Boualem Sansal: ‘L’islamisme fa una utilització monstruosa de l’islam’

Boualem Sansal va presentar ahir 2084. La fi del món, la seva última novel·la, que publica en català Edicions 62, traduïda del francès per Ferran Ràfols Gesa. En una sala atapeïda i calorosa de l’Institut Francès de Barcelona, l’autor va conversar amb el professor Fabrice Bentot, que ensenya literatura al Liceu Francès de Barcelona.

La novel·la explica la història fantàstica del règim de l’Abistan, un imperi totalitari en què tothom ha d’adorar i s’ha de sotmetre a un únic déu, Yölah, i el seu profeta Abi. El títol del llibre ho diu tot. Ressona en l’imaginari del lector aquella sensació d’opressió del 1984 de George Orwell, a qui Sansal deu tant. ‘1984 ho explicava tot’, diu.

Però en aquest cas l’acció passa en un futur narrat en passat, el de l’any 2084, i l’amenaça a la llibertat és imposada en nom d’un déu. La primera cita del llibre ja és tota una declaració de principis: ‘Potser sí que la religió fa estimar Déu, però res té tanta força per fer detestar els homes i odiar la humanitat.’ Tot i que no s’hi esmenta l’islam en cap moment, de seguida es fa evident l’analogia del règim de ficció amb l’islamisme radical, sobretot si es té en compte la història més recent d’Algèria, país d’origen de Sansal. I no ho dissimula pas, sinó que critica la instrumentalització d’aquesta religió en països com ara l’Afganistan o Algèria. ‘L’islamisme fa una utilització monstruosa de l’islam’, assevera.

El protagonista del llibre és Ati, un jove que, cansat de viure cada dia un règim antidemocràtic, decideix de travessar el desert i conèixer el país a fons per reunir-se amb els renegats. Sansal destaca d’aquest viatge que el jove ‘no ha sortit mai del seu barri, com la gran majoria de la gent de més de quaranta anys d’Algèria’.

Què té de real l’Abistan?
Una nota al principi de la novel·la s’encarrega de tranquil·litzar el lector, perquè assegura que els fets que s’hi narren són falsos. ‘Dormiu tranquils, bona gent, tot és perfectament fals, i la resta està sota control’, diu. Malgrat tot, a la presentació l’autor no evita de parlar sobre la similitud, en alguns aspectes, entre la realitat i de la ficció que ha construït. ‘El nostre món cada vegada és més inhumà. Rebutgem l’ésser humà i les particularitats en favor d’una gran cosa que es diu globalització. Potser d’aquí a un o dos segles només hi haurà una cultura, un idioma.’

També ho identifica amb la història d’Algèria. ‘Vam veure arribar el canvi. De sobte un dia van arribar predicadors d’uns altres països i, sense saber ben bé com, els homes eren en una banda i les dones en una altra’, explica Sansal. ‘Els estrangers se’n van anar i jo vaig haver de posar-me a estudiar què era això del món arabo-musulmà. Em costava d’entendre: jo venia d’un país comunista i m’havia educat en la doctrina marxista!’ Aquest llibre és, doncs, el fruit de molts anys d’estudi, d’anàlisi dels règims de pensament únic de caràcter religiós.

L’autor i l’obra
Sansal és una de les veus més crítiques i controvertides de la literatura actual. Fins al punt que el polèmic escriptor francès Michel Houllebecq, autor de la novel·la Submissió, d’una temàtica similar a la de Sansal, va dir que 2084. La fi del món era molt més ferotge que no pas la seva.

La seva veu, que qüestiona el govern d’Algèria, l’obliga a viure sota constants amenaces al seu país. Va perdre la feina de funcionari públic i part de la seva família també ha tingut problemes laborals. Sansal és economista i enginyer de formació, i no es va dedicar a l’escriptura fins a les acaballes del segle XX. Des de llavors ha publicat sis novel·les que han rebut una multitud de premis.

La crítica francesa celebra molt especialment les seves obres. 2084. la fi del món va guanyar el premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa i ha estat seleccionat millor llibre de l’any per les revistes Lire i Le Point.

Aquesta setmana arribarà a les llibreries. Mentrestant, en podeu trobar un tast ací.