El discurs de Joan Coma que li ha valgut la persecució judicial: ‘Per fer la truita s’han de trencar els ous’

Avui Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, havia estat citat a declarar a l’audiència espanyola, a Madrid, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició. L’òrgan judicial es basa en les manifestacions que va fer el regidor el dia 9 de desembre en un ple municipal en què es va debatre i aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya.

A continuació, us oferim l’àudio d’aquell parlament que dura poc més de quatre minuts. El jutge creu que les manifestacions que hi fa Coma durant el ple són una crida expressa a desobeir resolucions judicials, i això s’agreuja pel fet que l’autor és una persona constituïda en autoritat i que les proferí de manera pública.

L’informe també diu que el regidor va apel·lar a desobeir les decisions de les institucions espanyoles i, en concret, les del Tribunal Constitucional, pel fet de considerar que no té legitimitat ni competència. I indica encara que Coma va dir: ‘Desobediència, fa temps que la reclamem. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s’han de trencar els ous.’

Heus ací la transcripció de l’àudio:

«Primer de tot, us vull dir que celebrem que, malgrat l’informe de secretaria, aquesta moció sigui debatuda en aquest plenari. Entenem que aquesta serà la política habitual d’aquest govern, ja que estem en uns temps i vénen uns temps en què serà habitual anar més enllà de l’actual gàbia constitucional per tirar endavant tot aquest projecte col·lectiu.

La resolució del 9-N va ser un pas importantíssim per a l’alliberament nacional d’una part del nostre país: els Països Catalans. El parlament es va comprometre a executar el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 de setembre. Per primera vegada el Parlament de Catalunya proclama ‘l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana’.

Entenem que, a més, la declaració de ruptura amb l’estat espanyol té dues grans virtuts. Per una banda, compromet el parlament a adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de ruptura de l’estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda, pacífica, que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en la participació oberta, activa i integradora. Democràcia, participació, poder popular, coses que hem reivindicat des de fa molt temps.

Per una altra banda, el parlament s’erigeix en únic dipositari de la sobirania i en expressió del poder constituent. Declara, així, que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència. Desobediència, fa temps també que la reclamem. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la república catalana.

Tant o més important que el cos de la declaració és l’annex. El parlament també s’ha compromès a tirar endavant mesures contra la pobresa energètica, per garantir el dret a l’habitatge, per garantir la sanitat a tothom. Concretament es diu que cap persona no en pot quedar exclosa per raó d’origen, tingui o no la condició assegurada o beneficiària del sistema nacional de salut, i amb independència de si consta o no consta en el padró dels municipis. Educació, també hi ha temes de llibertats polítiques, de modificació de les administracions locals per reconduir totes les retallades que ha significat la LRSAL per l’autonomia dels governs municipals. Hi ha temes de refugiats, garantir que acollirem tants refugiats com creguem que podem acollir a casa nostra, independentment del que marqui l’estat espanyol. Temes referits al dret de l’avortament. També hi ha una revisió de la càrrega del deute en el conjunt de la despesa pública per tal de trobar els recursos necessaris per fer front a aquest pla de xoc social que es negocia. Entenem, doncs, que es tracta d’una declaració molt important, com també és importantíssim que s’hi doni suport des de tots els ajuntaments.

Per això mateix ho aprofitem per exigir a Convergència i ERC, a Junts pel Sí, que es prenguin molt seriosament la declaració i no la titllin simplement de declaració d’intencions. Lamentem que la mesa del parlament recorregués al TC contra la suspensió de la resolució, ja que això és un acte totalment incoherent si aquesta mateixa resolució no reconeix aquest tribunal. Ens sembla, doncs, un acte totalment incoherent i que afegeix dubtes a la voluntat real d’aquestes dues forces de tirar endavant el projecte independentista.

Hem vist també que l’Audiència Nacional ha obert diligències a diferents ajuntaments que han aprovat aquesta mateixa moció. Des d’aquí volem mostrar i oferir tot el nostre suport als consistoris investigats per l’Audiència Nacional. Defensem el seu dret a la desobediència davant d’una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista. Considerem aquestes desobediències com els primers passos cap a la creació de la república catalana. En aquest sentit, nosaltres demanem a aquest consistori que en cas que aquestes diligències també arribin a Vic, una vegada aprovada aquesta moció, es neguin en rodó a aportar cap mena de documentació del ple d’avui a l’Audiència Nacional. Aquest consistori no ha de respondre a les peticions o requeriments que arribin d’aquesta o d’altres institucions de l’estat espanyol com a conseqüència de la votació de la moció de suport a la declaració de ruptura, perquè aquestes institucions ja no tenen cap mena d’autoritat sobre nosaltres, cap mena d’autoritat. És imprescindible que Vic actuï en aquest sentit. Hem deixat de ser súbdits per esdevenir lliures. I per esdevenir lliures hem de practicar la llibertat constantment. Fins aquí la nostra intervenció. »