27.11.2015 - 02:00
PP, PSOE i Ciutadans posen tota la carn a la graella a Catalunya amb vista a les eleccions espanyoles del 20-D. Observant els candidats que presenten, és clar que totes tres forces llançaran un missatge marcadament unionista que se centrarà a atacar el procés i tot allò que se’n derivi. Les enquestes fan preveure uns comicis molt disputats; per això tots tres partits volen fer lluir la línia més dura que tenen. L’objectiu és conquerir una bossa de votants unionistes que el 2011 vorejava el 48% del total. Els caps de llista populars i socialistes són els mateixos que fa quatre anys: Jorge Fernández Díaz i Carme Chacón. En el debut en unes eleccions espanyoles, Ciutadans s’ha decantat per l’ex-eurodiputat Juan Carlos Girauta.
De ministre a candidat
El PP no ha dubtat a fer encapçalar la llista al ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que fa quatre anys va millorar els resultats del partit. Ha aprofitat el càrrec per esdevenir aquests últims anys un dels polítics del PP més contundents contra el procés. A principi d’any va fer un dels atacs més polèmics, quan va vincular gihadisme i independentisme. No fa gaire, arran de la declaració d’inici del procés d’independència, va escometre contra el parlament dient que havia fet el ‘ple de la vergonya’.
L’acompanyaran Jorge Moragas, al número dos, i Alícia Sánchez-Camacho, al tres. Moragas, a part de ser director de gabinet de Rajoy i de marcar-li l’agenda, manté bons contactes a l’exterior. Fou l’encarregat d’internacionalitzar el combat contra el procés independentista i aconseguir el suport institucional de governants estrangers, com ara Angela Merkel o David Cameron.
Alícia Sánchez-Camacho, que continua essent la presidenta del PP català, queda relegada a un paper secundari i ocuparà el tercer lloc. La direcció del partit va decidir de substituir-la per Xavier García Albiol a les decisives eleccions del 27-S, segurament, per dues raons de pes. A ulls dels votants, Camacho havia quedat tacada políticament arran de la presumpta implicació en el cas Método 3. D’una altra banda, l’auge de Ciutadans al Principat va obligar el PP a enfortir-se i, amb Albiol, va optar per promoure un discurs més radical.
El retorn de Chacón
Els socialistes ja fa temps que han abandonat la indefinició en el procés independentista i, en aquest context, Carme Chacón s’hi sabrà moure perfectament. Sempre ha tingut una mirada centralista, situada a Madrid, i per això ha encapçalat dues vegades la llista de Barcelona a les eleccions espanyoles (2008 i 2011). Els últims resultats van ser decebedors. Va perdre onze diputats en relació amb el 2008, de manera que ara té l’oportunitat de rescabalar-se d’aquella patacada.
Després de fracassar en l’intent d’ocupar la secretaria general del PSOE i allunyar-se un temps de la política, ha retornat amb força a Catalunya. El seu discurs contra el procés ha pujat de to, tant per les circumstàncies que viu el país com per les necessitats electorals del partit.
El número tres per Barcelona també és un socialista unionista de renom, José Zaragoza. Va tenir tot de càrrecs al PSC fins a fer el salt a Madrid. Va formar part de la comissió executiva federal del PSOE, però, arran de la relació amb el cas Método 3, el 2013 va dimitir.
Girauta, d’Europa a Madrid
Com que electoralment li podria passar factura, Albert Rivera no es presentarà de cap de llista a Barcelona, sinó a Madrid. El lloc l’ocuparà el secretari d’organització del partit, el periodista Juan Carlos Girauta. De pregonar el discurs unionista en tertúlies de televisió va saltar a la política l’any passat, com a número dos a les eleccions al Parlament Europeu. Quan va sortir escollit, va recol·locar Jordi Cañas, encausat per un presumpte frau fiscal, en el seu equip d’eurodiputat. Aquest moviment va ser molt polèmic, car fins aleshores el partit de Rivera havia volgut encapçalar la lluita contra la corrupció.
El retorn de la Camarga
Jorge Moragas, Alícia Sánchez-Camacho i José Zaragoza són tres protagonistes destacats del cas Método 3. La captació il·legal de la conversa entre Sánchez-Camacho i l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, al restaurant la Camarga, va ser el punt de partida d’una investigació que va provocar un terratrèmol a la política catalana. L’objectiu era enregistrar confessions d’Álvarez, que coneixia de primera mà els viatges de Pujol a Andorra per portar-hi diners.
Sembla que la trobada va ser ideada per Jorge Moragas, que coneixia les dues implicades, i José Zaragoza va contractar l’agència de detectius Método 3 perquè fes les escoltes il·legals. Tanmateix, tots dos van negar cap implicació en el cas, que es va acabar arxivant gràcies a l’acord entre l’agència de detectius i Sánchez-Camacho.
