Bufetada a la classe política espanyola del New York Times i el Financial Times

‘Ja són molts els avisos que comencem a rebre de dins i de fora d’Espanya que aquesta situació no es pot allargar en el temps’, deia Mariano Rajoy aquest cap de setmana sobre la crisi política espanyola. Amb la previsible investidura fallida de Rajoy aquesta setmana sembla que encara s’allargarà més temps, i això que ja fa 254 dies que no hi ha govern. Rajoy tenia raó, com si veiés a venir l’editorial d’avui del Financial Times, que diu ben clarament, en to d’advertiment: ‘L’estancament polític d’Espanya fa massa temps que dura’. La marca Espanya queda tocada, i avui per partida doble en l’àmbit internacional, perquè un altre diari de gran prestigi, The New York Times, publica un article demolidor sobre la incapacitat dels polítics espanyols de tirar endavant un nou govern. ‘Espanya, un país sense govern‘, es titula.

L’editorial del Financial Times alerta: ‘Espanya ha fet dues eleccions en sis mesos, i n’hi podria haver una tercera abans de final d’any. Ha estat sense govern durant vuit mesos i el parlament fa gairebé un any que no ha aprovat cap llei’. Amb aquesta descripció tan contundent ha començat el Financial Times l’editorial dedicat a la crisi política espanyola, que es fa cada vegada més profunda i que viurà aquesta setmana un episodi de fracàs més amb la investidura fallida de Mariano Rajoy.

Diu el prestigiós diari britànic que ‘Espanya ha estat absent dels grans debats que determinen l’agenda política europea. La pèrdua d’influència de Madrid és palpable, i potser encara no ha arribat la pitjor’. I afegeix que ‘no és sinó una qüestió de temps que la incertesa política es traslladi al desenvolupament econòmic’.

Entre els culpables, el diari indica la dificultat entre la dreta i l’esquerra de pactar, per les diferències històriques i pels escàndols recents de corrupció que han esquitxat el PP. I diu que un altre obstacle és Catalunya, ‘on els partits han fixat l’objectiu d’assolir la independència’.

I especialment assenyala una persona que podria fer canviar les coses: Pedro Sánchez, de qui diu que hauria de fer que el PSOE s’abstingués aquesta setmana, ‘deixant clar als seus votants que la seva abstenció no és un suport a Rajoy, sinó un acte de responsabilitat política per a posar fi al blocatge polític del país’. Continua: ‘Després podria llançar tot el seu esforç en la nova legislatura i permetre que el parlament no solament servís per a passar comptes amb el govern, sinó també per a superar en vots en qüestions fonamentals’.

Acaba el Financial Times que ‘l’estancament polític d’Espanya fa massa temps que dura’, i que és en mans de Sánchez d’acabar-ho.

‘A casa meva, en diem escopir enlaire’

Per una altra banda, el periodista Martín Caparrós escriu un article molt contundent al New York Times, en què diu: ‘Durant exactament 253 dies Espanya ha estat incapaç d’elegir un nou govern, i a mesura que passa el temps, més gent es demana si això és gaire seriós.’

Hi ha un govern en funcions, diu l’analista, que té limitacions, com ara la incapacitat de designar nous ministres, incapaç d’aprovar un pressupost… ‘I en canvi [els membres del govern] s’aprofiten de l’avantatge (més que probablement inconstitucional) segons el qual els ministres del govern en funcions no tenen l’obligació de ser sotmesos al control parlamentari.’ I etziba: ‘Fa nou mesos que el parlament no ha promulgat cap llei: els membres van massa ocupats fent campanya i negociant (…). El govern del “mentrestant” gestiona les qüestions del dia a dia, i no particularment bé. En una situació que manca d’un estatus legal clar, ningú no vol fer-se càrrec de decisions importants, els afers són endarrerits i les decisions no es prenen mai. Les ambaixades a Washington, Moscou i Roma són unes de les quaranta-quatre que són en mans de diplomàtics que haurien de ser rellevats però no ho poden ser perquè hi ha un govern de transició.’

Diu aquest article del New York Times que ‘una majoria d’espanyols estan tips dels seus polítics, percebuts segons les enquestes corruptes, egoistes i incapaços cada vegada més de resoldre els problemes de què haurien d’estar preocupats’.

També Podem i Ciutadans surten malparats en aquest article. Diu de Podem, ‘el partit suposadament renovador de l’esquerra’, que ‘ha perdut l’aura de novetat’, i que tant el partit d’Iglesias com el de Rivera ‘han esdevingut dos partits més.’

Conclou: ‘El sistema sembla que ha rebentat. La democràcia parlamentària ha funcionat 35 anys en un sistema bipartidista amb els socialistes i el PP alternant-se en el poder. Ara que els quatre partits es reparteixen el pastís, es veuen forçats a negociar, però no sembla que sàpiguen com fer-ho.’

Si Rajoy, tal com es preveu, no reïx a ser investit, semblen probables unes terceres eleccions el 25 de desembre. ‘Els populars de Rajoy estan convençuts que una baixa participació en aquestes terceres eleccions de fireta els afavoriran, i opten per això; com si el descrèdit del sistema tingués encara marge de creixement sense fer-se malbé.’ L’autor de l’article acaba dient: ‘A casa meva d’això en diem escopir enlaire, i fins i tot un idiota ho sap.’

Més informació:
—La BBC qualifica la política espanyola de pantomima