Alidé Sans, l’exotisme del cant occità

Alidé Sans comença a treure el cap en l’escena musical catalana. Si ja és una feina prou difícil, ella s’atreveix a fer-ho en aranès, l’occità de l’Aran. Hereva d’un gran llegat –la seva mare, Lúcia Mas, és una coneguda cantant aranesa i el seu pare, Jusèp Loís Sans, director de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana–, ha decidit de recórrer un camí poc transitat. De fet, juntament amb Crazy Alvarez i Sarabat d’Aran, són els únics exponents musicals aranesos del moment.

Fa una música difícil de classificar. De la rumba al soul passant pel reggae, són alguns dels diferents estils que la influeixen. ‘No m’agrada definir el meu estil ni sóc capaç de fer-ho. Això ho deixo a la gent que m’escolta’, respon, acostumada que li ho preguntin. Sigui com sigui, l’idioma un dels seus trets distintius i també un motiu pel qual molta gent s’acosta a la seva música. ‘Crec que és un punt exòtic i genuí que desperta interès en la gent’, confessa.

Malgrat tot, Sans va començar cantant en espanyol, fins que alguna cosa va canviar: ‘Un dia vaig pensar: faig concerts i a la meva terra hi ha una llengua que es va morint, que necessita que l’alimentin la gent que la portem dins. Què estic fent?’ El canvi ha estat un favor a la seva llengua i a les seves arrels.

L’acte institucional de la Diada de l’Onze de Setembre de 2013 va canviar de cap a cap la carrera musical d’Alidé Sans (la Vall d’Aran, 1993). Només tenia vint anys i va interpretar l’himne oficial de la Vall d’Aran: ‘Aqueres montanhes’. ‘La Diada va ser un punt d’inflexió en la meva carrera, sense dubte’, reconeix. Però no pel fet d’actuar davant la plana major de la política del país, sinó perquè allà va conèixer el músic Toni Xuclà, un dels artífexs del primer disc, que ara presenta a l’Espai VilaWeb: ‘Eth paradís ei en tu’.

Conjuntament amb el guitarrista occità Paulin Courtial, Alidé Sans ens interpreta dos temes del nou disc: ‘Tèrra’ i ‘En blanc e nere’. Vegeu-los: