23.10.2016 - 21:28
|
Actualització: 25.10.2016 - 10:08
A començament de setmana el col·lectiu de lingüistes Cercle Vallcorba va emprendre una campanya de recollida d’adhesions per a demanar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que reconsiderés l’aprovació definitiva de la proposta de reforma ortogràfica, una proposta que ha suscitat una polèmica notable perquè inclou la reducció dràstica del nombre d’accents diacrítics establerts per Pompeu Fabra. Si divendres hi havia 600 adherits, avui ja hi ha vora 1.500 persones que han signat aquesta petició perquè el IEC reconsideri la decisió. Una de les raons d’aquest creixement és que divendres l’Institut va anunciar per sorpresa que demà ratificaria la decisió.
Demà a primera hora del matí un dels portaveus del Centre Vallcorba, Josep Ferrer, lliurarà formalment al registre de l’IEC la petició, adreçada al president, Joandomènec Ros, i a cadascun dels presidents de les seccions de la institució.
Tanmateix, Ferrer, que ha parlat amb VilaWeb, diu que no confia en absolut que aquesta petició pugui evitar la ratificació dels canvis. Sobretot en critica l’avançament de la decisió final, que s’havia de prendre el 17 de novembre. ‘És una mica estrany que ara que hi ha hagut aquesta campanya avancin la data del ple que validarà els canvis’, diu Ferrer, que critica les ‘excuses estranyes’ que s’han fet servir.
Segons van dir a VilaWeb fonts del departament de premsa del IEC, l’avançament de la decisió final és degut a una qüestió organitzativa. Segons aquestes fonts, el 15 de desembre hi ha previst de fer l’acte de presentació institucional de la reforma ortogràfica al Palau Macaya, i aquella data coincideix amb un dels plens: ‘Com que s’han de fer uns plens determinats abans d’acabar l’any, i entre l’un i l’altre ha de transcórrer un marge de temps concret, hem hagut de fer-los córrer i per això avancem la data’, van dir.
Ferrer creu que el IEC defuig el debat extern que s’ha originat entre els professionals del món de les lletres i tira pel dret: ‘Aquesta decisió ha de servir perquè la gent sàpiga que no es pot actuar amb despotisme il·lustrat i utilitzar procediments més propis del segle XIX’, diu.
Noms il·lustres
Entre els signants de la petició del Cercle Vallcorba, hi ha els escriptors Maria-Antònia Oliver (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes), Bel Olid (traductora), Enric Casasses, M. Mercè Roca, Antoni Pladevall, Núria Cadenes, Miquel Desclot, Lolita Bosch, Jaume Pérez-Montaner, Guillem-Jordi Graells, Joan Rendé, David Nel·lo, Oriol Izquierdo, Jordi Bilbeny, Antònia Vicens, Matthew Tree i Celdoni Fonoll; el gramàtic Josep Ruaix; el periodista Ernest Folch; editors com ara Raül Garrigasait, Josep M. Vinyes, Jaume Ortolà i Mireia Cornudella; traductors com Xavier Pàmies, Dolors Udina i Montserrat Franquesa; i professors universitaris com ara Josep Murgades, Salvador Oliva, Narcís Garolera, Josep M. Fulquet, Eva Serra (membre del IEC) i Joan B. Culla; a més de desenes de correctors, assessors lingüístics, mestres i professors de secundària. El gran gruix el forma gent de tota mena de professions, en què es destaquen les actrius Carme Sansa i Lloll Bertran, l’artista plàstic Antoni Llena i la bibliotecària Dolors Lamarca (ex-directora de la Biblioteca de Catalunya).
La petició
Heus ací el text íntegre de la petició elaborada pel Cercle Vallcorba:
«Petició a l’Institut d’Estudis Catalans sobre la proposta de reducció de mots amb accent diacrític
El dia 28 de setembre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va presentar al plenari de la institució una proposta de reforma ortogràfica de la llengua catalana que incloïa una reducció dràstica del nombre de mots amb accent diacrític. Concretament, proposava de mantenir els següents: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, té, són, ús i vós, a més d’alguns plurals i els composts amb ‘pèl’; en total, trenta-nou mots.
Comprenem que una de les funcions de la Secció Filològica és impulsar canvis de la normativa quan siguin necessaris, sobretot amb el propòsit de simplificar el codi lingüístic i fer-lo més coherent. Tanmateix, no creiem que la mesura proposada compleixi aquest objectiu.
La funció dels diacrítics és estalviar equívocs a l’hora de llegir mots homògrafs. Certament –com addueix l’Institut–, el context sol ajudar a desfer aquestes confusions, però amb la diversitat de situacions comunicatives que admet la llengua, oral i escrita, això no passa pas sempre. Per exemple, aquests dies es representa a Barcelona l’obra de teatre infantil Els tres óssos, un títol que esdevindria confusionari –Els tres ossos– si s’apliqués la reforma tal com s’ha proposat. Aquesta confusió es podria esdevenir també en els altres casos de parelles de mots de la mateixa categoria gramatical: dos noms (sòl-sol, bóta-bota…) o dos verbs (vénen-venen, véns-vens, vés-ves…).
Igualment, si se suprimeix l’accent de dóna, posem per cas, ens podem trobar sovint amb una situació fins ara molt infreqüent: dues paraules iguals però de significat diferent posades l’una al costat de l’altra: «Una dona dona menjar als infants», per exemple. Ens sembla evident que en casos com aquest la supressió del diacrític no simplificarà la lectura, no la farà més directa i segura, sinó que l’entrebancarà.
Per una altra banda, considerem que la proposta no és prou coherent ni clara. No s’entén per quina raó s’han de mantenir justament aquests mots i no uns altres. L’Institut ho justifica amb una raó fònica –l’oposició tònic-àton–, amb la intenció d’evitar lectures errònies. D’aquesta manera es manté són, perquè no es confongui amb el possessiu àton son (i, en aquest cas, també amb el substantiu tònic son). Però si aquesta distinció gràfica és necessària per a marcar que un mot és tònic i no àton, també és necessària per a marcar la diferència de timbre vocàlic. Per exemple, entre os tancades i obertes (dóna-dona, sóc–soc, mòlt-molt…) o entre es tancades i obertes (nét-net, vénen-venen, véns-vens, vés-ves…).
Volem recordar que entre les mesures incloses en la proposta de reforma ortogràfica hi ha dues rectificacions de la modificació de l’ús del guionet, aprovada fa més de vint anys. Concretament, es proposa de restituir el guionet entre qualsevol prefix i un sintagma (i s’escriuria ex-secretari general i no exsecretari general) i també el de les «grafies detonants» (com ara exxà o exexiliat, que es podrien escriure ex-xa i ex-exiliat). Doncs, justament amb l’experiència d’aquests casos, ens sembla que s’hauria de ponderar més la proposta dels diacrítics si no volem trobar-nos que calgui rectificar-la més endavant.
Els signants no som pas contraris a reduir el nombre de mots amb accent diacrític. L’Institut s’ha referit repetidament a la inutilitat dels accents dels mots derivats (entresòl, rebesnét, pregadéu…), perquè no compleixen la funció distintiva. És fàcil de comprovar que, només suprimint els derivats, la llista es reduiria notablement.
Per tot això que hem exposat, demanem al plenari de l’Institut d’Estudis Catalans que reconsideri la proposta de reducció de mots amb accent diacrític perquè compleixi el propòsit de ser simplificadora, clara i coherent.
Finalment, els signants reconeixem a l’Institut d’Estudis Catalans l’autoritat en el terreny lingüístic i volem que l’exerceixi a l’hora de vetllar per la salut de la llengua. Per això demanem que intervingui activament en tots els àmbits de la vida pública per evitar el deteriorament accelerat del català.»
