Es col·lapsarà la política catalana si no hi ha pressupost?

Un final feliç per al pressupost de la Generalitat seria que acabés com aquella cançó dels Manel, amb un ‘ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí’, fruit de la perseverança de totes dues parts. Ara per ara, aquest horitzó és molt lluny. La sol·licitud de retirar els comptes i d’elaborar-ne uns de nous ha estat una galleda d’aigua freda, sobretot per a l’opinió pública, però també per al govern que, malgrat preveure l’esmena a la totalitat de la CUP, no s’esperava en cap cas que es fes de la manera com s’ha fet, sense deixar cap opció a discutir ni a negociar res. Aquesta situació obre molts interrogants, que VilaWeb mira de respondre en aquest informe.

Per què la CUP presenta l’esmena a la totalitat del pressupost?
Els arguments més importants que ha posat sobre la taula la CUP són que no és un pressupost de ruptura i no representa l’esperit de desobediència del 9-N. Això es concreta sobretot en dos fets: la CUP voldria que es desafiés Montoro i s’augmentés el dèficit i, per una altra banda, que el pressupost comptés com a ingressos els imposts que el Tribunal Constitucional espanyol ha suspès o anul·lat.

Per què el Departament d’Economia i Hisenda no vol sentir parlar d’incomplir el dèficit? Què respon a les altres demandes de la CUP?
El Departament d’Economia i Hisenda argumenta que no vol incrementar el dèficit del 0,7% que autoritza Montoro, encara que ho trobi injust, perquè no el té finançat i això repercutiria en la ciutadania, concretament en els proveïdors. També matisa que s’hi han inclòs els imposts suspesos, però no els anul·lats. Però sí que diu que està disposat a tornar-los a aprovar i, si es poden recaptar, augmentar la despesa del pressupost. Així mateix, el departament es mostra obert a parlar del tema impositiu, tenint en compte que els ingressos no repercutirien en el pressupost del 2015.

Hi ha hagut negociacions prèvies?
Durant les setmanes anteriors a la presentació dels comptes al parlament, es va obrir el debat sobre l’augment de l’IRPF a les rendes més altres, plantejat per Junqueras sota el paraigua que era una demanda del parlament. Però els mitjans de comunicació van interpretar-ho com un element de negociació entre ERC i la CUP, amb la desavinença de CDC, per obtenir el vot dels cupaires. Tot i que ningú no va negar ni afirmar res, es va crear l’expectativa que hi havia negociació. Algunes alarmes van sonar, perquè precisament no era una qüestió que afectés els ingressos del pressupost del 2016.

Ahir, Pere Aragonès va confirmar que feia setmanes que hi havia converses entre el govern i la CUP sobre el pressupost.

Aprovar el pressupost del 2016 és un punt del full de ruta?
No en forma part en el sentit estricte. S’hi pot vincular, però a partir de l’acord d’estabilitat, perquè és difícil de parlar d’estabilitat parlamentària si el govern no pot aprovar els comptes que presenta al parlament.

Si s’ha de prorrogar el pressupost del 2015 el procés s’estroncarà?
Per a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant un vot en contra del pressupost no fa perillar el pacte d’estabilitat amb Junts pel Sí. Textualment ho ha expressat així: ‘No és el més òptim però no impedeix continuar treballant.’ En canvi, fa mesos que el govern ha anat dient que sense nou pressupost no hi ha independència. Tant Junqueras com els seus dos secretaris generals, Lluís Salvadó i Pere Aragonès, no han parat d’argumentar que el nou pressupost és imprescindible per a preparar les estructures d’estat. Concretament han exposat reiteradament que és vital la partida de 48 milions per a preparar la hisenda pròpia. Aquesta partida, tot i que justificada com una despesa perfectament lícita per al desenvolupament d’allò que es podria entendre per hisenda autonòmica, ha de servir per a licitar les places que permetin de contractar el personal necessari per a desplegar la hisenda pròpia, i també per a desenvolupar el software imprescindible per a tenir-ho tot a punt en el moment que es faci la desconnexió amb Espanya.

L’única cosa que va en la direcció que assenyala Reguant és la presentació conjunta per part de Junts pel Sí i la CUP de la proposició de llei de l’agència catalana de protecció social.

Un esmena a la totalitat és irreversible? Què pot fer la CUP? Què pot fer el Departament d’Economia?
Seria irreversible si la CUP la deixés tal com l’ha presentada. D’aquesta manera a la votació del dia 8 de juny la proposta de la CUP podria obtenir el suport dels altres grups parlamentaris que fan d’oposició a Junts pel Sí. La CUP encara pot obrir una porta a la negociació d’una manera molt senzilla, que és afegir a l’esmena un text propositiu de canvis que no pugui ser acceptat per Ciutadans i PP; això es pot fer mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Això obriria una escletxa per a la discussió del contingut i es desblocaria el problema.

Per una altra banda, en el mateix sentit, el Departament d’Economia podria presentar propostes de la llei d’acompanyament del pressupost com una mostra de voluntat negociadora. Aquestes propostes podrien incloure reformes fiscals, que, si bé no són l’eix principal de la discòrdia, formen part de l’escenari.

Què passa si es retorna el pressupost del 2016 i s’ha de prorrogar el del 2015?
El fet més remarcable és que s’hauria de prescindir de l’augment de despesa de 1.113 milions que permet el pressupost del 2016 respecte del del 2015. I això afectaria directament les millores en despesa social, que són de 873 milions. Aquestes millores inclouen el pla de xoc contra la pobresa proposat per la CUP. També es deixaria d’aplicar l’augment de l’1% als treballadors públics. Com dèiem en un punt anterior, tampoc no es podrien aplicar les partides per a les estructures d’estat. En l’àmbit estricte dels recursos destinats a la millora de la vida dels ciutadans, tornar al 2015 és un retrocés. És reproduir la situació actual pel que fa a partides i a recursos. Tot plegat tindria un aire kafkià, pel fet de quedar-se atrapat en el temps. L’únic marge de maniobra seria a partir d’informes d’execució sobre les partides actuals.

El temps és decisiu?
Si es té en compte el factor temps, el marge de maniobra encara és més limitat. Una opció és superar l’esmena a la totalitat dimecres vinent, 8 de juny, i emprendre el debat per a poder fer la votació el 20 de juliol; l’altra és que el 8 de juny s’enterri el nou pressupost i es comenci a activar la pròrroga del pressupost del 2015. El govern ha deixat clar que no té sentit aprovar un pressupost a la tardor. Considera que no hi ha temps de fer-ne un de nou ni hi hauria temps d’aplicar-lo. En realitat, actualment ja anava molt just de temps i volia fer un esforç per a intentar aplicar el pressupost com més ràpid millor.

No deixa de ser una dada d’interès que en el comunicat que va fer la CUP per comunicar que presentaria l’esmena a la totalitat demanés ‘més temps per a negociar una nova proposta’, com si el seu calendari no fos el mateix que el del govern.

Si no hi ha pressupost nou el govern entra en crisi? Hi ha d’haver eleccions?
Si no s’aprova el pressupost el govern rebrà una bona sotragada. Això no vol dir que hi hagi d’haver eleccions. El govern hauria de reconsiderar com aborda econòmicament la despesa de les noves estructures d’estat i com explica a la ciutadania que no pot fer les millores socials malgrat disposar de més recursos. Tasca gens fàcil. Una cosa que segur que es pot desencadenar és un estat d’opinió que afebleixi el govern, promogut pels sectors més recelosos al protagonisme de la CUP. És probable que aquests sectors facin pressió perquè hi hagi eleccions.

Significativament, l’únic que s’ha pronunciat en aquest sentit és Artur Mas que en una entrevista a El Periódico va declarar què creia que passaria si no s’aprovava el nou pressupost: ‘El projecte sobiranista quedarà molt tocat perquè és evident que el govern passa a ser un govern sense possibilitat de tirar endavant.’

En canvi, el president Puigdemont únicament ha fet declaracions que criden a la responsabilitat i al compromís de la CUP perquè es permeti de discutir i d’aprovar la Llei dels Pressupostos.

Com afecta aquest debat la campanya electoral del 26-J?
Serà un factor més de tensió per a la coalició que ara governa. De moment, la primera discrepància ja ha saltat als mitjans de comunicació. Tardà s’ha manifestat partidari d’explorar totes les vies per a negociar amb la CUP. Fins i tot ha proposat que es faci cas de la proposta d’incloure al pressupost els imposts recorreguts i vetats per Madrid, fent un gest de mà oberta cap als cupaires. Homs, en canvi, ha fet declaracions en el sentit invers i ha demanat més duresa envers la CUP.

Com ha pres aquesta decisió la CUP? La CUP es ressentirà d’aquesta decisió?
L’esmena a la totalitat del pressupost va ser votada en l’últim consell polític de la CUP, dissabte passat, per 29 vots a favor, 11 en contra i 8 abstencions. A la nota de premsa s’especificava que l’esmena era presentada perquè Junts pel Si presentés una nova proposta amb canvis importants respecte de la inicial.

La tensió que genera la decisió de la CUP no és innòcua per a l’organització.

La situació del parlament és semblant a la que es va viure a l’Ajuntament de Barcelona, en què la CUP va pressionar molt Colau formalment i al final va facilitar l’aprovació del pressupost?
Malgrat que la comparació surt molt en el debat d’aquests dies, el plantejament del grup parlamentari de la CUP és més tancat que el que va fer la CUP de l’Ajuntament de Barcelona, on hi havia unes demandes concretes que afectaven el contingut de la proposta i eren negociables.

El calendari i els marges de maniobra que ofereix el procediment del parlament no possibiliten tants efectismes negociadors. Malgrat tot, ‘l’efecte última hora’ no és descarta, sobretot per l’estil negociador d’aquesta formació política i les ganes del govern i de Junts del Sí de no abandonar la negociació.

Si no hi ha acord ara, el pressupost del 2017 pot salvar la situació?
No es podrien recuperar ni el temps ni els recursos. Sobretot serien irrecuperables totes les millores socials. Dit això, malgrat que ningú no vol parlar d’aquesta opció perquè és com tirar-se pedres al seu terrat, si que és cert que la llei del pressupost del 2017 s’ha d’emprendre al setembre i, per tant, hi hauria la possibilitat de començar l’any amb una proposta de pressupost més acordada, que permetria de desblocar aspectes de la hisenda pròpia. Massa tard? Probablement sí, però…