16.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 24.09.2024 - 04:01
La diversitat lingüística és un dels trets distintius d’Europa, on pràcticament no hi ha estats monolingües. Malgrat això, la gestió d’aquesta riquesa cultural presenta moltes i inquietants diferències d’un país a un altre: des d’estats que garanteixen els drets lingüístics a les comunitats en situació de minoria fins a governs que no reconeixen de cap manera la diversitat lingüística, ans la combaten. I, entre tots dos extrems, encara hi ha una àmplia gradació de polítiques i situacions. És en aquest context variable i inestable que centenars d’agents socials de tot Europa (des d’entitats fins a administracions, passant pel sector educatiu, empreses, mitjans de comunicació i el món cultural) treballen per fomentar el desenvolupament de les llengües minoritzades i ajudar les seves comunitats a poder viure en la llengua pròpia.
Per ajudar al seu torn totes aquestes associacions i organitzacions, el 31 de març de 2015 es va començar a redactar un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que detalla tot un seguit de mesures essencials per a garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat i es concep com a futur text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre idiomes i de promoció de llengües en perill. En el comitè organitzador i redactor, hi han participat el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), la Unrepresented Nations & Peoples Organization (UNPO), Linguapax International, el PEN International, l’European Language Equality Network (ELEN) i l’European Centre for Minority Issues (ECMI), a més del Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar (Kontseilua) i la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016.
Justament en ocasió de la capitalitat cultural europea de Sant Sebastià, aquest nou instrument legal elaborat després de quasi dos anys de feina per les comunitats lingüístiques de tot Europa es presenta avui al matí oficialment al Kursaal, en l’acte central de la Cimera sobre la Diversitat Lingüística que es fa aquests dies a la ciutat basca. Un encontre internacional, val a dir, on també es reivindicarà la diversitat lingüística com a pilar de convivència i pau a Europa i es visualitzaran les comunitats lingüístiques com a subjectes actius.
De la declaració de Barcelona al protocol de Sant Sebastià
El protocol, redactat inicialment per set organitzacions internacionals i debatut i consensuat posteriorment amb desenes d’agents socials del continent, no partia de zero. De fet, no fa sinó desenvolupar els principis i l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), aprovada el 1996 a Barcelona per iniciativa del CIEMEN, amb l’objectiu de donar una empenta renovada dues dècades després a les reivindicacions de les llengües en situació de desavantatge de l’àmbit europeu. Vol esdevenir, de fet, un nou instrument per a aconseguir la igualtat en el terreny lingüístic, ajudar les llengües en perill a millorar la situació i, de retruc, afavorir la coexistència a Europa.
El procés participatiu dut a terme per a elaborar el text, a més a més, ha servit per a reforçar la xarxa de comunitats que lluiten per la defensa dels drets lingüístics. I a partir d’ara oferirà un paradigma comú a tots els agents que actuen en aquest àmbit, perquè puguin avançar en la mateixa direcció. ‘Havíem d’elaborar un document amb propostes de mesures concretes per a garantir la igualtat de les llengües que es troben en situació de desigualtat, un document que fos una aportació a la pau i la convivència, i que tingués per protagonista les comunitats lingüístiques i els agents socials’, assegurava fa poques setmanes Tommaso Nodari, membre del comitè organitzador.
Al final han estat cent vuitanta, les mesures consensuades, que tenen com a denominador en comú la necessitat de situar els drets lingüístics en el marc dels drets fonamentals. Així s’expressa en la introducció del protocol: ‘Si bé és cert que les llengües són eines de comunicació, la realitat lingüística no es pot circumscriure exclusivament a la dimensió comunicativa; en unes altres paraules, les llengües no es poden deslligar de les cultures. Quan es nega el vincle entre llengües i cultures, es menysté la dignitat dels seus parlants i ciutadans.’
