Comença un judici popular a la plataforma Castor

L’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha organitzat un judici popular a la plataforma Castor que comença avui al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. D’aquesta manera, volen recrear un judici per a denunciar la impunitat dels implicats en el cas i exigir responsabilitats.

L’ODG qualifica el cas Castor d’estafa i recorda que ha generat un deute il·legítim que pagaran els ciutadans. Argumenta que és un deute privat, el qual continua creixent, i que s’han socialitzat tots els costos i riscos; a més, les instal·lacions encara no s’han desmantellat. Tot plegat, ho xifren en 3.400 milions d’euros. ‘Ningú no s’ha fet responsable del desastre i, en canvi, la ciutadania ha hagut d’assumir un deute’, critiquen.

El tribunal serà format per l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez; l’economista Miren Etxezarreta; el professor de dret internacional de la UB David Bondia; el professor de dret constitucional de la UdG Marco Aparicio; la investigadora del Transnational Institute Mónica Vargas; i la periodista Natza Farré.

La plataforma també ha fet públic un manifest-acusació en què assenyala com a presumptes culpables el govern espanyol, el Banc Europeu d’Inversions i l’empresa ESCAL UGS/ACS, juntament amb el seu president, Florentino Pérez. Els objectius del judici popular són escoltar la veu de la ciutadania, fer balanç del camí recorregut, exigir responsabilitats i denunciar la presumpta vulneració de drets fonamentals. ‘Exigim justícia, reparació del dany causat i garantia de no replicar aquest model que ens endeuta socialment, ambientalment i econòmicament’, conclou el manifest.

El govern del PSOE va concedir el projecte Castor a l’empresa ESCAL UGS, participada en un 66,6% per ACS, de Florentino Pérez. El 2013, va paralitzar-se, quan va haver causat un miler de sismes que van sacsejar les poblacions de les terres del Sénia. Malgrat que els estudis geogràfics van demostrar la relació causa-efecte entre la injecció de gas a la planta marítima i els terratrèmols, el govern del PP va permetre que l’empresa renunciés a la concessió i la va indemnitzar immediatament amb 1.350 milions.