Antonio Baños: ‘La CUP no es presenta al 27-S per investir presidents’

Un altre periodista que deixa l’ofici temporalment per posar-se a primera línia política. Antonio Baños (1967) havia anat prenent rellevància pública en aquest últim temps, a través dels articles d’opinió, del llibre ‘La rebel·lió catalana’ i de les seves intervencions en programes i actes. Finalment, la militància i els simpatitzants de la CUP l’han elegit per encapçalar la candidatura de l’esquerra independentista. De fet, era l’aposta ‘oficial’. Un polític no professional, com diu que haurien de ser-ne tots, que vol viure de prop el moment històric en què es troba Catalunya. Parlem d’això i de quin serà el paper de la CUP fins al 27-S i un cop surtin els resultats de les eleccions. ‘La nostra tasca no és investir presidents’, etziba, i diu que ni ell ni ningú de la CUP no voldria ser mai president d’una institució autonòmica. L’entrevista, de la qual podeu veure un fragment en vídeo al final del text, acaba amb un qüestionari de vint preguntes que podeu llegir en aquest enllaç.

—Us va costar gaire deixar-vos convèncer per a presentar-vos de candidat?
—Em va costar fer el pas. Perquè sorprèn que et proposin de fer una cosa completament diferent del que has fet durant vint-i-dos anys, que és periodisme. Però la il·lusió, la responsabilitat, el moment històric, la formació amb què anava i tot plegat va fer que els dubtes duressin poc. És un canvi molt radical però també molt il·lusionant.

—Un altre periodista que es passa a la política.
—Sí. Això diu poc de l’ofici, oi? [riu] Vol dir que estem molt precaritzats! A la CUP ha passat això, però bé, la llista és plena de gent amb competències excel·lents en dret, economia, militància… Sóc un periodista entre molts altres companys que tenen altres habilitats i competències professionals.

—Potser és que els millors polítics són els no professionals?
—Jo crec que l’única manera de plantejar-se la política és des de la no professionalitat. La política s’ha de viure com a praxi diària. Tu vius en política. No s’hauria de fer un ofici de la política. La CUP-Crida Constituent, i jo personalment, creiem molt que la política és un compromís personal i social, i que s’ha de fer tal com ho plantegem nosaltres: entrar a les institucions, treballar per transformar-les i, en acabat, tornar al teu ofici i al carrer, que és d’on has sortit. Perquè si no, no és política, és una forma de control social i de dominació. La política és, precisament, la participació de la gent comuna en els afers comuns de tots. Això s’ha de fer des del carrer i des de la no professionalitat.

—No trobeu que s’ha estat perdent un temps molt valuós amb discussions sobre llistes que no s’ha dedicat a debatre arguments de cara a guanyar el 27-S?
—Sí. Crec que una part del temps era necessari de perdre’l perquè som en un moment revolucionari a tots els nivells i moltes coses no s’han fet mai. Però crec que també s’ha perdut massa temps de manera interessada per part de partits i s’ha fet molt perquè no es parlés d’allò de què s’ha de parlar essencialment, que és del procés constituent que volem engegar. Per això som independentistes, per retornar la sobirania que tenen les institucions al poble –que és el propietari legítim d’aquesta sobirania política– i que el poble es reorganitzi a través d’un procés constituent de manera lliure i sobirana. Hauríem d’estar parlant d’aquestes coses. De quina mena de república construïm, de quines són les lleis i institucions més justes i més favorables per a les classes populars. Crec que els interessos de sempre i alguns de nous han fet que ens desviéssim durant massa temps cap a temes que no tenien l’interès o el pes que haurien d’haver tingut.

—Aquest procés constituent s’obrirà si el 27-S surt una majoria favorable. S’aconseguirà? Potser falta treballar molt encara?
—Treballar, s’ha de treballar sempre. Perquè no es tracta de tenir 68 diputats sinó d’aconseguir una gran majoria popular, que crec que sí que existeix. El problema és que pot estar desmobilitzada, despistada, precisament pels interessos de què parlàvem abans, per haver marejat la perdiu perquè la gent acabés avorrint-se d’una idea potent. Una idea que crec que és majoritària: que l’estat espanyol no es reforma, les institucions no funcionen i s’han de refundar en clau de sobirania i de llibertat. Aquesta idea és majoritària, n’estem convençudíssims, però s’emmascara amb altres debats molt interessats. Quan hàgim despullat de soroll tot aquest procés i hàgim tornat a posar damunt la taula i als carrers la idea bàsica, que és recuperar la sobirania per transformar institucions, les majories hi seran.

—Qui ha marejat la perdiu?
—Grups polítics que potser els ha interessat que el procés, en comptes de ser una fase transitòria curta cap a un moment constituent, es fes crònic; gent que ha jugat amb aquesta pressa que tenim per guanyar posicions favorables per als seus partits. Ha estat trist de veure-ho. Al final, resulta que els qui eren més patriotes sovint han estat dilatant, emmascarant i marejant un procés que havia de ser, i és, absolutament popular i que ha de ser executiu i ràpid.

—Veurem algun acte de campanya conjunt entre les candidatures independentistes?
—Em fas la pregunta a final de juliol. La campanya començarà l’11 de setembre. Ara no en podem parlar, jo no ho sé. Estem elaborant un programa, dissenyant la campanya, hi ha molta feina a fer des de la CUP-Crida Constituent per a la nostra campanya com per respondre de manera certa sobre aquests detalls. Nosaltres volem fer una proposta basada en la idea-força de ruptura, d’emergència social, i aquestes idees les estem treballant perquè arribin de manera clara, nítida i diàfana al nostre poble. Si es fan actes conjunts o no ja es veurà en campanya, ara som en la fase de definició del missatge, que és prou potent i engrescador.

—Molt de fer servir el femení genèric, però no teniu cap dona encapçalant cap de les quatre demarcacions…
—Tot i que en sóc el número u, no ens plantegem la candidatura com cap llista. Hi ha d’haver un ordre numèric obligatòriament, però hi insistim, som un equip. Tant l’Anna Gabriel com la Gabriela Serra com l’Eulàlia Reguant són en el mateix grup i amb la mateixa intensitat. Evidentment, m’hauria agradat que hi hagués més dones, o que tot fossin dones, per tal de fer visible que aquesta ha de ser una revolució en femení, és absolutament imprescindible. L’ordre d’aquesta llista no és rellevant a efectes de visibilització política i de lluites feministes, al contrari: estem, com sempre, en la lluita antipatriarcal i de reivindicació dels feminismes.

—Si la llista de Junts pel Sí necessita els vots de la CUP per a investir president Artur Mas, què fareu?
—La CUP no es presenta al 27-S per investir presidents. Es presenta per fer un acte de ruptura amb l’statu quo, amb l’estat espanyol i amb l’autonomia. Hi anem per trencar la situació existent. No ens plantegem anar al parlament a ser crossa ni frontissa perquè hi hagi una majoria en un sentit o en una altre. Aquesta no és la funció de la CUP. La nostra funció és aconseguir, des d’avui fins al 27-S, una majoria prou àmplia en favor d’una ruptura immediata desobedient, massiva, popular, alegre, democràtica, per tal d’engegar com abans millor un procés constituent. Precisament perquè hi ha urgències socials absolutament escandaloses, i això és necessari i imprescindible. No hi anem amb la idea d’elaborar majories ni de jugar-hi. No és el paper de la CUP.

—Però algú serà investit…
—En tot cas, això s’haurà de plantejar a partir del 28-S. Però, com ja ha quedat clar, no és la nostra tasca investir presidents. Nosaltres som destituents, rebels, no som constituents d’institucions en les quals no creiem. Parlem d’investir un president autonòmic, i nosaltres no en volem cap més, de president autonòmic. A més, ni governs de concentració ni investidures automàtiques ni res d’això. De tot allò que hagi de ser ja se’n parlarà. Ha quedat clar que la CUP no falla, que la CUP hi és, que la CUP no s’aixeca de la taula. I això tornarà a ser així. Però no som en aquest moment i avançar-ho seria desvirtuar el més essencial d’aquesta candidatura, que és el missatge de ruptura i d’emergència social.

—El govern espanyol ja amenaça d’impugnar la convocatòria electoral i desplegar els mossos. Ha arribat la fase de difondre por?
—L’argument de la por de l’estat espanyol va començar el 1713 amb el bombardament de Barcelona i ha continuat des d’aleshores amb generals, dictadures, repressió, exili, mort, guerres… L’argument de la por és l’argument de l’estat espanyol. No en té cap altre. L’argument de la por via jurídica, via policíaca, via repressiva, via legislativa, via diplomàtica. Però és que l’estat espanyol només parla a través de la por. Si fos d’una altra manera, el conflicte polític català estaria resolt o seríem en vies de resoldre’l de manera política i democràtica, que és com el volem resoldre. De manera que no hi ha cap novetat. Simplement, la manera d’expressió essencial de l’estat espanyol vers el poble català, i els altres pobles de la península, i vers les classes populars, sempre ha estat la por, l’amenaça de coerció. És a dir, cap novetat en aquest sentit.

—L’esquerra rupturista serà a les eleccions en una candidatura independentista -la vostra- i en una de no independentista -Catalunya Sí que es Pot.
—Bé, hauríem de mirar millor si Catalunya Sí que es Pot és rupturista. Nosaltres parlem d’anticapitalisme, de capgirar les institucions, desobeir les institucions, repensar les relacions productives del país, de lluitar contra el capital en totes les seves formes, som una candidatura antipatriarcal. Això és rupturista. No sé si ells són exactament en el mateix punt d’anticapitalisme i transformació. Crec que no. Crec que és una esquerra socialdemòcrata, reformista, moderada, i que a més accepta les institucions de l’estat espanyol. Si no vaig errat, Lluís Rabell ha dit que vol ser president de la Generalitat. Ni a mi ni a cap membre de la candidatura de la CUP se li passaria mai pel cap de ser president d’un òrgan autonòmic com la Generalitat. Això és absolutament impensable per nosaltres. Si algú vol ser president de la Generalitat vol dir que admet que l’òrgan regional de l’estat espanyol, que és la Generalitat, ja li va bé. Volem una República Catalana. Evidentment, ens podem trobar amb gent de Catalunya Sí que es Pot, amb la qual hem compartit lluites. Hi ha idees que poden ser molts ressonants, poden funcionar de manera coordinada. Però que siguin esquerra rupturista… no veig cap ruptura enlloc.

—Raül Romeva us pot fer mal electoralment?
—No entrem en aquests termes. Nosaltres volem portar un missatge i omplir un espai de ruptura que el volem majoritari. No ens fan mal els altres candidats. Bé, hi ha candidats que fan mal a la intel·ligència i a la decència, parlo del candidat xenòfob que es presenta, però dit això, les altres opcions no ens en fan. Existeixen i està bé que existeixin. Nosaltres volem que la nostra candidatura arribi clarament a la gent, que s’entengui i es valori en la mesura que entenem que és intensa, realment democràtica i rupturista. Però el Romeva no ens fa mal.

—Home, us pot prendre vots que amb un altre candidat potser no perdríeu.
—La de la CUP no és una candidatura competitiva. És una candidatura que busca un espai que sigui ampli, però no es tracta de jugar ni a demoscòpia ni a lideratges ni competició sobre escons. Hi insistim: si anem al 27-S és per transformar tota aquesta cultura política per una altra cultura política diferent. Si entrem en el joc tradicional, el missatge de ruptura i de nova cultura política seria ridícul, no el podríem defensar pas.

—El president de Súmate, de número 6 a Junts pel Sí, i vós, que en sou membre, de cap de llista de la CUP. Teniu la sensació que no s’ha tingut prou en compte Súmate en les negociacions, veient la presència destacada que teniu ara?
—A Súmate n’hi ha molts que fa temps que piquem pedra, no només al carrer sinó també amb altres institucions del procés, intentant de tenir una presència més àmplia, perquè com qualsevol institució volem que se’ns tingui en compte. No ens queixem, s’ha fet el que s’ha pogut, però sempre hem volgut més protagonisme. Perquè crèiem que teníem moltes coses a dir, que teníem una perspectiva i un coneixement de les àrees metropolitanes de primera mà i que érem útils. Les nostres respectives presències són estrictament personals. Súmate simplement ens ha encoratjat a tenir sort, però no és una entitat partidista ni partidària, sinó una entitat que es dedica a l’acció directa de carrer per convèncer la gent d’un procés constituent.

—Un dels lemes clàssics de la CUP i l’esquerra independentista és ‘independència i socialisme’. No us sembla –i més ara amb aquest cap de llista– que d’uns anys ençà s’ha anat aproximant més a l’anarquisme?
—No… Bé, un dels grans miracles de la CUP és que ha aconseguit que les oposicions i misèries entre les tradicions de l’esquerra quedessin superades. A la CUP hi ha gent de la tradició marxista, de l’anarquista, de la llibertària, gent que apel·la a tradicions socials diverses. Això és fantàstic, perquè finalment hem entès que són diverses però ressonants. Coordinades i coordinables. I aquest és un dels grans plaers, poder compartir lluites amb gent de tradicions d’anàlisi diferent. No tira cap enlloc la CUP, sintetitza, enriqueix i fa florir aquests pensaments que, malauradament i durant massa anys, han estat en un conflicte que hem vist que era fals i que ens ha portat a la derrota durant molts i molts anys.