Com més joves, més independentistes

Una de les preguntes del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), amb dades recollides després de les eleccions del 26 de juny, era: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’ I els resultats demostren que els partidaris de la independència són en aquests moments l’opció majoritària. Un 47,7% va respondre que sí; un 42,4%, que no; un 8,3%, que no ho sap. I un 3,4% no va respondre. Aquest n’és el gràfic:

Però en el resultat de l’enquesta del CEO també es poden veure aquestes dades per edats. I aleshores ens adonem que hi ha notables diferències entre els grups. La conclusió és clara: com més joves, més independentistes. I no pas amb diferències menors. De 18 anys a 24, els independentistes arriben a ser el 59%, i els contraris el 29,9%. De 25 a 35, tenim un 58% d’independentistes i un 32,6% de contraris. I de 35 a 49, els independentistes són el 48,3% i els contraris són el 39,5%.  Per sota de cinquanta anys, l’independentisme és majoritari. O, dit d’una altra manera: entre els nascuts a partir de l’any 1966 l’independentisme guanya. Heus-ne ací el gràfic:

En canvi, els contraris a la independència són majoritaris entre els qui tenen més de cinquanta anys. De 50 anys a 64, un 43,8% vol la independència i s’hi oposa un 47,2%. I en el cas dels més grans de 65 anys, els independentistes són el 40% i els contraris a la independència s’enfilen fins al 51,1%.

Per què passa, això?
Per a interpretar aquestes dades, VilaWeb ha parlat amb el politòleg Jordi Muñoz, expert en anàlisi de dades, que considera que l’enquesta del CEO ‘és molt millor que no les que publiquen els diaris, d’entrada perquè és presencial i no telefònica. I perquè la mostra que fan servir és prou bona’.

Muñoz explica les notables diferències entre el vot independentista segons l’any de naixement des de dos punts de vista: per raons d’edat i per raons generacionals. Diu: ‘Hi ha dues interpretacions. Una explicació diria que la gent jove és més independentista perquè els joves són de solucions més radicals i atrevides. Seria una explicació que interpretaria els resultats per edats. Però hi ha una segona interpretació, que diu que el comportament no s’explica tant per l’edat com per qüestions generacionals. És a dir, els joves són més independentistes perquè no s’han educat sota el franquisme, sinó en la democràcia; perquè tenen més formació; o per un factor que no podem menystenir: el lloc de naixement. Sabem que el lloc de naixement (Catalunya o Espanya) és un factor que pesa. Els catalans nascuts a Catalunya són més independentistes que no els nascuts a Espanya. Per això els joves serien més independentistes que no pas els grans: la majoria dels catalans joves han nascut a Catalunya, però entre els grans hi ha molta gent nascuda a Espanya. Sigui com sigui, sempre es fa difícil d’explicar quina de les dues raons pesa més. L’edat o la generació? L’actitud davant la vida o el lloc de naixement? Jo m’inclino a pensar que les raons generacionals expliquen més bé el comportament independentista que no pas l’edat. Si això és cert, els joves continuaran votant independència quan deixin de ser joves, perquè continuaran essent gent educada en democràcia, nascuda a Catalunya, etc. Aleshores és probable que la independència sigui una qüestió de temps. En canvi, si la qüestió que pesa és l’edat, quan els joves deixin de ser joves deixaran de votar independentista. I la independència no serà una qüestió de temps.’

Un altre aspecte interessant que apunta Jordi Muñoz és el comportament electoral del jovent. És independentista, cert, però vota? ‘Sabem que quan la participació és alta, sia en un referèndum o en unes eleccions, no hi ha gran variació entre joves i grans. Tots voten si fa no fa igual. En canvi, quan la participació és menor, veiem que els joves són els que van menys a votar, i els grans sí que voten.’

Més exemples
La diferència d’actitud entre joves i grans no la veiem a Catalunya i prou. Jordi Muñoz explica que hi ha dos exemples recents en què també s’ha vist que grans i joves voten de manera diferent. A Escòcia, la majoria dels joves van votar a favor de la independència, però la majoria de la gent gran va votar-hi en contra. I amb això n’hi hagué prou perquè guanyés el no. El segon cas, més recent encara, és el referèndum de la Gran Bretanya sobre la pertinença a la Unió Europea: els joves, majoritàriament, volien quedar-s’hi i la major part de la gent gran va voler-ne marxar.