11.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 12.02.2017 - 10:18
‘El cas queda vist per a sentència. El públic ja pot sortir de la sala.’ Van ser les últimes paraules del jutge Barrientos, que presideix el tribunal del judici que ha portat Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al banc dels acusats per haver organitzat el 9-N desobeint l’ordre de suspensió del Tribunal Constitucional espanyol. Després de cinc dies d’escoltar els tres acusats, trenta-quatre testimonis i una parella de guàrdies civils –sempre van en parella, oi?–, divendres va ser el moment de l’exposició de les conclusions de l’acusació i de la defensa i dels al·legats finals de Mas, Ortega i Rigau. Ha estat una audiència pública intensa que ha transitat en tot moment per la corda fluixa: a un costat, la política, i a l’altre, la legalitat.
Què es jutjava realment?
El fiscal designat per la fiscalia general de l’estat ha estat Emilio Sánchez Ulled. Alguns l’anomenen el Messi de la fiscalia. No és fiscal del Tribunal Superior de Justícia, que s’ocupa d’aquest judici, sinó que, curiosament, és fiscal anticorrupció. Segons ell, tan sols s’havia de discernir si hi va haver intervenció dels acusats en el 9-N un cop el TC havia emès la providència de suspensió. Res més.
En canvi, segons la defensa, aquest judici ha de servir per demostrar que els acusats no havien rebut cap ordre explícita del TC, que no van rebre tampoc cap resposta al seu recurs d’aclariment de la suspensió, i que tan sols van deixar que els voluntaris culminessin el procés participatiu que ells havien posat en marxa com a compliment d’un mandat democràtic contret en unes eleccions legals i en un parlament legítim.
Per tant, ens trobem davant d’un judici una mica més complex del que és habitual. Aquí no es decideix si l’acusat ha assassinat la víctima o si l’acomiadament ha estat procedent, sinó que hi ha un xoc entre les parts sobre l’objecte real del judici que el tribunal haurà d’entomar en la redacció de la sentència. Amb tot, Mas, Ortega i Rigau són acusats de desobediència greu i prevaricació, que són delictes concrets però amb una llarga tradició interpretativa en la jurisprudència espanyola. I els tres magistrats del tribunal hauran de concloure si van cometre aquests delictes o no.
Les implicacions dels delictes
El delicte de desobediència greu a l’autoritat o als seus agents està castigat amb una pena de presó de sis mesos a un any i el pagament d’una multa econòmica. El codi penal indica que perquè es pugui haver-hi desobediència cal que existeix una ordre directa i explícita de l’autoritat al presumpte desobedient. Que s’ha de formalitzar i notificar per uns procediments legals concrets. Que hi ha d’haver una negativa clara a complir-la.
El delicte de prevaricació està castigat amb penes de presó de dos anys a sis o una multa econòmica i d’inhabilitació per a càrrecs públics de set anys a dotze. El codi penal assenyala que una autoritat o funcionari públic comet prevaricació quan dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu o judicial sabent que aquella resolució és injusta. Aquest coneixement de la injustícia s’anomena ‘dol’ en la terminologia judicial.
La fiscalia ha demanat que s’imposi una pena de deu anys d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per a Artur Mas i nou anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Joana Ortega i Irene Rigau. En l’exposició de conclusions de divendres, Sánchez Ulled va argumentar del dret i del revés la comissió del delicte de desobediència, però va dedicar molt poc temps i esforç a justificar que s’hagués comès el delicte de prevaricació (amb penes més elevades). I va dir que el tribunal ja tenia prou elements d’anàlisi per a decidir-ho.
La dubtosa convicció del fiscal
Un dels aspectes sorprenents d’aquests cinc dies d’audiència pública ha estat la manca de convicció amb què ha actuat el fiscal Sánchez Ulled. Evidentment, ha fet la seva funció i ha mirat de defensar la posició tan bé com ha sabut, però l’actitud, més enllà de la part política del seu informe final, ha estat poc combativa. Tan sols ha tret una mica el nervi quan algun testimoni responia amb vaguetats i sense recordar gaire cosa o quan el jutge Barrientos li impedia de seguir una línia d’interrogatori que considerava no procedent.
El cas és que la posició de la fiscalia en aquest cas balla des del primer moment, quan la junta de fiscals de Catalunya es va pronunciar considerant que no hi havia cap base per w imputar cap delicte als membres del govern de la Generalitat pel 9-N. A continuació va venir la polèmica de la fiscalia general de l’estat que, des de Madrid, va cridar a capítol els fiscals catalans i els va ordenar d’interposar la querella que ens ha portat fins aquí. Aquella polèmica es va saldar amb la dimissió al cap de molt pocs dies del fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, que no va acceptar la ingerència –recordem que anticonstitucional– del govern espanyol en la seva tasca.
Per tant, Sánchez Ulled ha fet la feina que tocava amb una base argumentativa laminada per aquell informe inicial de la junta de fiscals catalans. Tant és així que, en un gest inaudit –i lamentable, segons els advocats de la defensa–, el fiscal va justificar-se en la seva última intervenció i va anunciar –com si es tractés d’una gran confessió– que la fiscal general de l’estat que li havia encarregat la tasca, Consuelo Madrigal, li va ordenar que fos rigorós en la seva actuació. ‘En el sentit que sigui’, li va dir. Aquesta ‘confessió’ va sorprendre perquè el sol fet de fer-la implica la consciència de manca de rigor en altres actuacions.
L’esforç d’equanimitat de Barrientos
Segons com s’hagi fet el seguiment d’aquests cinc dies d’audiència pública, hom pot haver-se format una opinió del president del TSJC, Jesús María Barrientos, esbiaixada. El primer dia d’audiència va marcar Mas en la seva declaració. El segon dia va ajudar Dolores Agenjo, l’ex-directora d’institut de l’Hospitalet que es va negar a donar les claus pel 9-N, quan un advocat de la defensa la va posar entre l’espasa i la paret sobre les raons de la seva negativa. Barrientos va ordenar a Agenjo que no respongués aquella pregunta. En canvi, el jutge ha estat molt exigent també amb el fiscal Sánchez Ulled quan aquest ha mirat de seguir camins que s’allunyaven dels fets jutjats o quan insistia en una qüestió que ja havia estat resposta per algun testimoni.
Podríem dir que Barrientos ha mirat de ser equànime durant aquests cinc dies i se n’ha sortit prou bé. Això pot deure’s a la seva professionalitat, però també s’interpreta que ha volgut compensar les crítiques rebudes per juristes de prestigi que han posat en dubte la decisió d’haver admès a tràmit la querella per la manca de fonament en els delictes imputats als acusats. Algunes veus més malpensades consideren que ha donat aquesta aparença precisament perquè la sentència condemnatòria ja està dictada i havia de preservar les formes aquests dies.
Sigui com vulgui, el cas és que Barrientos haurà de consensuar la sentència amb els altres dos magistrats del tribunal, Eduardo Rodríguez i Carlos Ramos, que és membre de l’Associació de jutges Francisco de Vitoria, una de les agrupacions més liberals i moderades del panorama judicial espanyol. Barrientos va substituir Miguel Ángel Gimeno al capdavant del TSJC després d’haver estat fulminat per haver votat contra l’admissió a tràmit del cas 9-N. I aquesta seria una raó més per a mirar de donar una imatge d’equanimitat que, efectivament i és just de reconèixer, ha tingut aquests dies. D’una altra banda, també cal recordar que Barrientos va refusar una condecoració proposada per Jorge Fernández Díaz des del Ministeri d’Interior un cop s’havia fet càrrec del cas del 9-N.
L’excepció que confirma la regla
Aquests cinc dies de judici públic s’han fet pràcticament sencers en català. Per part dels acusats i els advocats defensors no hi havia cap dubte que s’optaria per la llengua pròpia del país, però calia veure què farien el jutge, nascut a Madrid i amb molts anys de carrera a Catalunya, i el fiscal, lleidatà però castellanoparlant habitual. Evidentment, l’acusació popular —Manos Limpias i alguns sindicats de policia espanyols— no presentava cap dubte en aquest sentit.
Tant el jutge com el fiscal han utilitzat el català en les seves intervencions. Tan sols en la presentació de l’informe de conclusions el darrer dia de judici, Ulled va justificar que faria servir el castellà perquè la importància d’allò que havia de dir i la necessitat que fos ben entès per tothom així ho aconsellava. Caldrà veure ara si la sentència és redactada en català o en castellà. Segons els estudis que s’han fet darrerament, només el 8% de les sentències es redacten en català a Catalunya.
El combat de la política i la llei
Com dèiem més amunt, la defensa i l’acusació han presentat un combat aquests cinc dies sobre la naturalesa del judici del 9-N. És un judici polític? Tan sols es jutgen uns suposats delictes? Més enllà de l’intent del fiscal de separar les coses en el seu al·legat final, la dimensió política del judici queda demostrada per moltes raons. De fet, el mateix fiscal va tancar l’última intervenció parlant de política amb una reflexió sobre la democràcia, els límits de la constitució, els projectes que es poden defensar dins la seva llei, la independència de la fiscalia, el sistema de balances, etc.
Si algú ho volia evitar, els al·legats finals de Mas, Ortega i Rigau, i la darrera intervenció dels advocats de la defensa –especialment Jordi Pina, representant de l’ex-consellera d’Ensenyament– van deixar clar que es tractava d’un xoc de legitimitat democràtica i que hi havia una voluntat del govern espanyol de fer escarmentar i d’enviar un avís per a navegants. Mas va dir que no tenien consciència ni voluntat de desobeir el TC, però que sí que havien decidit de plantar cara al govern espanyol en la seva obstinació per a impedir l’expressió lliure dels catalans.
L’hora de la sentència
Amb el ‘vist per a sentència’, els tres magistrats que formen el tribunal del cas tenen ara la pilota al seu camp. El temps corre i ningú s’atreveix a pronosticar quan es publicarà la sentència. Juguen amb un factor que cal tenir en compte. És el judici que es farà al Tribunal Suprem pels mateixos fets, però amb diferent protagonista: Francesc Homs. Començarà el 27 d’aquest mes de febrer. Voldran tenir la sentència feta els tres magistrats del TSJC? Preferiran esperar-se al judici a Madrid per no interferir?
El cas és que hauran de decidir si tenen proves suficients que els permetin d’inhabilitar Mas, Ortega i Rigau per no haver suspès ni impedit un procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya. La defensa s’ha esforçat a demostrar que després del 4 de novembre (data de la providència del TC) el govern va deixar d’actuar i la consulta va quedar en mans dels voluntaris. Però Mas també ha deixat clar que assumia tota la responsabilitat del 9-N i que va prioritzar el mandat democràtic del poble de Catalunya a la resolució dels tribunals espanyols. Aviat sabrem el veredicte del tribunal.
Per a un seguiment en detall dels cinc dies d’audiència pública, podeu llegir aquestes disset cròniques:
Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N
Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici
Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)
Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé
Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió
Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N
Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes
Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’
Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau
Resum dels tres primers dies: Tram final del judici al 9-N: quins són els relats de l’acusació i la defensa?
Primera de dijous: L’acusació no aconsegueix fer contradir els voluntaris del 9-N
Segona de dijous: Dos agents de la Guàrdia Civil generen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N
Tercera de dijous: El fiscal manté la petició d’inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau
Primera de divendres: Sorprenent al·legat polític del fiscal del 9-N: ‘Aquest judici també és democràcia’
Segona de divendres: ‘No ens n’amaguem; el govern volia donar veu a la voluntat popular’
Tercera de divendres: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats’
Quarta de divendres: Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’
