27.11.2016 - 02:00
Us oferim un avançament d’un fragment del relat El bar, que juntament amb El Nadal d’en Pablo Nogales, conformen un nou volum de l’editorial Adesiara que presenta aquests relats inèdits fins ara de Cèlia Suñol (Barcelona, 1899-1986), amb una introducció de la historiadora Maria Campillo. De l’escriptora i de la seva aventura editorial ens en parla l’editor Jordi Raventós en el text que segueix. Entre més diu: «Finalment podem gaudir de dos grans relats d’una gran escriptora, que s’anticipen uns quants anys a la literatura sobre «els altres catalans» i que ens ofereixen sense concessions la realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar.»
Explica Jordi Raventós:
‘La setmana que ve arriben a les llibreries dos relats, fins ara inèdits, de Cèlia Suñol (1899-1986): El bar i El Nadal d’en Pablo Nogales. Suñol, de la qual Adesiara ja va recuperar l’any 2014, restaurada dels talls de la censura, la novel·la Primera part, novel·la que va vèncer en la primera edició del premi Joanot Martorell ―l’actual premi Sant Jordi―, el 1947, va ser una de les veus més subtils i prometedores de la narrativa catalana apareguda sota el jou del franquisme. Però, amb tot, ha format part fins ara d’un conjunt, no pas poc nombrós en el panorama de la literatura catalana, de «novel·listes d’una sola novel·la».
I no és perquè deixés d’escriure, sinó perquè la postguerra va ser molt dura amb l’escriptora: no solament, després de la guerra civil, era «castigada» amb la pèrdua de la seva feina a la Generalitat republicana, sinó que alhora veia com la censura del règim li prohibia enterament els dos relats extraordinaris que ara veuen la llum.
Afirma Maria Campillo en la seva introducció al volum: «El bar, que havia obtingut als Jocs Florals de Nova York del 1951 el premi Concepció Rabell, va ser objecte del procediment habitual de denegació del text en la seva totalitat: el no procede su publicación que acompanya l’ofici de censura número 1143-55 de la secció “Inspección de Libros”. […] No és gens estrany que la censura denegués, a mitjan anys cinquanta, el nihil obstat a aquesta narració, escrita el 1946: protagonitzada per una jove que s’endinsa en els baixos fons, aborda aspectes morals (des de les parelles irregulars fins a l’avortament clandestí) que a la força havien de semblar escandalosos; i també (o sobretot) decididament inconvenients, atès que delata condicions socials ben distintes de la imatge maquillada de Barcelona que havia volgut mostrar-se en el recent Congreso Eucarístico de l’any 1952.
I aquests aspectes, que segurament van motivar la denegació d’El bar, eren encara incrementats en una altra narració escrita dos anys després, el 1948, El Nadal d’en Pablo Nogales, un «anticonte nadalenc» protagonitzat per un indigent que aspira a semblar un «senyor», i amb una temàtica que entra directament al Somorrostro, al món del barraquisme, de la prostitució i de la pobresa més absoluta.
Finalment podem gaudir, doncs, de dos grans relats d’una gran escriptora, que s’anticipen uns quants anys a la literatura sobre «els altres catalans» i que ens ofereixen sense concessions la realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar.»
