Benvolgut president

Començo amb les paraules d’Eduard Voltas: ‘A mi ja m’ha caigut la bena dels ulls. Referèndum sobre un text constitucional articulat i concret? Batalla campal i derrota. Eleccions constituents? Batalla campal i derrota. Noves eleccions plebiscitàries comptant vots? Batalla campal i derrota. L’única cosa que pot unir l’independentisme és la papereta del SÍ en un referèndum vinculant. Qualsevol altra cosa, batalla campal interna’.

Al paràgraf de Voltas jo hi afegiria la darrera novetat: ‘Pressupostos 2016? Batalla campal’.

President, la solució per arribar a la independència és convocar un referèndum unilateral d’independència. Tota la resta, separa i divideix. Diria que és evident.

Vull seguir amb les paraules d’Elisenda Paluzie. Ningú com ella ha descrit el complicadíssim i confús full de ruta actual: ‘Junts pel Sí ja ha dit que no farà cap declaració d’independència aquesta legislatura , i que s’anirà a unes noves eleccions dites constituents, i després es treballarà una constitució que es referendarà. De debò algú creu que aquest full de ruta és millor? Que amb aquest desànim les eleccions ‘constituents’ aniran millor que les del 27-S? Que les forces del sí-no hi seran presents, generant indeterminació en el resultat? Que debatre una constitució sense ser independents té cap sentit? No sé si el Referèndum Unilateral d’Independència el guanyarem o el perdrem, però allargar la decisió sobre la independència desgasta la societat’.

Jo també ho crec, president.  Aquí ens estimbarem si per arribar a la independència primer hem de fer un 27-S bis i després votar una Constitució nova. Vostès i la CUP votant igual dos cops? No em faci riure. Aquest full de ruta és un desastre, i ho sap.

Benvolgut president, pot convocar el referèndum emparant-se en una DUI prèvia, com diu Abat Ninet. Per mi, bonic bonic el seu full de ruta, DUI i doctrina canadenca inclosa. També pot fer-ho basant-se en la Llei de la Transitorietat Jurídica, com diu altra gent. Seria coherent amb el  full de ruta actual. Ho entendria perfectament. Sigui com sigui, si ho fa, i no em llegeixi malament, per primer cop després del 9-N, vostè i jo votaríem el mateix.

Benvolgut president, jo no sempre he pensat així. Fa quatre dies, tornar a fer el referèndum em generava  dubtes. I no parlem d’una DUI o la Llei de Transitorietat. És ara que he modificat la opinió després d’escoltar Abat Ninet, Elisenda Paluzie, i rellegir Jordi Múñoz. Segur que n’hi ha d’altres, els meus són aquests. Parlen del 48%, el reconeixement internacional, els tempos, el censos, la pregunta. He esvaït dubtes. També veig l’anulació de la força dels comuns, d’un sol cop, com a rivals. Perquè el referèndum català serà com l’escocès, o el canadenc. Un Sí. Un No. I adéu Sí-No.

Un rival menys.

Benvolgut president, ara em surt tutejar. Puc? Imagina’t que ho dic al carrer de les Tàpies: en quinze mesos no et veig capaç d’arreglar les hòsties entre Junts pel Sí i la CUP. Ni tu, ni ningú. Rivals per tot arreu. Sí que et veig convocant un referèndum unilateral d’independència. A tu, i a alguns més. No gaires. Jo ho veig així.

I molts encerts, president!