023. Per la seva banda, la consellera d’Economia i Hisenda en funcions, Natàlia Mas, ha subratllat que “l’any 2023 l’economia catalana resisteix i avança en un entorn compleix i incert”: “Si bé el 2022 ja es va recuperar el nivell de PIB previ a la pandèmia, el 2023 ens situem prop d’un 3% per sobre. No podem oblidar que el creixement de l’economia catalana quintuplica el de la zona euro.”
A més, ha destacat que “la fortalesa del mercat laboral ha contribuït a reduir les desigualtats socials, i tant la taxa de pobresa com l’índex de Gini se situen en mínims de tota la sèrie històrica”.
Amb paraules positives, les autoritats catalanes han conclòs que l’any passat va ser un exercici positiu per a l’economia. Concretament, s’han referit sobretot a dos aspectes que, del meu punt de vista, han estat, efectivament, els punts més capdavanters de l’any. Les exportacions i el bon comportament del mercat laboral, amb sengles rècords històrics, han fet del 2023 un any positiu, que té el mèrit afegit d’esdevenir-se en un entorn molt complicat. I tots dos són assenyalats com a punts més destacats en l’informe.
Comencem pel comerç exterior. Segons que explica el document, la demanda externa ha estat un dels grans motors de creixement pel dinamisme de les exportacions de béns i serveis no turístics i també perquè ha continuat el procés de recuperació del turisme estranger. Així, les exportacions de béns de Catalunya van créixer d’un 6,1% en termes corrents i van sobrepassar per primer cop els 100.000 milions d’euros, un augment que contrasta amb l’atonia del comerç mundial i la caiguda de les exportacions en economies properes, com Alemanya (-2,0%) o el Regne Unit (-3,5%).
I, evidentment, les exportacions són obra de l’esforç fet per les empreses de Catalunya. Podem llegir que les empreses exportadores regulars i amb vendes a l’exterior superiors a 50.000 euros anuals van augmentar d’un 2,2%, i el 2023 assoliren un màxim de 7.882. En aquesta expansió sobresurt la tendència de les grans empreses exportadores regulars, és a dir, les empreses amb exportacions superiors als 5 milions d’euros, amb un augment del 20,2% entre els anys 2019 i 2023, fins a les 1.940 empreses. Catalunya concentra bona part de les grans companyies exportadores regulars de l’estat espanyol en la majoria de sectors de les indústries manufactureres.
L’altre punt més destacable és el bon comportament del mercat laboral.
Efectivament, l’any 2023 l’ocupació va continuar amb un augment significatiu, i l’afiliació a la Seguretat Social va créixer d’un 2,9% i va assolir un nou màxim, mentre la població ocupada, segons l’EPA, va créixer d’un 3,9% i també va arribar a un rècord històric de 3.734.500 ocupats. La diferència entre les dues dades, que provenen de fonts molt diferents –l’una, dels registres laborals, i l’altra, d’una enquesta– és relativament petita (3,69 milions davant 3,73, és a dir, un 1%) la qual cosa, que històricament és poc habitual, apunta a una aproximació bastant realista de les xifres.
L’informe també destaca que la creació d’ocupació més qualificada (el 40% del total), que inclou els professionals científics o els tècnics de suport, ha estat important. I que el mercat de treball ha pogut absorbir el fort increment de la població activa (3,2%), cosa que ha permès de reduir la taxa d’atur d’un 10,0% el 2022 a un 9,3% el 2023, la taxa anual més baixa d’ençà del 2008. L’any 2023, l’augment de l’ocupació ha anat acompanyat d’un nou mínim històric en la taxa de temporalitat (14,1%), que, després de dècades en valors molt superiors als europeus, ara és molt similar a la de la zona euro (14,5%). Aquest és un punt dubtós, com ja hem comentat moltes vegades, perquè d’ençà de la reforma del mercat molts treballadors temporals han passat a constituir-se com a fixos discontinus i no compten per a la taxa de temporalitat (ni la de desocupació, mentre no treballen), encara que, en la realitat, ho continuen essent. Vet aquí què pot fer la semàntica!
Vist amb la perspectiva que donen aquests sis mesos de diferiment, hi ha dos aspectes, que també comenta l’informe, que em semblen molt importants. El primer és que hi ha hagut un creixement sectorial més diversificat que en el cas de l’economia espanyola i de la zona euro. Per sectors econòmics, el 2023 destaca el creixement important dels serveis i la millora a la indústria, mentre que la construcció es va moderar i el valor afegit del sector agrari va sofrir l’impacte de la sequera. La recuperació de la indústria (3,5%) s’explica, en bona part, per les menors tensions en els costs de producció i en els factors productius bàsics, com les primeres matèries, just al contrari del que havia passat l’any 2022. Els serveis, per la seva banda, van créixer d’un 3,1%, amb un creixement molt generalitzat per activitats.
I subratlla que aquest creixement sectorial a Catalunya va ser més diversificat que el de l’estat espanyol i els països de l’entorn. Així, les contribucions del sector industrial, del comerç, transport i hostaleria i dels serveis professionals van ser molt superiors a Catalunya que no pas a la zona euro, mentre que en el cas d’Espanya la meitat de l’avanç del 2023 es va derivar només de la branca de comerç, transport i hostaleria.
I el segon aspecte ressenyable és que l’any passat va presentar un patró de creixement més equilibrat, amb aportacions positives, tant de la demanda interna com de l’externa. Segons l’informe, el creixement del PIB català s’ha basat en una aportació positiva tant de la demanda externa (1,4 punts) com de la demanda interna, que ha contribuït amb 1,2 punts, sobretot per l’augment del consum de les llars, impulsat pel bon comportament del mercat de treball, l’increment dels salaris i la moderació en la inflació. En canvi, la formació bruta de capital, és a dir, la inversió, ha mostrat un comportament més feble pel descens en els béns d’equipament. Aquest és, sense dubte, el punt més negatiu de l’any i és fruit de la incertesa en què han viscut els empresaris, arran de l’entorn econòmic i geopolític, en els moments en què han hagut de prendre les seves decisions de futur.
Dit això, no es pot passar per alt que hi ha hagut dos elements que van enterbolir el paisatge econòmic durant tot l’any, més enllà de la geopolítica. El primer, molt important, ha estat la política monetària seguida pel BCE que ha portat els tipus d’interès a nivells molt alts, que feia anys que no vèiem, la qual cosa ha frenat no tan sols les inversions empresarials, sinó també el sector immobiliari, amb el fort encariment de les hipoteques. I el segon ha estat la manca d’aigua. Durant els anys 2021, 2022 i 2023 Catalunya ha viscut la sequera més important d’ençà que en tenim registres, el 1950, que ha culminat amb les restriccions i que ha ocasionat moltes pèrdues no tan sols en l’agricultura, sinó també en els sectors industrials que tenen una forta despesa d’aigua en els respectius processos productius.
I, potser, un aspecte molt positiu, afegeixo jo, és que el quart trimestre, malgrat tot, va presentar una millora considerable en l’evolució del ritme d’activitat i va fer de trampolí perquè el 2024 comencés molt millor que no s’havia previst. Un fet del qual som conscients pel creixement important del primer trimestre d’enguany, i que, molt probablement, també ho serà en el segon, amb les dades de què disposem. Això també ha portat les institucions que fan previsions a millorar sensiblement les fetes inicialment per a l’exercici d’enguany.
