Benet Salellas: ‘Creiem que es pot obrir el procés constituent al gener o febrer’

Benet Salellas és un advocat ben conegut que ha portat la defensa d’uns quants processats polítics a l’Audiència Nacional espanyola, com ara els casos d’antimonàrquics, anarquistes o els acusats falsament de gihadistes. Ara porta el compromís social un pas més enllà i liderarà la llista de la CUP a la circumscripció de Girona a les eleccions del 27-S. Té un discurs amable i entenedor, però contundent en alguns moments. Acusa CDC de voler retardar el procés per continuar implantant les retallades i assegura que al gener ja es podrien organitzar eleccions constituents. L’hem entrevistat per parlar d’això i de com es faria la ruptura amb l’estat, quines condicions posarà a Junts pel Sí en cas que la CUP sigui decisiva i el paper de Catalunya Sí que es Pot. És optimista i confia que la CUP aconseguirà quinze diputats, tres, a Girona.

—Com us van convèncer per encapçalar la llista de la CUP per a Girona?
—Es va obrir un procés previ en què les assemblees locals havien de proposar candidats i hi va haver unes quantes assemblees que van proposar el meu nom. En un moment com el que vivim em semblava que era una responsabilitat molt interessant d’assumir. El fet que hi hagués unes quantes assemblees que em proposessin per mi va ser un incentiu.

—Entenc que és un repte il·lusionant.
—Clar, pel moment històric i, a més a més, per la proposta que fa la CUP, que dóna contingut a la independència. El repte de mirar d’unir tot aquest debat i procés de trencament amb l’eix social per mi és importantíssim i molt il·lusionant.

—No és estrany de veure un advocat a la política. Però preveieu d’estar-hi gaire temps?
—A la CUP tan sols podem fer un mandat, però, a més, tinc el convenciment que si tot va bé, i espero que així sigui, serà una legislatura curta. Voldrà dir que el procés tira endavant i que d’aquí a uns mesos podem convocar les eleccions constituents per a aprovar la constitució de la república catalana. Veig molt clar que la política no ha de ser professionalitzada, no hi ha d’haver professionals de la política, sinó que ens hi hem de dedicar una mica tots. Llavors, si surto escollit, continuaré compatibilitzant l’activitat de diputat amb la d’advocat, perquè sé que quan això s’acabi he de poder tornar al meu lloc de treball. No vull fer de la política el meu ‘modus vivendi’.

—La setmana passada es va parlar molt si la CUP investiria o no Mas, però Antonio Baños ja ha avisat que abans d’elegir president caldran tres o quatre passos previs. Quines condicions posarà la CUP en cas que sigueu decisius?
—N’hem parlat molt, d’això, però volem que quedi clar. Hi ha tres demandes molt clares sobre la taula abans d’entrar a discutir res: primer, declaració unilateral d’independència, és a dir, procés de ruptura amb l’estat espanyol; en segon lloc, pla de xoc d’emergència social per a garantir el dret d’accés a l’habitatge, el dret de l’energia, el dret de l’educació i el dret de la salut, que per nosaltres són bàsics. I tres, impagament del deute de la Generalitat. Volem entrar a discutir d’una vegada aquest forat dels pressuposts públics que se’n van cada any a engreixar els números bancaris i que no serveixen gens des del punt de vista dels interessos públics. Són tres elements que per nosaltres són innegociables abans d’asseure’ns a negociar.

—Quin d’aquests tres punts penseu que costarà més que accepti Junts pel Sí?
—No ho sé, Junts pel Sí és un poti-poti que té molt poc definida la línia política. Se’m fa molt difícil de preveure quina serà la dificultat més gran d’una negociació que encara no ha començat, en una situació que encara no hem configurat i d’unes eleccions que encara no s’han fet. Clar, no puc fer política-ficció.

—Però alguna intuïció deveu tenir. Potser el pla de xoc d’emergència social serà el punt en què hi haurà més discrepàncies?
—Jo entenc que amb el sector de CDC que hi ha dins de la llista de Junts pel Sí, el pla de xoc d’emergència social és radicalment oposat a les polítiques que han fet fins avui. Per tant, jo entenc que per ells pot ser difícil d’acceptar-ho, però no ho sé perquè no sé quin és l’equilibri que hi ha dins de la llista de Junts pel Sí. No sé si mana ERC, si mana CDC, si van a 50-50, 70-30… No ho sé.

—Antonio Baños va dir que Artur Mas no era un nom que li agradés per a ser president. A vós tampoc?
—A veure, per nosaltres Mas simbolitza l’aplicació del neoliberalisme més dur a casa nostra. I, per tant, és molt allunyat del nostre perfil de president de la Generalitat.

—No us agrada.

—Home, òbviament no m’agrada gens. És clar que no m’agrada i crec que nosaltres hem estat molt explícits dient que no compartíem res del programa polític de CDC durant aquests anys de govern de Mas. No hem estat gens ambigus amb això. Hi ha qui ens vol fer passar per la marca blanca de CDC o per segon plat, però hem discutit de la a a la zeta la política de Mas i òbviament no és un bon candidat per nosaltres.

—Però és molt probable que hàgiu d’arribar a un acord amb Junts pel Sí.
—Sí que és cert que si s’obre un procés de ruptura amb l’estat nosaltres ho valorarem. Sempre hem dit que, tot allò que sigui trencar amb l’estat de veritat i fer passos endavant, nosaltres serem en aquest procés. Ningú no ens farà fora del procés independentista.

—Us seria més fàcil d’investir Raül Romeva abans que Artur Mas?

—És que un dels nostres ‘mantres’ és que defugim dels lideratges i dels personalismes. Discutim sobre idees, sobre programes i sobre processos. Si això al final porta Raül Romeva al capdavant o Montserrat Carulla, doncs ja ho valorarem. No volem discutir sobre líders i cares. No ens interessa.

—Creieu que l’elecció de Romeva de cap de llista de Junts pel Sí us pot prendre vots?
—Tu tornes a la pregunta i jo torno a la resposta. Parlem d’idees i de projectes. Junts pel Sí no té projecte polític més enllà de la qüestió de la independència. Nosaltres, contràriament, entenem la independència com un mitjà per a aconseguir quotes d’igualtat i de justícia social. Per tant, si parlem d’aquests conceptes polítics, de mesures concretes i de programes concrets, llavors serem en aquest debat. Si allò que hem de discutir és de persones i personalismes, doncs a mi aquest debat no m’interessa.

—D’acord. La CUP parla d’una ruptura immediata amb l’estat. Com es fa això?
—Doncs amb una declaració unilateral d’independència, digues-li DUI, digues-li declaració de sobirania del nostre parlament. A partir d’aquí hem d’engegar tota la maquinària institucional, administrativa i tributària perquè aquest estat, a partir del moment que decidim, comenci a existir i a funcionar. I òbviament comenci a anar resolent tots els entrebancs que sorgiran amb l’estat espanyol.

—Quins moviments legals espereu que faci l’estat espanyol en cas que s’obtingui una majoria parlamentària i es faci la declaració d’independència?
—El problema que tenim amb l’estat espanyol és que té un pecat original, perquè és fruit d’un procés de pactes al final de la dictadura franquista. Té una matriu que no és democràtica. Per tant, si em preguntes pels moviments que farà l’estat espanyol, no sé si seran legals o no, però em fa por que no siguin democràtics. Perquè fins avui no ens han demostrat que hi hagi una autèntica voluntat democràtica a l’estat espanyol. A partir d’aquí no seré jo qui els doni idees de què puguin fer, sinó que crec que hem d’exigir respecte ple a la sobirania de Catalunya i a les decisions que prengui el poble català.

—Però un cop feta la declaració d’independència, Catalunya viurà en un estat no legal?
—La legalitat internacional per a això és molt oberta. L’acord internacional de justícia, en el cas de la sentència de Kossove, ja va dir que les declaracions unilaterals d’independència eren legals. Quan un estat no et permet de fer el referèndum i no et permet de resoldre de forma convencional a l’escocesa o quebequesa la qüestió de sobirania, el dret internacional diu que finalment les opcions unilaterals són d’acord amb la llei internacional. Per tant, des d’aquesta perspectiva jo veig clar que amb tot el procés d’esgotament que s’ha fet, que ha estat molt exhaustiu, molt ben assessorat i molt ben treballat pel Parlament de Catalunya per aconseguir de fer una consulta que fos legal, és perfectament lícit de fer una declaració d’independència. Per tant, serem un estat legal des de la perspectiva internacional.

—ERC i CDC van pactar un full de ruta que preveia unes eleccions constituents en un termini màxim de divuit mesos. Per la CUP és massa temps?
—Sí, ens sembla que CDC utilitza el procés per allargar un govern neoliberal de retallades. I nosaltres ja hem dit que no estàvem disposats a donar suport-hi ni a acceptar-lo. Ens sembla que si es veu clar que anem cap a un procés constituent, el primer pas que s’ha de fer és obrir aquest procés constituent. Per què hem d’esperar divuit mesos a obrir-lo? Obrim-lo tan aviat com puguem, fem-lo tan participatiu com puguem i així obtindrem una constitució que serà consensuada i democràtica per aquesta república catalana. Intentem, precisament, de no caure als mateixos vicis de pactes d’altes esferes, de constitucions fetes per partits i d’interessos per a defensar determinades oligarquies com es va fer a la constitució del 1978. Obrim un procés des de baix, popular i participatiu. Però participatiu real, sense maquillar.

—Us heu marcat algun termini per a convocar les eleccions constituents?
—Nosaltres creiem que es pot obrir el procés constituent a principi del 2016. Ens sembla que, si les eleccions són el 27 de setembre, aquest final d’any ha de ser suficient per a assentar les bases d’aquesta república catalana i per a obrir el procés constituent amb unes eleccions constituents a principi del 2016.

—Gener o febrer, per exemple?
—Que algú m’expliqui per què no podem fer les eleccions constituents al gener o febrer del 2016. Igual que aquestes eleccions haurien d’haver estat fetes immediatament després del 9-N, com nosaltres vam reclamar, i no marejar la perdiu durant un any i mantenir la política de retallades i d’economia liberal que ens ha mantingut el govern de CDC.

—Parlem de les eleccions del 27-S. Hi haurà algun acte conjunt entre les candidatures independentistes?

—Que jo sàpiga no hi haurà actes conjunts. Hi haurà actes organitzats per entitats diferents en què convidaran gent de la llista de Junts pel Sí i gent de la llista de la CUP per exposar cadascuna el programa i la proposta política. Ara, això no són actes conjunts. No organitzem res amb la llista de Junts pel Sí; participarem en actes on ells també hi seran. El matís és important.

—Junts pel Sí i la CUP teniu la independència al primer punt del programa. Què us diferencia?

—La llista de Junts pel Sí té l’únic propòsit de la declaració d’independència, suposadament, perquè s’haurà de veure amb quin ritme s’executa. Nosaltres, en canvi, no entenem la independència com un propòsit, sinó com un mitjà per a transformar les desigualtats del món en què vivim. I per construir un nova situació per a tornar a començar i resoldre aquestes desigualtats socials que són tan patents i urgents a la nostra societat. Per tant, crec que és una qüestió de propostes radicalment diferents sobre com hem d’entendre la independència. Nosaltres no solament ho entenem com un canvi de bandera, sinó que ho entenem com un canvi radical de societat i de model d’institucions polítiques.

—Us malfieu molt de CDC i Artur Mas.

—Crec que tenim una posició empírica en aquest tema. Jutgem a partir dels fets que han passat. Insisteixo, no entenem el calendari ni el full de ruta de Mas i Junqueras. No entenem per què hem d’endarrerir el procés i convertir-lo en una cosa que duri anys. Pensem que s’ha de posar la directa i si allò que volem és la independència, doncs declarem la independència i ens posem a construir la nova república catalana. Punt final. Tota la resta són excuses per a continuar aplicant polítiques que beneficien uns quants i prou.

—A les eleccions municipals del maig la CUP ja va evidenciar que era un dels partits amb més marge de creixement. Quants diputats espereu d’obtenir?
—Quinze.

—Déu n’hi do. I a Girona?
—Tres.

—Per acabar volia parlar-vos de Catalunya Sí que es Pot. Hi ha alguna possibilitat que es creï una coalició d’esquerres tal com va proposar Lluís Rabell fa uns quants dies?
—Com que els agraden tant els lemes et respondré amb un: ‘Nosaltres no pensem gestionar cap autonomia’. No tenim cap mena d’intenció de repetir un tripartit perquè ens sembla que una reedició únicament pot suscitar més frustració i decepció a la gent d’esquerres d’aquest país. Per tant, aquesta proposta de Catalunya Sí que es Pot ens sembla absolutament buida, fracassada i acrònica. El tripartit n’és l’exemple.

—Creieu que quan s’hagi de constituir el parlament, Catalunya Sí que es Pot votarà a favor de començar un procés d’independència?
—Parlen de república catalana però no sé com es pot obtenir una república dins d’una monarquia borbònica. Són conceptes contradictoris. No sé què faran perquè no veig clara quina és la seva proposta política. Crec que fan una barreja de lemes molt mediàtics però a l’hora de la veritat no acaben de concretar què proposen i per tant és absolutament indesxifrable. A banda, hi ha un element de dependència clara dels resultats i d’interessos al procés electoral espanyol. Tenen un caràcter electoralista i volen arribar a tanta gent que acaben diluint la proposta que fan.

—Si el vostre pare fos aquí, què diria del procés que viu el país?
—Jo crec que estaria molt content de veure que s’ha engegat el procés, però segurament estaria una mica nerviós de veure com s’alenteix i com de vegades ens emboliquem amb excuses per no tirar pel dret i cercar l’objectiu, que és la independència d’aquest país.