Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol)

El quart a seure al banc dels acusats per a la consulta del 9-N és Francesc Homs. En un judici que durarà de dilluns a dimecres, set magistrats del Tribunal Suprem jutjaran si Homs va cometre els delictes de desobediència i de prevaricació que denuncia la fiscalia. A diferència del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, aquest judici es fa a Madrid i, per tant, no hi haurà quaranta mil persones al carrer per a expressar el suport a l’ex-conseller de Presidència. Sí que hi haurà aquells que hauran vingut a Madrid amb els autocars organitzats, els representants del govern, dels partits polítics sobiranistes i partidaris del referèndum, i de les entitats cíviques independentistes.

Algunes d’aquestes personalitats s’han enfilat aquest diumenge a la tarda als trens que sortien cap a Madrid per a poder ser demà ben d’hora davant el Tribunal Suprem i acompanyar Homs. Artur Mas, Marta Rovira, Josep Rull, Lluís Llach, Jordi Turull… són només alguns dels que han agafat el tren a Barcelona quan encara era clar i s’han plantat a Madrid quan ja era completament fosc. Com ha explicat Homs aquests últims dies, la sensació que tenen tots és que aquest judici pot marcar el to, el ritme i la força de la repressió judicial amb què l’estat espanyol pretén frenar l’impuls independentista.

Com ja va passar uns dies abans de començar el judici contra Mas, Ortega i Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’audiència pública contra Homs també ha estat precedida d’una mena d’operació –aquesta vegada purament mediàtica– relacionada amb la corrupció de CDC. Si pretenia confondre sobre el judici, no sembla que hagi picat gairebé ningú. Almenys a Catalunya. Si pretenia dividir els sobiranistes, ja comencen tots a saber-se la cançó.

Seran tres dies intensos. Amb un ambient molt diferent del que es va viure a Barcelona la setmana del 6 de febrer. Desenes de periodistes ens hem desplaçat a Madrid per seguir el judici fil per randa. Hi ha una gran atenció dels mitjans i caldrà veure si les actituds de jutges i fiscals és de guant blanc com fou al TSJC. Que el tribunal sigui format per set jutges és un senyal clar: és un judici d’estat i s’hi dóna importància de primer ordre.

Petició de condemna
La fiscalia del Suprem demana una inhabilitació de nou anys a Francesc Homs, per delictes de prevaricació i desobediència. En cas que les sentències pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència d’un càrrec públic es facin separadament, el fiscal general demana set anys i sis mesos per al primer, i un any i un mes per al segon, amb una multa de dos-cents euros diaris durant cinc mesos.

La fiscalia ho justificava així: ‘No va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es feien per a l’execució de la consulta que depenien directament del Departament de Presidència, del qual era titular’, malgrat que –diu el text– ‘era plenament conscient que amb la seva actuació violava l’obligat acatament de les decisions del Tribunal Constitucional’.

Felip Puig, testimoni de l’acusació
Dilluns al matí les parts –fiscalia i defensa– interrogaran l’acusat a partir de les deu. A la tarda, a les quatre, començaran a desfilar per la sala de vistes els primers testimonis: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martin, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martínez i Joan Còdol. Són els testimonis sol·licitats per la fiscalia. Rigau, de l’empresa T-Systems, que va subministrar els programes informàtics del 9-N, i Escalé, director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI) en aquell moment, ja van testificar al TSJC. La novetat és l’ex-conseller Felip Puig, que va ser el responsable de la resposta a l’empresa de serveis informàtics que va demanar si havia de continuar treballant després de la suspensió ordenada pel TC.

Mas declara a petició de la defensa
Dimarts el judici es reprendrà amb els interrogatoris a Isabel Vidal, Fàtima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mònica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana, citats també per la fiscalia. A la tarda compareixeran, a petició de la defensa, els noms més destacats: Artur Mas, ex-president de la Generalitat; Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-president del Consell per a la Transició Nacional; Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis; Josep Martí i Blanch, ex-secretari de Comunicació del govern; i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora. Amb aquests testimonis, la defensa d’Homs vol repetir el relat que ja es va fer en el judici al TSJC: el procés participatiu va restar a les mans dels voluntaris perquè el govern ja havia fet tota la seva feina quan el TC va ordenar la suspensió del 9-N. També es defensarà que la providència del TC no donava instruccions concretes al govern i que el tribunal no va respondre la petició d’aclariment feta pels advocats de la Generalitat.

Dimecres serà el torn dels dos agents de la Guàrdia Civil que van redactar l’informe pericial informàtic. Ja van comparèixer al judici del TSJC i van aportar més confusió que no claredat. Un cop hagin testificat aquests dos agents, serà el moment dels al·legats finals de la fiscalia, la defensa i l’acusat. El judici restarà vist per a sentència dimecres a la tarda.

Les cròniques del judici contra Homs:

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)