23.05.2016 - 15:29
|
Actualització: 23.05.2016 - 22:48
Beatriz Garrote, ex-presidenta de l’Associació de Víctimes de l’Accident del Metro de València 3 de juliol (AVM3J), ha dit que tant l’anterior comissió d’investigació parlamentària com la investigació judicial es van tancar amb molta celeritat i per ‘rentar la cara’ al govern i la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Avui ha fet una compareixença a l’actual comissió d’investigació de les Corts Valencianes, que pretén determinar responsabilitats polítiques sobre l’accident de l’any 2006. Garrote hi ha reiterat que les víctimes varen tenir la sensació que les coses ‘es feien malament i amb pressa’ i varen veure amb ‘intranquil·litat’ com la tancaven dient que la línia accidentada era segura. ‘Alguna cosa no va funcionar bé si hi moriren 43 persones’, ha dit. Garrote s’ha emocionat en molts moments pel record de la pèrdua de la seva germana a l’accident.
‘L’única reparació que evitaria que m’esgarràs de dolor cada vegada que ho recorde seria rebre un tractament reparador’ –ha expressat– i aplicar solucions perquè no torni a passar. Sobre la gestió per part de la Generalitat Valenciana, ha dit que sentir que l’ex-president Camps portava les víctimes al cor sabent que no els havia rebut mai en una reunió no era suficient. I ho ha reblat així: ‘No necessitava que Camps ploràs per la meua germana, necessitava que em digués què va passar a l’accident.’
La impossibilitat de reunir-se amb Camps
En una compareixença que ha durat més de tres hores i mitja, Garrote ha dit que en el moment de l’accident va trobar a faltar més informació, ‘ni que fos molt crua’, sobre l’estat de les persones desaparegudes. Així mateix, ha denunciat la invasió de la intimitat per part de la premsa en els primers dies, marcats pel dolor. I ha dit que calia establir protocols per a aquestes situacions.
Ha explicat que, després d’haver-se tancat la primera comissió d’investigació, uns quants familiars varen decidir de formar l’associació perquè varen pensar que s’havia tancat en fals i perquè volien una reunió amb l’ex-president Francisco Camps. L’objectiu era explicar-li com se sentien i quines demandes tenien: una investigació veraç sobre les causes de l’accident i mesures perquè no tornés a passar. Igualment, volien traslladar-li la seva intranquil·litat perquè la comissió s’havia resolt amb molta rapidesa i perquè entenien que l’atenció a les víctimes no havia estat transparent. La Generalitat es va negar tothora a facilitar cap reunió pública entre l’associació i l’ex-president, segons que ha denunciat. L’ex-vice-resident li va dir que no es faria la reunió, però que el govern valencià ‘portava les víctimes al cor’ i que confiessin en els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana perquè la línia accidentada era segura.
Manca de claredat i de dimissions
Sobre les indemnitzacions, Garrote ha trobat a faltar informació transparent per a tots els familiars, amb un organisme oficial que tractés sobre la tragèdia. Ha censurat les visites casa per casa de l’ex-conseller d’Agricultura Juan Cotino i la informació personalitzada que tenia de les necessitats de cada família. Garrote ha dit que aquestes visites feien que els familiars se sentissin coaccionats, perquè molt sovint els demanava si presentarien denúncia. ‘Un representant de l’administració no pot anar casa per casa, no és una manera neta i transparent’, ha dit.
Així mateix, ha dit que els familiars s’havien sentit ‘maltractats’ institucionalment fins al punt que no havien sabut interpretar algun gest amb bona intenció. Ha valorat la missa d’estat i la visita del papa Benet XVI a les famílies, un gest que ha qualificat d’obscè. Les víctimes –ha dit– no requerien el seu condol, sinó que es gestionés bé la tragèdia.
‘Allò que més mal ens ha fet en aquests nou anys és saber que les coses no eren ben gestionades i que, altrament, no ho demostressin amb proves rigoroses’, ha criticat Beatriz Garrote.
Ha dit que estava convençuda que hi havia d’haver hagut dimissions. ‘D’entrada, quan moren 43 persones, el responsable d’un transport públic, tant si té més responsabilitat com si en té menys, hauria de dimitir’, ha afegit.
Informació relacionada:
Entrevista a Beatriz Garrote: ‘No hem lluitat nou anys per tornar a sentir aquestes mentides a la cara’
