24.08.2017 - 12:33
|
Actualització: 24.08.2017 - 13:11
Avui fa una setmana dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Des del primer moment, quan Younes Abbouyaaqoub va atropellar desenes de persones a la Rambla, els Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de la investigació de l’atac; van impedir poques hores després una matança a Cambrils i quatre dies després ja havien desarticulat la cèl·lula de dotze individus que havien preparat els atemptats. Tot plegat enmig de l’absència de les autoritats espanyoles i el poc encert comunicatiu del govern de Rajoy. L’actuació dels Mossos els ha valgut el reconeixement de la ciutadania i de la premsa internacional de més prestigi, que ha destacat que durant aquests dies Catalunya ha procedit ‘gairebé com un estat’. En canvi, des de fa dos dies ha començat una ofensiva de diaris espanyols i de representants de cossos de policia espanyols contra la policia catalana.
Hi ha un estat d’opinió positiu, d’agraïment, envers els Mossos a Catalunya. I no hi ha hagut, de moment, cap dirigent del govern espanyol que hagi gosat criticar-ne públicament la feina. Els atacs han anat per unes altres vies, començant per representants de cossos policíacs espanyols, com la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Els principals sindicats d’aquests cossos, SUP i AUGC, van difondre un comunicat dimarts queixant-se perquè s’havien sentit marginats.
L’atac dels sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil
Algun dels seus portaveus va anar més lluny i tot, i insinuaren que si haguessin pogut intervenir amb els seus artificiers en la primera explosió a Alcanar potser l’atemptat de Barcelona s’hauria evitat. No únicament això: tant el SUP com AUGC es contradiuen sobre la informació de què disposaven o haurien pogut disposar els Mossos d’Esquadra en relació amb Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll que va participar en el grup que va cometre els atemptats i que va morir en la primera explosió a Alcanar.
Per exemple, en el comunicat de dimarts lamentaven ‘el desconeixement per part de les autoritats catalanes del fet que l’imam de Ripoll fos deixeble d’un dels principals detinguts en l’operació de la policia espanyola contra el terrorisme gihadista Chacal I l’any 2007’. I afegien que això volia dir que s’havien vulnerat els acords de cooperació entre cossos policíacs.
Ahir, en canvi, el sindicat SUP es contradeia completament, dient: ‘Si la policia espanyola hagués tingut coneixement de la presència de l’imam de Ripoll a Espanya, ho hauríem comunicat oportunament.’ L’imam va passar tres mesos a Bèlgica, després d’haver-se revocat una ordre d’expulsió fora de l’estat espanyol per tràfic de droga i haver complert condemna a la presó, on va compartit cel·la amb un condemnat de l’11-M.
4 El imán de Ripoll, si la @policia tuviera conocimiento de su presencia en España, lo comunicaría oportunamente y lo vigilarían en su caso.
— SUP (@Sup_Policia) August 23, 2017
I una estona més tard el mateix compte del SUP difonia una notícia d’El Plural amb aquestes declaracions del portaveu del sindicat: ‘Hauríem enviat als Mossos la fitxa de l’imam, si ens l’haguessin demanada, pitjant un sol botó.’ És a dir, reconeixia novament que disposaven d’aquesta informació però que no l’havien compartida amb els Mossos.
Habríamos enviado a los Mossos la ficha del imán dándole a un simple botón de haberlo solicitado. @El_Plural https://t.co/S3yZEacOae
— SUP (@Sup_Policia) August 23, 2017
Totes aquestes declaracions han tingut un ampli ressò en la majoria de diaris espanyols, que avui publiquen unes portades en què qüestionen la professionalitat dels Mossos d’Esquadra.
Aquests mitjans diuen que la policia belga va advertir l’any passat ‘directament’ els Mossos d’Esquadra sobre Abdelbaki es-Satti, qui després va ser imam de Ripoll, mort en l’explosió d’Alcanar i membre del grup que va atemptar a Barcelona i Cambrils. Però fonts dels Mossos han desmentit a VilaWeb que rebessin cap mena d’avís ni comunicació oficial de cap policia avisant de les sospites d’extremisme de Satti quan aquest va residir durant tres mesos a la localitat flamenca de Vilvoorde.
El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha dit en una conferència de premsa que no van rebre cap advertiment, sinó una petició d’informació. ‘No ens adverteixen sobre aquest home. Ens demanen només si en tenim informació, i els responem que no en tenim. I en cap moment no ens consta que aquest individu sigui perillós ni investigat; si ens ho haguessin dit, hauríem actuat d’una altra manera.’
Un altre diari, l’ABC, publica una informació (amb portada inclosa) que presenta els Mossos d’Esquadra com a negligents i temeraris. ‘La jutgessa va avisar els Mossos que les bombones d’Alcanar podrien estar preparades per a un atemptat.’
L’ABC diu que la jutgessa d’Amposta, Sonia Nuez, va dir als Mossos que les bombones de butà que van trobar després de l’explosió d’Alcanar podrien estar preparades per a un atemptat, i que uns agents li van respondre: ‘No exageri, senyoria.’ El text del diari fins i tot insinua que l’atemptat s’hauria pogut evitar si no hagués estat pel comportament dels Mossos: ‘L’explosió [d’Alcanar] va estroncar els seus plans i va derivar en el terror –sense oposició– cap als atropellaments a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.’
Les informacions d’aquests diaris espanyols contrasten amb els elogis a la tasca dels Mossos i del govern. Vegeu-ho: Mitjans de tot el món constaten el lideratge del govern i l’absència de l’estat espanyol després dels atemptats.
