Anàlisi: per què Brussel·les és el centre del gihadisme europeu?

[Seguiu tota la informació dels atemptats a l’instant en aquesta pàgina]

És sabut des de fa anys que Brussel·les és un dels grans centres gihadistes d’Europa. Principalment el barri de Molenbeek ha esdevingut un autèntic bastió dels grups pròxims a al-Qaida i Estat Islàmic. És on es va amagar durant setmanes Salah Abdeslam, el fugitiu dels atemptats de París, capturat finalment divendres.

Amb tot, la relació de Brussel·les amb el gihadisme ve de lluny. A la primeria dels anys 1960, finançada per l’Aràbia Saudita, es va obrir una gran mesquita al parc del Centenari, que ha estat el centre més important de difusió de la ideologia wahhabita a Europa.

El wahhabisme (de l’àrab الوهابية, al-wahhābiyya) és un moviment fonamentalista que ha esdevingut el sistema sòcio-polític oficial en vigor a l’Aràbia Saudita. És un sistema religiós extremadament rigorista, per la creença del seu fundador que tot allò que l’islam va incorporar a partir de la tercera generació després del profeta era innovador i corrompia la fe. Per això el wahhabisme preconitza d’utilitzar tan sols l’Alcorà i els hadits (narracions dels fets de Mahoma segons testimonis contemporanis) com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició. També es caracteritza per la voluntat d’expansió i el fet és que ha estès considerablement la influència gràcies a la creació de centres d’estudis i de mesquites a tot el món, amb suport econòmic de la dinastia saudita. Tant al-Qaida com ara Estat Islàmic tenen la font ideològica en el wahhabisme, també anomenat ‘salafisme saudita’.

Fa tres anys que WikiLeaks va revelar l’enorme preocupació del govern belga per les activitats d’aquesta mesquita. Bèlgica, de fet, va aconseguir que es rellevés el president de la fundació que la gestionava, Khalid Alabri, un funcionari saudita que les autoritats europees identificaven com un dels principals impulsors de les activitats wahhabites.

Molenbeek, el barri vigilat permanentment
Situat al costat de Brussel·les, hi ha Molenbeek (Sint-Jans-Molenbeek, en flamenc). És un dels dinou municipis que formen la capital federal i té uns vuitanta mil habitants, però amb una densitat que duplica la de la resta de la capital: uns tretze mil habitants per quilòmetre quadrat.

La llista de veïns de Molenbeek que aquests darrers anys han estat relacionats amb activitats gihadistes és tan impressionant com aclaridora. S’ha confirmat que hi ha veïns d’aquesta població que han participat en l’assassinat del comandant Massud a l’Afganistan (9 de setembre de 2001), en els atemptats de Madrid del 2004, en l’atemptat al Museu Jueu de Brussel·les (maig del 2014), en l’assassinat d’un policia (gener del 2015), en l’atac al tren Thalys (agost del 2015) i en els atemptats de París del novembre passat. La policia belga també ha identificat dos-cents veïns d’aquest barri, pel cap baix, que s’han incorporat a la guerra a Síria, a les files d’Estat Islàmic.

Oficialment a Molenbeek hi ha quatre mesquites, però se sap que hi ha una dotzena de centres més, no reconeguts per l’estat, i on s’explica la versió més dura i intransigent del wahhabisme. La relació entre les autoritats i la comunitat islàmica no ha estat sempre fàcil. Durant anys el batlle de la ciutat, el socialista Philippe Moureaux, va aconseguir una certa convivència, però segons els seus detractors fou en canvi de deixar camp lliure a les autoritats religioses i de fer els ulls grossos al creixement dels grups més extremistes.

Com sempre, la qüestió econòmica és clau per a entendre què passa. Sense el nivell de pobresa i tensió social que s’hi viu, tampoc no es pot explicar l’impacte del moviment wahhabita. Molenbeek és molt a prop del centre de Brussel·les, però té una taxa de desocupació que supera el 60%. Els serveis socials són clarament desbordats i hi ha molts problemes de salut i d’educació. En alguns barris la població és tota d’origen magribí o paquistanès i les autoritats belgues tenen moltes dificultats per a controlar la situació. Hi ha carrers on hom diu que la policia no entra mai i per això aquest barri ha esdevingut un refugi privilegiat de gent que és cercada per la policia a tot Europa.