03.03.2016 - 18:00
|
Actualització: 03.03.2016 - 19:02
Carme Forcadell, Raül Romeva, Lluís Llach, Eduardo Reyes i la majoria d’independents de JxSí han votat a favor d’instar l’ajuntament de Tortosa a retirar “immediatament i sense cap mena de consulta o dilació” el monument franquista commemoratiu de la batalla de l’Ebre situat al pont de la Cinta. Carles Puigdemont, Neus Munté, Jordi Turull i la gran majoria de CDC ha votat en contra, mentre que Oriol Junqueras, Marta Rovira, Toni Comin, Dolors Bassa, i la majoria de diputats d’ERC s’han abstingut. JxSí s’ha dividit en la votació sobre el monument franquista plantejada per la CUP, que ha quedat aprovada per un sol vot de diferència. Els diputats convergents, en boca de Meritxell Roigé, han defensat que els tortosins decideixin sobre el tema en una consulta. La CUP, PSC i Catalunya Sí Que Es Pot han votat a favor de la retirada immediata, el PPC en contra i C’s s’ha abstingut.
‘Instar l’Ajuntament de Tortosa a retirar immediatament el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre ubicat a la pilastra de l’antic pont de la Cinta de Tortosa, sense cap mena de consulta o dilació, per a la seva posterior museïtzació en un espai de memòria, tal i com indica el protocol elaborat pel Memorial Democràtic’. Aquest ha estat el punt més polèmic d’una àmplia moció presentada per la CUP sobre memòria històrica i la simbologia i nomenclatura feixista a l’espai públic.
JxSí ha donat llibertat de vot als seus 62 diputats, tenint en compte les àmplies diferències que existeixen entre ells sobre aquest tema. La intervenció al faristol del Parlament se l’han dividit la independent Montserrat Palau, partidària del contingut de ‘tota la moció’, inclosa la retirada immediata del monument franquista de Tortosa, i la diputada de CDC i primera tinenta d’alcalde de Tortosa, Meritxell Roigé, partidària de la consulta.
‘El monument a la batalla de l’Ebre farà enguany 50 anys que està al mig del riu i, fins ara, no s’havia fet res, tot i que han passat alcaldes del PSC i d’ICV. Ara, el govern municipal de CDC, amb el suport d’ERC, hem decidit fer una consulta el proper mes de juny, i alguns del Parlament no volen que es faci aquesta consulta’, ha lamentat Roigé. La diputada convergent ha remarcat que, tot i el rebuig a aquest punt de la moció, ‘condemna el feixisme’ en totes les seves variants.
La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, no és de la mateixa opinió. ‘Si vostès ho volen disfressar a mode de consulta ho poden fer perfectament, però que sàpiguen que el que estan dient és que no condemnen el franquisme’, ha opinat en el torn de rèplica. Boya ha lamentat que l’Ajuntament de Tortosa tingui actituds ‘filofranquistes’, que demostren, segons ella, que ‘el franquisme sociològic encara està molt present a la ciutat’. ‘Fer una consulta sobre la retirada dels monuments franquistes és un despropòsit immens i una falta de respecte a les persones represaliades i mortes a la batalla de l’Ebre’, ha afegit en català, tot i que habitualment fa servir l’aranès.
La moció de la CUP està formada per 8 punts que han quedat tots aprovats. El primer ha rebut el suport unànime de la cambra: ‘Condemnar totes les formes de feixisme, inclosa la dictadura franquista’. Un punt que el PPC ha demanat que es llegís en veu alta.
Els populars, juntament amb C’s (i l’abstenció del PSC) s’han oposat a ‘advocar per l’inici d’una autèntica transició política, que condueixi el poble català a un marc realment democràtic pel que fa a l’exercici dels drets individuals i col·lectius’. Aquest punt ha quedat, però, aprovat amb el suport de tot el grup de JxSí, de Catalunya Sí Que Es Pot i de la CUP.
Entre d’altres, també ha quedat aprovat per unanimitat ‘demanar l’anul·lació dels processos il·legals duts a terme pel franquisme, que van conduir a la tortura, assassinat o exili de ciutadans catalans’ i ‘demanar a la Fiscalia Generar de l’Estat que, de forma immediata i amb caràcter prioritari, investigui d’ofici els delictes de lesa humanitat i d’altres relacionats amb la repressió, violència o persecució exercida contra la dissidència política i social durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, a fi de dilucidar les responsabilitats penals en les que haguessin pogut incórrer les persones que en puguin resultar responsables’.
L’actualització i millora del mapa de fosses comunes i del cens de desapareguts; la creació del mapa de llocs de repressió a Catalunya; i el reforçament del Memorial Democràtic com a institució són altres dels punts que el Parlament ha aprovat.
