12.03.2016 - 22:00
Ací a Berlín l’ARD-Hauptstadtstudio és una alimara privilegiada per entendre què està passant, des del punt de vista polític. A Alemanya, per aquesta por històrica que els fa tenir un estat fort, les televisions i les ràdios públiques, sobretot les ràdios, no tenen un caràcter nacional sinó que són gestionades pels estats federats. Cada estat té les seues pròpies emissores, que col·laboren entre elles però que fan sentir sempre la veu pròpia i diferenciada.
A la capital alemanya tots els corresponsals de les diverses cadenes públiques treballen a l’ARD-Hauptstadtstudio. Junts però no barrejats. L’edifici està just creuant el carrer des del vell Reichstag, la seu del parlament alemany. La major part dels ministeris són poc metres al seu voltant i només creuant el pont sobre el riu hi ha un edifici que acull els principals mitjans internacionals. Pels periodistes, doncs, la localització és un luxe. Poden anar a peu als llocs on hi ha la notícia, com a molt en bicicleta. Els de ràdio sobretot. Ells riuen comparant el soterrani on les teles guarden cotxes espectaculars amb els seus logos pintats a la porta al costat de la munió de bicicletes anònimes de la gent de la ràdio. L’equipament fa la diferència. Les ràdios han estrenat uns micròfons espectaculars que graven el so ells mateixos amb una qualitat bàrbara i el bolquen per usb o wifi als ipads que fan servir d’estudi. Les condicions amb les quals treballen aquesta gent impressionen però el que els té impressionats a ells aquests dies és el ressorgiment dels pitjors fantasmes d’Alemanya. Amb la vista fixada en les eleccions d’avui.
Unes eleccions regionals molt nacionals
Les eleccions regionals, als parlaments dels diversos estats alemanys, tradicionalment giren al voltant de la política local. Els lands són poderosos i les seues polítiques determinen la major part de la vida dels alemanys així que els seus dirigents solen protagonitzar les eleccions quan arriba l’hora. Avui diumenge n’hi ha tres d’eleccions, en tres estats molt diferents. A Saxònia-Anhalt, que té de capital Magdegburg, en l’antiga Alemanya de l’est, a Baden Württemberg, amb capital a Stuttgart i a Renània-Palatinat, amb capital a Mainz, prop de Frankfurt.
Les previsions, allò que diuen les enquestes, dibuixen un panorama molt complicat, marcat per la crisi dels refugiats amb la previsió d’una pujada espectacular de l’extrema dreta. A Saxònia les enquestes afirmen que els populistes d’Alternativa per Alemanya (AfD) entraran al parlament i quedaran en tercer lloc, darrere dels democristians de Merkel i dels ex-comunistes de Die Linke que pujarien al segon lloc. Els socialdemòcrates, la totpoderosa SPD, cauria a una inèdita quarta posició.
Les previsions no són molt millors als altres estats. A Baden Württemberg sempre han guanyat el democristians, des del final de la guerra. I avui podria acabar-se aquesta tradició de dècades. Curiosament governen els Verds, gràcies als pactes d’esquerres, i el president verd de la regió, Winfried Kretschmann, ha esdevingut les últimes setmanes un dels més ardents defensors de la cancellera i la seua política de fronteres obertes als refugiats. Mentrestant el candidat de la CDU, Guido Wolf, se n’allunyava i s’apartava tant com podia de Merkel. La política alemanya té aquestes coses
A Renània-Palatinat el focus en el resultat de la CDU tindrà una lectura suplementària. Julia Klöckner, la candidata local, és qui sona més per a succeïr a Angela Merkel i qui lidera l’oposició interna a la cancellera, especialment en el tema dels refugiats. Com es llegirà la seua derrota o la seua victòria? Si derrota els socialdemòcrates seria un resultat històric, ja que porten guanyant en aquest estat des de fa vint-i-cinc anys. Una victòria en aquest estat, combinada amb una derrota en els altres dos possiblement excitaria la batalla per la successió dins la CDU d’una manera realment substancial.
Tots aquests detalls, però, quedaran en un segon pla demà al matí perquè la noticia serà, sobretot, que a tot arreu l’AfD superarà el deu per cent del vot sense dificultats i que en algun cas podria acostar-se als vint punt. I això és una amenaça important, una enorme tormenta política. Perquè probablement, de la mà de l’AfD, a partir de diumenge l’extrema dreta entrarà als tres parlaments que es voten i amb això aconseguirà ser present ja en vuit dels setze estats federals. Amb la qual cosa sembla més que previsible que puguen superar la barrera electoral i entrar també al parlament federal en les eleccions previstes per l’any vinent. Alternativa per Alemanya aconseguiria així el que l’extrema dreta no ha aconseguit a Alemanya des del règim nazi: tenir una presència important a les institucions.
De l’euroescepticisme a la xenofòbia
Aquest partit es va donar a conèixer el 2013 com un partit euroescèptic, partidari del retorn al marc alemany. El seu primer líder era un professor que ara molt consideren moderat, a la vista dels brams dels seus successors. Bernd Lucke va ser destituït el juliol de l’any passat en una decisió que ell va considerar un cop d’estat i la seua successora, Frauke Petry, ha esdevingut un autèntic maldecap per la classe política alemanya. És jove, just té quaranta anys, empresària i parla amb una violència i una brutalitat que ningú no s’havia atrevit a fer servir en aquest país després de la segona guerra mundial. Fa unes setmanes a Berlín va demanar que la policia de fronteres disparés a matar contra els immigrants il·legals que intentaven entrar al país. Ho va dir en una ciutat on fins el 1989 la policia de fronteres de la RDA disparava contra els qui intentaven travessar la frontera fugint a la RFA. No és estrany per això que les seues paraules causaren una autèntica commoció ciutadana. Responent a les veus que la criticaven agrament Petry es va limitar a dir que no se l’havia entès. Res més.
La reacció de la classe política contra AfD ha estat contundent però no sembla estar fent efecte entra la societat alemanya. Aquesta mateixa setmana Die Zeit, parlant del líder d’AfD a Turíngia, Björn Höcke, escrivia que ‘durant dècades els alemanys ens hem cregut que al nostre país no podien triomfar polítics d’aquest estil i ací els tenim: allò impossible ja és una lamentable realitat’.
La crisi dels refugiats sacseja la política alemanya
La raó de tot plegat és la crisi dels refugiats. La cancellera Merkel ha adoptat una política molt digna de defensa de l’obertura de fronteres. Però, segons les enquestes, la majoria dels alemanys pensa que està equivocada o que el problema se li ha escapat de les mans. Un dels periodistes que treballen a l’Hauptstadtstudio m’explica que la qüestió impressionant és que, malgrat tot, la CDU de Merkel aguantarà i el país en canvi castigarà l’SPD, que forma part de la coalició de govern, com a responsable. ‘Amb Merkel sempre passa el mateix: aquell amb qui fa coalició mor’ em diu, amb una barreja d’admiració i estranyesa. ‘Primer ho va pagar l’SPD, després els liberals i ara tornarà a pagar-ho l’SPD i no directament ella’. Per què passa això? ‘Probablement perquè l’SPD està tot ell, sense fissures, a favor de la política de Merkel cap als refugiats mentre que a la CDU hi ha polítics obertament en contra’. Una raó estranya però possible: ‘segurament hi ha votants que pensen que qui està equivocada és Merkel però no la CDU’ diu, abans d’afegir amb resignació ‘no hi ha cap altra explicació possible, no en sé trobar cap més’.
De moment tots els partits alemanys ja han anunciat que no comptaran amb Alternativa per Alemanya per a fer cap classe de pacte ni d’acord. Però la veritat és que ningú no sap quina serà l’aritmètica que emergirà aquesta nit. I això fa pànic.
